El Fons Monetari Internacional (FMI) ha millorat aquest dimarts en tres dècimes la previsió econòmica d’Espanya per al 2017 fins al 2,6% i manté sense canvis el pronòstic pel 2018, amb un creixement del 2,1%. En el seu últim informe sobre l’estat de l’economia mundial, l’FMI també indica que l’atur espanyol serà del 17,7% aquest any, tres dècimes per sota del pronosticat a l’octubre, i baixarà fins al 16,6% el 2018. El ‘World Economic Outlook’ preveu una situació econòmica estable a l’Eurozona, amb un creixement de l’1,7% i l’1,6% per aquest any i el vinent, unes xifres que només milloren en una dècima la previsió del mes de gener. Espanya és l’economia que més creixerà aquest any, segons l’informe, per davant d’Alemanya (1,6%), França (1,4%) i Itàlia (0,8%).

En aquesta línia, l’FMI preveu que l’economia de l’Eurozona es mantingui aquest 2017 a un ritme semblant al del 2016, amb una “lleugera” millora que atribueix a una “orientació fiscal lleument expansiva, unes condicions financeres acomodatives, un euro més dèbil i els efectes de contagi beneficiosos d’un probable estímul fiscal als EUA”. Amb tot, l’organisme internacional adverteix que “la incertesa política que susciten les properes eleccions” en diversos països, com França o Alemanya, “sumada a la incertesa sobre la futura relació entre la UE i el Regne Unit” probablement “afectaran l’activitat” econòmica. 

L’informe situa com a països on es “modera” el creixement Alemanya (1,6% el 2017 i 1,5% el 2018), Itàlia (0,8% pels dos anys) i Espanya (2,6% i 2,1%). En canvi, indica que la situació “repunta lleugerament” a França, on creixeran un 1,4% aquest any i un 1,6% el vinent. Pel Regne Unit, l’FMI pronostica un creixement del 2% el 2017, mig punt més del previst en l’últim informe, i de l’1,5% el 2018. D'altra banda, també apunta una inflació del 2,4% a Espanya per aquest any i de l’1,4% pel vinent, unes xifres que seran de l’1,7% i l’1,5% en el conjunt de l’Eurozona, després que l’any passat l’Estat tanqués amb una inflació del -0,2% i els països de l’euro del 0,2%. 

Perspectives prometedores

“Les perspectives a mitjà termini a l’Eurozona en el seu conjunt continuen sent poc prometedores, ja que el creixement potencial projectat es frenaria per una productivitat dèbil, factors demogràfics desfavorables i, en alguns països, els problemes encara no resolts del sobreendeutament públic i privat, amb un elevat nivell de morositat”. 

Pel que fa al Regne Unit, l’FMI diu que la situació econòmica després del vot a favor del Brèxit “ha superat les expectatives”, cosa que preveu una “materialització més gradual dels efectes negatius” de la decisió. En aquest sentit, l’organisme dirigit per Christine Lagarde diu que les conseqüències negatives que es podrien percebre en el futur són “la pèrdua de poder adquisitiu pels consumidors per la devaluació de la lliura i la seva transmissió als preus així com l’impacte de la incertesa de la inversió privada”. 

Prèviament a la publicació d'aquest informe, Lagarde ha assegurat que “la dualitat del mercat laboral, amb treballadors temporals molt exposats i contractes fixes més protegits no condueix a resoldre la situació d’atur a Espanya”. En una entrevista a El País, Lagarde ha destacat la “capacitat de resistència” i les “reformes serioses i sòlides” que ha impulsat l’Estat espanyol tot i que ha advertit que encara “no es pot parlar de missió complerta”. “Les xifres no han millorat per un miracle”, ha assegurat la directora, assenyalant la importància de les “reformes” i confiant que el creixement econòmic ajudi a generar “més feina i més ingressos”.