Espanya va ser massa optimista amb les seves previsions de creixement per aquest 2021. La prova està en el fet que tant el Banc d'Espanya la setmana passada, com el Fons Monetari Internacional (FMI) aquest dimecres han rebaixat considerablement el creixement previst per l'Estat aquest 2021 fins al 4,5%. En el cas de l'FMI, avui ha anunciat que ha rebaixat les seves previsions de creixement per a Espanya, fins al 4,6% per aquest any i fins al 5,8% per 2022, a causa de la incertesa que persisteix per la pandèmia de covid-19 i altres factors, com la crisi de subministraments. 

Amb aquesta revisió de l'economia espanyola, publicada aquest dimecres, l'FMI redueix en 1,1 punts la seva previsió, quan a l'octubre era del 5,7%, i en sis dècimes la de 2022, ja que en la seva anterior estimació calculava un creixement del 6,4%. Tot i el balanç positiu que fa sobre la millora de l'activitat i la recuperació de l'ocupació, i encara que destaca el reeixit pla de vacunació i les ajudes públiques per a sortir de la crisi, l'FMI adverteix de l'"elevada incertesa" que continua portant la pandèmia per a l'evolució i creixement econòmic de l'Estat.

Amb tot això, l'FMI apunta així que la nova ona d'infeccions eleva els riscos sobre l'activitat, especialment si les noves variants redueixen l'efectivitat de les vacunes. Però a més considera que el ritme de la recuperació econòmica d'Espanya dependrà de la magnitud i durada de la crisi en la cadena de subministrament. Tot i aquestes crítiques, hi ha coses positives, ja que creu que una certa relaxació en l'estalvi de les llars pot portar al fet que es recuperi la demanda interna. A més, apunta que el ritme d'absorció dels fons de recuperació europeus i com sigui d'efectiu el seu ús marcarà el creixement dels pròxims anys.

L'FMI adverteix Espanya

A més, la institució fa un altre advertiment a Espanya demanant que les negociacions salarials "interioritzin" que la naturalesa de la inflació actual és "transitòria" i que s'eviti "un cercle viciós de sous més elevats". En qualsevol cas, l'organisme dirigit per Kristalina Georgieva destaca que l'economia espanyola s'està recuperant de la "profunda recessió" que va portar la pandèmia i valora l'"oportuna i decisiva" política de protecció de les ocupacions i els ingressos de les famílies.

En aquest sentit, l'FMI també destaca el paper que ha tingut eles ajudes públiques sense precedents, sobretot per al sector privat, amb mesures com els expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO), que juntament amb les ajudes als autònoms han permès protegir el 25% de l'ocupació en els moments àlgids de la crisi i han facilitat ajustos alternatius a l'acomiadament. A més, subratlla que el nombre d'empreses beneficiades de les ajudes públiques va ser el més alt d'Europa.

S'ha de reduir el deute

Un dels problemes estructurals d'Espanya en els últims anys ha estat l'elevadíssim deute públic i, en conseqüència, l'FMI ha reclamat al govern espanyol per anar reduint el seu deute, que actualment està al 120% del PIB. En aquest sentit, l'FMI considera que la política fiscal espanyola ha de continuar en la mateixa línia fins que la recuperació s'afermi, atès que no s'espera que l'activitat torni a nivells previs a la pandèmia fins a finals de l'any que ve o començaments de 2023.

Espera que el dèficit públic es vagi reduint, sobretot per la recuperació i els estabilitzadors automàtics, així com per la reducció gradual de les mesures d'emergència relacionades amb la pandèmia. Per això, recomana al govern espanyol que sigui "flexible" en el manteniment de determinades ajudes, però que aprofiti qualsevol millora dels seus comptes públics per a guardar per al futur, per si es materialitzen nous riscos.

Sostenir les pensions

Una altra de les advertències de l'FMI a Espanya ha estat en matèria de les pensions alertant que a la reforma del sistema de pensions a Espanya li falten "mesures addicionals" que considera necessàries per a garantir la seva sostenibilitat. En el seu informe consideren que aquesta reforma "prioritza l'acceptabilitat i la suficiència", "tanmateix les preocupacions sobre la seva sostenibilitat romanen per l'absència de mesures addicionals", continua el Fons en la seva anàlisi del sistema de pensions.

Adverteix també que la pujada de les pensions d'acord amb la inflació suposaria un augment de la despesa anual en pensions de fins a 3,5 punts del PIB de cara a 2050. Després de reconèixer que s'espera que aquest augment pugui compensar-se amb altres mesures com els incentius a la jubilació tardana i l'augment de les cotitzacions, insisteix que per a preservar la sostenibilitat del sistema cal fer "esforços addicionals".

Entre ells apunta a la contenció de la despesa amb l'ampliació de la vida laboral i l'augment d'ingressos elevant els guanys màxims subjectes a contribució, mesures que espera s'incloguin en la segona fase de la reforma.