Espanya s'enfronta a una crisi sense precedents i des del Fons Monetari Internacional (FMI) s'alerta que la situació va per llarg. Aquest dimecres, la institució ha indicat —en la seva anàlisi periòdica— que Espanya recuperarà una senda de creixement sostenible amb disminució de l'atur, "com a aviat, pel 2022". Per recuperar la riquesa prèvia al coronavirus caldrà esperar fins a tres anys.

Per això, la institució amb seu a Washington creu que les prestacions d'atur i l'assistència social "poden haver d'intensificar-se temporalment en termes de criteris d'elegibilitat, prestacions i durada" per fer front a les persones en risc d'exclusió de llarga durada.

L'organisme que dirigeix Kristalina Georgieva ha remarcat que la situació de crisi s'allarga a causa de la segona onada de rebrots del coronavirus. Aquest també manté que el PIB caurà aquest any un 12,8 %, atès que l'impacte de la pandèmia ha estat "particularment greu". Quant a l'any que ve, es millora l'estimació fins a nou dècimes malgrat la gran incertesa de la situació. La recuperació serà del 7,2 % —en comptes del 6,3% pronosticat al juny—, millora que s'explica per l'impacte dels fons europeus.

El Fons Monetari demana una "estructura clara de governança"

Malgrat que els fons s'estan actualment negociant entre l'Eurocambra i el Consell, arribaran previsiblement en la primera meitat del 2021. Per maximitzar "l'efectivitat" d'aquests fons de gran envergadura, l'organisme demana d'establir una "estructura clara de governança que supervisi l'execució dels plans".

"La recuperació estarà estretament vinculada a la capacitat de limitar noves infeccions i dependrà de la mida, els terminis i la composició de la despesa addicional finançada per la Unió Europea", comenta l'FMI. Encara que un progrés més lent que el previst en matèria de vacunes i tractaments, un Brexit sense acord i una escalada de les tensions comercials podrien entelar encara més les perspectives.

D'altra banda, l'organisme avala que el Govern de Pedro Sánchez hagi suspès les regles fiscals i l'objectiu de dèficit de manera extraordinària per al 2020 i el 2021, així com també veu amb bons ulls altres mesures com la pròrroga dels ERTO fins al 31 de gener.

Un impacte agreujat a la banca pels nivells de solvència

L'FMI considera "probable" que augmenti la pobresa, ja que les persones amb contractes de treball precaris o amb escassa qualificació han estat els qui han patit un impacte" "més important. Per això, l'organisme ha valorat de forma positiva la figura de l'Ingrés Mínim Vital (IMV).

El Fons també estima que el deute públic se situarà per sobre del 120% del PIB en els propers anys. Proposa llavors "un ajustament fiscal gradual, una vegada que l'economia es trobi en una senda de creixement sostenible", una cosa que succeirà en el millor dels casos el 2022.

Quant a la banca —que ja va ser molt castigada en 2008— recomana "polítiques prudents en matèria de dividend" i una consolidació empresarial. En aquest sentit, com a exemple i sense nomenar-la específicament, està l'operació recent entre Bankia i CaixaBank. Encara que, l'impacte de la pandèmia sobre els l'entitats financeres espanyoles podria resultar "amplificat per la gravetat de la recessió econòmica i els seus nivells de solvència, inferiors als dels seus homòlegs de la UE," matisa l'FMI.

 

Imatge principal: Una Oficina d'Ocupació ubicada en la Ronda de les Províncies número 7 de la capital. Europa Press