El Fons Monetari Internacional (FMI) ha decidit mantenir les previsions de creixement per Espanya al 5,8% del PIB de cara a aquest 2022. En canvi, l'organisme internacional ha revisat a l'alça les previsions de cara a 2023 fins al 3,8%, el que suposa un augment de més d'un punt. En la mateixa línia ha tancat el 2021 Espanya segons l'FMI, ja que l'organisme estima ara que el PIB d'Espanya va registrar un creixement del 4,9% en tancar desembre, la qual cosa suposa una revisió a l'alça de tres dècimes en comparació amb la previsió anterior, publicada el mes de desembre. Si tornem a les previsions per a 2022, cal apuntar que el gran creixement de l'economia esperat es deu a la caiguda del 10,8% que el PIB espanyol va patir l'any 2020, que va ser de les pitjors entre els països desenvolupats, i el creixement del 4,9% en 2021, per darrere de la mitjana de la zona euro i de països com França, Itàlia o el Regne Unit.
A més, també cal recordar que el mes passat l'FMI va rebaixar del 6,4% al 5,8% la previsió de creixement per a Espanya en 2022, a causa de la incertesa per la pandèmia i altres factors, com els problemes en la cadena de subministrament. En una roda de premsa virtual posterior a la publicació de la citada revisió, la cap de la missió de l'FMI per a Espanya, Daura Iakova, va destacar que els pronòstics continuen estant envoltats d'una incertesa "molt alta", ja que "l'evolució de la pandèmia representa un risc clau". Les projeccions de l'FMI contrasten, i molt, amb les del govern espanyol. D'acord amb l'últim quadre macro, publicat al setembre, l'Executiu espera que el creixement final d'Espanya en 2021 sigui del 6,5%, 1,6 punts per sobre de la de l'FMI. Al temps, considera que en 2022 l'economia s'expandirà un 7%, la qual cosa suposaria estar 1,2 punts per sobre de la previsió del Fons. El Banc d'Espanya, que va publicar a mitjan desembre les seves últimes previsions, calcula que l'economia espanyola va créixer un 4,5% en el conjunt de 2021, mentre que per a 2022 s'elevarà un 5,4%.
La situació d'Espanya, que ha mantingut les seves previsions, és anòmala dins de la UE perquè l'FMI ha revisat a la baixa les previsions de creixement per a totes les majors economies europees. Alemanya, per exemple, ha vist com se li ha aplicat una retallada de les previsions de 0,8 punts i l'organisme internacional només espera ara que el seu PIB augmenti en un 3,8% en 2022. Aquesta mateixa taxa de creixement (3,8%) és la que l'FMI vaticina per a Itàlia (quatre dècimes menys), mentre que en el cas de França la situa en un 3,5%, després d'una retallada de 0,4 punts en els pronòstics. Fora de la Unió Europea, l'economia del Regne Unit creixerà enguany un 4,7%, tres dècimes menys que els seus pronòstics del passat mes d'octubre, segons l'ens financer internacional.
Rebaixa del creixement global
Amb tot, l'FMI també ha anunciat aquest dimarts una rebaixa de mig punt, fins al 4,4%, la previsió de creixement mundial per a 2022, fonamentalment per la caiguda dels pronòstics per a les dues majors economies del món: els Estats Units (1,2 punts menys) i la Xina (0,8 punts menys). Això també se suma a la incertesa que es manté al voltant de la covid i de la variant òmicron, que, a més, el Fons considera que tindrà un fort impacte econòmic durant el primer trimestre de l'any. "El creixement s'alenteix perquè les economies han de bregar amb problemes de subministraments, inflació elevada, un deute rècord i incertesa persistent", ha assenyalat l'economista cap de l'FMI, Gita Gopinath. De cara a 2023, l'ens financer internacional preveu un creixement del 3,8%, dues dècimes per sobre del pronosticat a l'octubre de l'any passat, en considerar que part del creixement que no es produeixi en aquest 2022 es retardarà a l'any següent. Tot i això, l'FMI es va mostrar prudent amb aquesta previsió i va explicar que depèn del fet que les xifres de vacunació contra la covid-19 millorin a tot el món, que els medicaments contra aquesta malaltia resultin efectius i que no es produeixin situacions sanitàries adverses al llarg de 2022.
Gran part de la culpa d'aquesta rebaixa del creixement mundial ve de les rebaixes del creixement dels Estats Units i la Xina. Per una part, l'economia americana ha vist com se li han retallat les previsions de creixement en un 1,2%, fins al 4%, per l'impacte de la inflació, la retirada de les mesures d'estímul monetari i l'escassetat de productes pels problemes en la cadena de subministraments. L'FMI també va tenir en compte l'impacte que tindrà sobre l'economia dels EUA el fet que el Senat no aprovés l'ambiciós pla de despesa social i contra el canvi climàtic impulsat pel president Joe Biden. Per l'altra part, la Xina ha rebut un tracte semblant als EUA i ha vist com les seves previsions queien un 0,8% fins al 4,8% per la persistència de les restriccions derivades de la pandèmia i la política de "tolerància zero" amb la covid del país asiàtic, i per la crisi que travessa el mercat immobiliari.