Si ja fa dècades que Catalunya arrossega un fort dèficit en inversió en infraestructures, la crisi pel coronavirus l'empitjorarà encara més. De fet, la caiguda en inversió en construcció tant a Catalunya com a Espanya podria caure entre un 20 i un 25% el 2020 degut a la pandèmia, segons les darreres previsions de Foment del Treball, "si les administracions no es posen les piles". Aquesta xifra i la situació per la Covid-19 suma encara més retards a l'execució d'infraestructures a Catalunya.
Davant la situació, des de Foment consideren que "caldria que les administracions avancessin i agilitzessin els processos de licitació de les obres", ja que, segons el secretari adjunt de la patronal, Salvador Guillermo, "una de les mesures més eficaces per reactivar l’economia, una vegada represes totes les obres públiques aturades, és avançar les licitacions futures i que el conjunt de les administracions dissenyin de forma coherent els Plans de Reconstrucció".
Alerten, però, que "si es manté en el temps aquesta baixa inversió pública a Catalunya, la competitivitat de l’economia catalana i la qualitat de vida dels seus ciutadans es veurà perjudicada. Per això, cal que les diverses administracions augmentin la inversió en infraestructures, que és en mínims històrics, i que prioritzin aquells projectes estratègics que tinguin més impacte en la productivitat de l’economia, en la competitivitat de les empreses i en el benestar dels ciutadans", assevera el vicepresident de Foment, Joaquim Llansó.
Es constata de nou poca inversió el 2019
Alhora, l'informe de la patronal assevera que l'any 2019 reitera la minça inversió en infraestructures i el baix compliment de la inversió executada a Catalunya per part de l'Estat, quelcom que des de Foment critiquen i reclamen "fer un pas endavant". De fet, el pes de la inversió pública sobre la despesa pública va passar del 12% el 2007 a un 5% el 2019. Segons explica Guillermo, el pes de la inversió pública el 2019 respecte el PIB va ser a Espanya del 2,0%, el tercer més baix després del 2016 i 2017, i un dels més baixos de la Unió Europea (mitjana 3,0%).
Aquesta disminució de la inversió pública a Espanya en un moment d’expansió econòmica es deu "a que la reducció del dèficit s’ha realitzat en detriment d’aquesta". Així, critiquen des de Foment, el pes de la inversió pública en el total de la despesa pública va passar del 12% el 2007 a menys de la meitat, el 5%, el 2019, cosa que "ha ocasionat que els pressupostos d’infraestructures i equipaments estiguin en mínims històrics".
"Cal que les diverses administracions augmentin la inversió en infraestructures, que és en mínims històrics, i que prioritzin aquells projectes estratègics que tinguin més impacte en la productivitat de l'economia, en la competitivitat de les empreses i en el benestar dels ciutadans", ha afegit Guillermo.
De fet, Foment ha assegurat que aquestes infraestructures, principalment competència del Ministeri de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana, "o són aturades o s'estan executant a un ritme molt lent". "Les infraestructures ferroviàries continuen rebent inversions clarament insuficients", ha assegurat Guillermo. Entre 2015 i 2018, l'Administració de l'Estat va invertir a Catalunya 1.474 milions d'euros dels 2.566 milions pressupostats, un 57% de les partides.
"Cal fer una política molt decidida perquè els recursos previstos finalment es gastin i no es deixin pressupostos per executar amb infraestructures cada vegada més necessàries per a una mobilitat sostenible", ha sostingut Guillermo. A més, la patronal ha reclamat una major inversió en Rodalies i Regionals i l'ampliació i millora del metro i la xarxa ferroviària de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), "molt limitada" pel finançament "insuficient" de la Generalitat.
Foment també ha reclamat el Corredor Mediterrani ferroviari per transport de mercaderies com una infraestructura "clau" per incrementar el "potencial" de l'economia catalana. Així mateix, ha demanat agilitzar el desdoblament de la N-II per Girona i la N-340, així com l'autovia orbital B-40, indispensable per solucionar el "coll d'ampolla" de la mobilitat de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.