El Ministeri de Foment deu més de 6.400 milions d'inversió a Catalunya des del 2001

El Ministeri de Foment deu més de 6.426 milions d'inversió en infraestructures a Catalunya des del 2001. Aquesta és la diferència entre el que pressuposta el Govern espanyol i el que finalment ha executat en un llarg període de més de 15 anys. Durant aquest temps, s'han alternat governs centrals tant del PP com del PSOE. Tot i que el resultat (no absent de polèmica) ha tingut el mateix signe: cada partit ha tingut els seus respectius incompliments amb Catalunya.

I això que no es té en compte ni el 2014 (no hi ha dades del Ministeri de Foment), ni el 2016 (encara no s'ha computat l'any sencer). Però atesa la tendència generalitzada, tot apunta que el deute de l'Estat amb Catalunya en matèria d'infraestructures cotitzaria a l'alça. Convé matisar també que aquestes dades no inclouen només la inversió del Ministeri de Foment a Catalunya, sinó també la de les empreses públiques: ADIF alta velocitat, ADIF, ENAIRE grup (inclou AENA), Ports de l’Estat, Renfe operadora i SEITTSA. En conjunt, el Grup Foment. 

Inversió real a Catalunya del Grup Foment

Font: Elaboració pròpia, dades del Departament d'Economia i Coneixement, Anuaris estadístics del Ministeri de Foment, Distribució regionalitzada dels annexos d'inversions reals (projecte i llei) i Informe Econòmic Financer (llei) de cada any.

En aquesta taula, destaquen dues dades per motius oposats: el màxim incompliment absolut de l'any 2010, coincidint amb la sentència de l'Estatut, i l'únic compliment absolut, datat de 2012. Un any políticament transcendental, que aglutina en pocs mesos la negació del Pacte Fiscal, una multitudinària manifestació independentista i l'avançament d'eleccions per part del llavors president de la Generalitat, Artur Mas. Des del 2012, el deute de l'Administració espanyola a la catalana ha anat reiteradament a més. O dit d'una altra manera, l'execució de la inversió pressupostada ha anat a menys. La mitjana tampoc enganya: s'executa un 77,1% del que es pressuposta en infraestructures. I aquesta xifra va a la baixa. De fet, un estudi recent del Departament d'Economia també revela que les inversions reals del Ministeri de Foment en els últims anys han caigut a la meitat: dels 272 milions del 2013, als 131 milions del 2015. 

La pitjor inversió estatal en infraestructures des de 1997

Més enllà del Govern presidit per Carles Puigdemont, un dels grans abanderats d'aquesta crítica a l'incompliment de l'Estat en inversions en infraestructures a Catalunya ha estat la Cambra de Comerç de Barcelona. Ho anticipava en un estudi amb una conclusió clara: Catalunya ha tancat el 2015 amb el pitjor nivell d'inversió estatal en infraestructures des de 1997 (primer any de la sèrie històrica). En aquell moment, el president de la Cambra, Miquel Valls, desafiava que el desmentissin: "Que surti el president de Renfe i el d’Adif a dir que aquestes dades no són certes". Ningú no el va desmentir.

Tan sols uns mesos després, el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, presentava en la jornada "Connectats al futur", sense la presència de l'elit d'empresaris i financers catalans, un paquet "realista, viable, verificable" d'inversions en infraestructures a Catalunya. Concretament, 4.200 milions fins al 2020. Fins i tot va filar més prim: "Més de mil milions d’euros a l’any en infraestructures a Catalunya." Però les promeses s'han acabat materialitzant en 1.149,58 milions d'inversió total (les infraestructures suposen aproximadament un 85%) dels pressupostos generals de l'Estat a Catalunya. Això implica 30 milions menys en xifres absolutes o el que és el mateix, un 2,7% menys que els de l'any anterior.

Una "pluja de milions" sense lògica

Després de tot plegat, Valls hi ha tornat a insistir: "Dels pressupostos generals de l'Estat se'n deriva la partida d'inversions, com a mínim, més baixa de la història". I encara: "No és lògic que vingui el president Rajoy a Barcelona i al cap de tres dies es presentin uns pressupostos amb la inversió més baixa". I encara més: "Si som la locomotora de l'economia espanyola, el més lògic és que se'ns donin totes les facilitats perquè aquesta màquina pugui funcionar."

Però també la patronal Foment del Treball és crítica: "Atès que, de forma reiterada, el grau de compliment de les inversions liquidades a Catalunya ha estat més baix que la mitjana, cal revertir aquesta tendència que s’ha produït. El que és rellevant són les inversions liquidades." I és que el 2015 s'ha executat un 70,8% de la inversió total prevista a Catalunya, davant del 89% del conjunt estatal. És a dir, l'Estat només acaba invertint realment 7 de cada 10 euros pressupostats a Catalunya, mentre que en el conjunt de comunitats autònomes, s'arriba pràcticament als 9 de cada 10 euros. 

De la mateixa manera, el grau d'execució d'inversió total de l'Estat a Catalunya va ser del 67,9% el 2014 i del 70,5% el 2013. Això vol dir que a Catalunya només es van invertir 736 milions el 2015, 631 milions el 2014 i 825 milions el 2013, del total pressupostat. Lluny, molt lluny de complir amb la disposició addicional tercera de l'Estatut (les inversions de l'Estat en infraestructures s'han d'equiparar al seu percentatge de PIB respecte del total), Catalunya ha rebut en els últims anys un 8,3% de la inversió territorialitzada, mentre que la seva contribució al PIB estatal és del 18,9%. 

De moment, la "pluja de milions" s'ha acabat convertint una vegada més en la inversió més baixa per a Catalunya.