El fons internacional Copenhagen Infrastructure Partners (CIP) va defensar aquest dijous la legalitat del seu macroprojecte eòlic Clúster Maestrat a la província de Terol de les dures crítiques ambientals llançades per organitzacions ecologistes, en ressaltar que compta amb la declaració d'impacte ambiental favorable del Ministeri per a la Transició Ecològica i en enaltir que compleix "els estàndards mediambientals, socials i tècnics més exigents".

El CIP va difondre un comunicat per tal de sortir al pas de les informacions publicades en les últimes setmanes en els mitjans de comunicació arran de declaracions de tercers i va recalcar que "més de 50 enginyers i titulats superiors especialistes en les diferents disciplines mediambientals han participat en l'estudi d'impacte mediambiental del Projecte Terol, Clúster Maestrat".

Va indicar que "tot el disseny del projecte gira al voltant al principi de prevenció marcatge per les directives europees i compte amb els més alts estàndards de sostenibilitat, per sobre dels habituals que exigeix la legislació aplicable", amb el que va provar de posar de manifest el "compromís" de CIP amb la responsabilitat mediambiental.

En aquest sentit, va puntualitzar que el projecte ocupa una superfície de 140 hectàrees de coníferes i boscos caducifolis i el total d'arbres que es veuran afectats "s'acosta als 98.000" en comptes dels 2 milions difosos per tercers. No obstant això, el pla de compensació per a la reforestació de les àrees ocupades obligarà a plantar "la mateixa xifra d'arbres retirats i de la mateixa espècie".

A més, cap aerogenerador no s'ubicarà sobre la Xarxa Natura 2000 en Zones d'Especial Protecció per a l'Avifauna (ZEPA), com tampoc no ho fan les seves plataformes i línies internes. Però un tram de la línia a través de la qual s'evacuarà l'energia generada sí afectarà a una àrea ZEPA de Xarxa Natura 2000, encara que serà "en substitució de la línia de transmissió ja existent propietat d'una altra empresa tercera, la qual evacúa a través d'aquesta línia l'energia d'alguns els seus parcs eòlics a la subestació Morella".

L'empresa va aclarir que el Projecte no implica cap increment de línies de transmissió en la ZEPA, sinó el reemplaçament d'una línia existent per una de nova que comptarà amb les més avançades mesures de protecció per a l'avifauna, que disminuirà el risc de col·lisió i que inclourà, entre altres, la instal·lació de catadiòptrics cada 5 metres al llarg de tota la secció aèria, i el soterrament de 950 metres. A més, la nova línia tindrà capacitat addicional per a l'evacuació d'energia de futurs projectes, evitant així la construcció de més línies de transmissió a la zona.

PROTECCIÓ DE L'AVIFAUNA

La protecció de l'avifauna ha estat una "peça central" en el desenvolupament del Projecte i en aquest sentit les turbines eòliques incorporen els sistemes de detecció d'aus més moderns basats en tecnologies de radar 3D, visió artificial d'alta resolució i Intel·ligència Artificial que permetran la parada de les turbines eòliques en cas de risc de col·lisió.

Els treballs de camp per al seguiment i protecció de la fauna tindran caràcter anual durant els 5 primers anys d'explotació i es prolongaran durant la vida útil del Projecte Això permetrà el seguiment i protecció de les poblacions de la zona, amb especial atenció a les espècies incloses al Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial (LESRPE), el Catàleg Espanyol d'Espècies Amenaçades (CEEA) i Catàleg Regional d'Espècies Amenaçades.

L'avaluació de l'impacte del projecte en els valors geològics de l'entorn del Geoparc d'El Maestrazgo va acabar que l'afecció final suposaria "un 0,19% de la superfície total, pel que no es produirà cap alteració significativa de la integritat d'aquest, ni els seus components geomorfològics, relleu, terra, vegetació i hidrologia superficial, i menys encara una vegada es portin a terme les tasques de restauració a les quals el Projecte està obligat sota la DIA.

CIP va assenyalar que el Projecte Terol, Clúster Maestrat, de 763MW, produirà al voltant de 1.986 GWh d'electricitat renovable a l'any, que permetrà proveir un consum d'energia a equivalent a 570.000 llars i compensarà 320.000 tones d'emissions de CO2 anuals, contribuint així als objectius nacionals de generació d'energia renovable fixats en el PNIEC-23 i a l'acceleració de la transició energètica i la descarbonització del sistema elèctric nacional.

Segons el seu parer, es tracta d'"una pedra angular important de la indústria eòlica espanyola", ja que "una gran part dels components i serveis per al desplegament de les turbines eòliques seran subministrats per proveïdors amb forta presència local, contribuint així a mantenir 3,547 llocs de treball directes i indirectes".

Finalment, va destacar que el projecte compta el suport de tots els municipis afectats (Canal de Benatanduz, Cantavieja, Fortanete, La Iglesuela del Cid, Mirambel, Mosqueruela, Puertomingalvo, Tronchón, Villarluengo, Valdelinares i Linares de Mora), ja que portaven anys reclamant una iniciativa empresarial que "impulsi el creixement econòmic de la regió i el gradual declivi poblacional que ve patint". De fet, l'estimació és que el clúster eòlic injectarà recursos econòmics via impostos i taxes municipals estimats en uns 400 milions d'euros.