Els Grans Premis i les competicions de motor a Catalunya tenen un impacte econòmic de 340 milions i generen un total de 4.423 llocs de treball, segons un informe presentat pel Col·legi d'Economistes de Catalunya coincidint amb el 25è aniversari del Circuit de Barcelona-Catalunya. Considerant la despesa directa, l'impacte indirecte i l'impacte sobre el valor afegit, 163 milions (48,1%) provenen de la Fórmula 1 i 97 milions (28,5%) de MotoGP mentre que els 80 milions restants (23,4%) són d'altres competicions del calendari, com per exemple, el Rallycross. 

En referència a la polèmica sobre si les competicions del motor suposen un luxe o no, el president del Circuit de Barcelona-Catalunya i del Clúster de la Indústria de l'Automoció de Catalunya, Vicenç Aguilera, ha assegurat que "el fet que un campió tingui unes condicions de vida d'elit no vol dir que el circuit sigui d'elit", alhora que ha afegit que "és estratègic pel país i seria una gran bajanada perdre un gran actiu com el que tenim". Catalunya compta amb una important xarxa d'infraestructures, activitats esportives, industrials i tecnològiques i en aquest sentit, el director general de Dorna Sports, Manel Arroyo, ha explicat que la celebració d'aquests Grans Premis suposa "una bona promoció pel país", ja que aglutina iniciativa, creativitat i coneixement i genera sinergies entre la indústria, l'oci i el comerç.

La despesa dels espectadors

Un altre dels punts clau d'aquest impacte econòmic és la despesa mitjana dels espectadors, que en el cas de la Fórmula 1 supera els 1.000 euros i en el de MotoGP sobrepassa els 500 euros, mentre que en el conjunt de la resta de competicions suposa 250 euros en concepte d'entrades, transport, allotjament, restauració, compres i activitats d'oci, entre d'altres. 

D'altra banda, Aguilera ha assegurat que "els perfils d'espectadors de la Fórmula 1 i Moto GP són molt diferents", ja que segueixen tendències oposades en relació a Catalunya i Espanya. En la Fórmula 1, el 53% dels espectadors provenen d'altres països, el 21,3% són catalans i el 25,7% de la resta d'Espanya. En canvi, en MotoGP, un 54,4% d'espectadors són catalans, un 31,3% d'altres països i un 14,3% prové de la resta d'Espanya. Aquestes xifres podrien ser explicades, segons Aguilera, per la davallada d'èxits de Fernando Alonso i l'encara tímida progressió de Carlos Sainz Jr a la Fórmula 1 així com el predomini de pilots catalans a Moto GP. 

Ajudes governamentals a l'esport

En referència a la despesa total a la ciutat de Barcelona, el càlcul és de 40,1 milions, dels quals 28 corresponen als espectadors de Fórmula 1 i 12 als de MotoGP. A més, la capital catalana concentra un 75% de les despeses totals en activitats d'oci i allotjament i aglutina un 43,5% de les compres totals. I mentre Barcelona acull un 64,2% dels espectadors de Fórmula 1 i un 45,7% dels fans de MotoGP, el Maresme i el Vallès assoleixen un percentatge d'allotjament d'entre un 15% i un 20% en funció de quina de les dues competicions sigui.

Un seguit de xifres que han servit Aguilera per assegurar que el circuit de Barcelona-Catalunya "fa els deures, compleix el conveni i li passa a l'Ajuntament totes les dades". Més concretament i sense voler entrar a valorar les declaracions d'ara fa uns mesos de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que va assegurar que "en un context d'emergència, la subvenció a la Fórmula 1 no és la prioritat", el president del circuit ha demanat que l'esport que suposa un 2,4% del PIB de Catalunya compti amb el suport i les ajudes governamentals. Per últim, Arroyo ha explicat que "sense Moto GP i la Fórmula 1, Montmeló tindria un efecte de manca de carisma i envelliment progressiu", cosa que suposaria un procés de decadència similar al que ha estat vivint l'Estadi de Montjuïc.