El Fòrum Econòmic Mundial s'ha dut a terme un any més a Davos (Suïssa), la ciutat més alta d'Europa, sense massa sorpreses i amb alguna insinuació, però sobretot amb molts plats sobre la taula, abordant tot allò que es pretenia abordar en un ball al qual han assistit 2.500 personalitats polítiques i econòmiques, incloent-hi 40 caps d'estat. Barack Obama i Àngela Merkel han estat les absències més destacades en la llista de convidats.

Al llarg de quatre dies, s'han tractat tota mena de temes, des dels riscos globals del canvi climàtic o la immigració, fins a l'impacte de la tecnologia, passant pels riscos econòmics més destacats, com les crisis fiscals en economies clau o l'atur estructural. Sota el lema "La Quarta Revolució Industrial", el networking entre els grans líders mundials estava assegurat. Això ha estat el més destacat:

Rànquing de riscos globals

Per primera vegada en deu anys, el rànquing de riscos globals per impacte en la pròxima dècada segons el Fòrum Econòmic Mundial ha estat encapçalat per un tema mediambiental de gran calibre com és el canvi climàtic. En segon i tercer lloc han quedat les armes de destrucció massiva i les crisis de l'aigua. Les migracions involuntàries a gran escala i els canvis en els preus de l'energia, ja sigui per augment o per disminució, s'han quedat en un quart i cinquè lloc, respectivament.

El PIB global creix amb Lagarde candidata

El Fons Monetari Internacional (FMI) va anunciar el dimarts que el PIB mundial ha crescut un 3,1% el 2015 i encara s'espera que creixi un 3,4% el 2016. Més concretament, preocupa la crisi a la Xina que podria saldar-se amb un creixement del 6,9%, la seva pitjor xifra en els últims 25 anys i les perspectives de recessió al Brasil per a aquest 2016.

La directora general del Fons Monetari Internacional (FMI), Christine Lagarde, que s'ha postulat per a la seva reelecció al capdavant de l'organisme internacional per al proper 3 de març, va afirmar que les reformes estructurals empreses pel Govern xinès són "de gran envergadura" i és per això que els ha recomanat "comunicar-se millor" amb els mercats.

Draghi al rescat

El president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi va deixar clar que l'entitat monetària decidirà aplicar més estímuls monetaris en la seva reunió de març. Els riscos van a la baixa i la inflació serà inferior a l'esperada. A més, Draghi també ha declarat que es mantindrà el ritme de creixement a Espanya després d'unes reformes que ha qualificat d'"extraordinàries".

Les declaracions de Draghi han tingut el seu efecte immediat a les borses, amb un Íbex 35 pletòric que ha tancat la jornada de divendres amb una revalorització del 3,3% fins a assolir els 8.722,9 punts. Tanmateix, diversos banquers han aprofitat la trobada a Davos per advertir que el canvi de política monetària contribueix a la volatilitat.

El cru preocupa (i molt)

El barril de cru ha depreciat el seu valor en gairebé dos terços des de mitjan de l'any passat. L'escenari geopolític és sobreproductiu a causa dels costos baixos de l'Aràbia Saudita, les grans reserves de l'Iran i el fracking dels Estats Units. Tanmateix, una onada de fred als Estats Units ha trampejat parcialment el temporal, fent escalar els preus del cru fins a un 8%.

Cameron a la UE

El Regne Unit està renegociant les seves relacions amb el bloc europeu a l'espera que es celebri el referèndum sobre la seva permanència o no a la Unió Europea (UE). El primer ministre britànic, David Cameron desitja que la UE atengui a les seves peticions d'immigració i competència per arribar a un acord a la cimera del proper febrer a Brussel·les i no haver de retirar-se.

Mentrestant, la resta de països també demanen fer el possible perquè el Regne Unit es mantingui en el bloc, i és per això que Cameron ha instat els empresaris a postular-se a favor de la permanència del Regne Unit a la UE de cara a la votació del referèndum.

Tsipras i Biden demanen diàleg

El primer ministre de Grècia, Alexis Tsipras, i el vicepresident dels Estats Units, Joe Biden, han coincidit en la importància de dur a terme "serioses converses amb els creditors [del país hel·lè] sobre un alleujament del deute". A més, també han coincidit "en la importància de seguir endavant, com més ràpid millor, amb les reformes de l'economia grega."

La crisi dels refugiats

Alguns líders han plantejat revisar l'acord de Shengen que planteja l'obertura de fronteres dins d'Europa. El motiu principal són les més de 35.000 persones que van arribar a Europa durant les tres primeres setmanes de gener per sol·licitar l'estatus de refugiats. Grècia i Itàlia han demanat més ajuda per fer front al problema, mentre que el president alemany, Joachim Gauck, ha advertit que el país no pot acollir a tots els refugiats que arribin a Europa, suggerint que es limitin les entrades.

Un nou pla Marshall

Davant de la constant amenaça del terrorisme, el ministre de Finances, Wolfgang Schauble, ha plantejat el desenvolupament d'un pla Marshall per als països que com Síria es trobin en conflictes armats. Per la seva part, el primer ministre de França, Manuel Valls, ha considerat que el continent europeu conviurà diversos anys amb l'amenaça terrorista.

'No s'oblidin dels pobres!'

El papa Francesc ha aprofitat la celebració del Fòrum Econòmic Mundial a Davos per instar tots els seus participants a no oblidar-se dels pobres, al mateix temps que ha reclamat utilitzar l'avanç tecnològic en nom del treball digne. "Aquest és el principal desafiament que tenen vostès, com a líders al món dels negocis," ha assegurat el Pontífex.

(FOTOS: Christine Lagarde, directora de l'FMI, durant les jornades de Davos i aspecte del centre de convencions / EFE)