"El frau a les empreses i organitzacions és una realitat i una xacra social". D'aquesta manera el soci fundador de la consultoria Faura-Casas, Daniel Faura, ha donat el tret de sortida a la sessió "Fraus i escàndols en comptabilitat i finances" organitzada pel Col·legi d'Economistes. Segons l'Eurobaròmetre, un 71% dels països de la Unió Europea (UE) asseguren que la corrupció està molt estesa mentre que en el cas concret d'Espanya, Grècia i Itàlia, el percentatge es situa per sobre del 90%.
Un diagnòstic alarmant, sí, però que s'hi pot fer al respecte? Hi ha alguna manera de detectar el frau? Tot depèn o en qualsevol cas, comença amb una forma geomètrica de tres puntes. Concretament, el triangle del frau del sociòleg nord-americà, Donald Cressey, on s'explica quins són els tres factors que fan que una persona pugui arribar a cometre un frau. Motivació, Oportunitats i Racionalització. "Perquè hi hagi frau s'han de complir tots tres", ha advertit Faura.
Del triangle al diamant. Quins són els senyals?
El catedràtic d'Economia Financera i Comptabilitat, Oriol Amat, ha anat encara una mica més enllà. Del triangle al diamant del frau. Per passar de l'un a l'altre, és necessari afegir-hi un nou component: el perfil del defraudador. Això inclou capacitat, arrogància i intencionalitat. El també diputat de Junts pel Sí ha posat l'exemple de Jérôme Kervel, antic treballador de Société Génerale i protagonista del frau més gran de la història. Va generar unes pèrdues de 4.800 milions d'euros en realitzar operacions errònies que van passar desapercebudes a un dels bancs més prestigiosos d'Europa. Qüestió de capacitat. "No ho hauria pogut fer sense els seus coneixements", ha assegurat Amat.
Quins són els senyals abans del frau? Segons Amat, "que hi hagi un senyal no vol dir que hi hagi un frau però sí que n'augmenta la probabilitat". Així doncs, el frau es troba en els petits grans detalls. Des d'un bonus fins a la falta de control passant per una sortida a borsa o un canvi a la cúpula. En aquest cas, ha posat l'exemple del president i director d'operacions de Lehman Brothers, Joseph Gregory, que va canviar el metro per l'helicòpter com a mitjà de transport per anar a la feina. "El canvi d'hàbits és un senyal qualitatiu d'ostentació", ha explicat.
L'illa de Sark i les xivatades
On es comet el frau? Un exemple curiós: l'illa de Sark, entre el canal que separa França i el Regne Unit. Amb una població d'aproximadament 500 persones, el Wall Street Journal estima que hi ha 150.000 empreses domiciliades. I això que ni tan sols els cotxes hi poden circular, només es permeten bicicletes, cotxes de cavalls i tractors. El motiu principal d'aquest contrast entre població de persones i de companyies és que "hi ha una baixa tributació i tampoc hi ha necessitat d'aportar la comptabilitat".
Ex ante o ex post, les senyals es poden trobar abans però també després del frau. Inflar vendes i beneficis, facturar més per interessos que per ingressos, canvis "extravagants" o tenir un elevat deute són alguns dels símptomes més clars. Encara que Amat recorda que "la gran majoria de vegades ens n'assebentem per xivatades". És a dir, per les denúncies dels propis treballadors de l'empresa.
Necessitat o oportunitat?
En darrera instància, ha intervingut el doctor Emili Gironella que amb més de 47 anys d'auditoria a les seves esquenes, considera que existeixen els defraudadors per dos motius: necessitat de diners en un 25% dels casos i oportunitat per fer-ho en el 75% restant. "Els polítics són l'exemple més clar i actual de l'oportunitat", ha explicat mentre que Faura assegurava que "com més monopoli, més corrupció."
Deixant la política de banda i tornant estrictament als escàndols empresarials, Gironella ha enumerat una llarga llista de delictes econòmics freqüents, entre els quals destaquen: anticipació d'ingressos, negocis amb una de les filials per traspassar pèrdues, falsificació de documents o creació de documentació fictícia, manipulació interessada de les estimacions comptables, préstecs encoberts, omissió d'informació rellevant a la memòria i comptabilització de factures per preus superiors al mercat, entre d'altres. Motius suficients per pensar que "la comptabilitat permet massa manipulacions".
Així que a la resposta de si es pot detectar el frau: Sí i No. Exceptuant "la falsificació de documents, la comptabilitat B i la col·lusió pel patrimoni", sí. Al final, tot és qüestió de triangles, probabilitats i illes sense cotxes.