La solució a la crisi d'accionariat de les tres famílies propietàries del grup Freixenet sembla que té una única sortida, o tot o res. La branca del president del gegant del cava català, José Luis Bonet, que ostenta un 29% de les participacions, ha decidit unir-se a la revolta liderada pel vicepresident i director financer, Enrique Hevia, que compta també amb un 29% i que ja ha mostrat en reiterades ocasions la seva disconformitat amb la gestió de la família Ferrer Noguer, propietària del 42% restant. La pèrdua de rendibilitat de Freixenet, que ha passat de superar un benefici de 30 milions anuals abans de la crisi a tancar l'exercici 2012-2013 amb 10,2 milions i l'exercici 2014-2015 amb un alarmant benefici de 2,2 milions, ha fet esclatar el conflicte intern. Totes tres famílies tenen clar que la situació no pot continuar així i que la compra o venda d'una de les dues parts és l'única solució capaç de resoldre l'embolic, segons han explicat a El Nacional fonts properes a l'empresa. Una opció que en qualsevol dels casos i sempre i quan no vagi a parar a mans de tercers, comptaria amb el vistiplau dels treballadors de l'empresa per la seva línia relativament continuista. 

D'aquesta manera, les dues famílies que aglutinen un 58% van presentar durant el consell d'administració celebrat el dilluns passat, una proposta conjunta de traspàs a un comprador únic que, en cas de materialitzar-se, deixaria en inferioritat la branca del conseller delegat de Freixenet, Pedro Ferrer. Abans, però, la família Ferrer tindria dret a tanteig sobre qualsevol proposta de compra per igualar una oferta que, de moment, ha estat valorada entre 550 i 600 milions d'euros. D'altra banda, Bonet i Hevia també s'han posat en contacte amb entitats financeres, amb la qual cosa tampoc descarten l'opció de compra del 42% dels Noguer, segons ha pogut saber El Nacional. 

Alemanya, per partida doble

Tot i que encara no s'ha formalitzat el procés de venda, les intencions són clares i els pretendents internacionals no s'han fet esperar. La multinacional alemanya Henkell, propietat de congelats Oetker, ja s'ha posicionat com la principal interessada i la seva entrada podria revertir la situació a Alemanya, on Freixenet ha perdut un 20% de la seva facturació el 2015 com a resposta a un intent fallit d'apujar els preus del cava al país teutó. Mentrestant, Alemanya ha tancat el 2015 com a principal importador del sector de cava amb 33 milions d'ampolles, un 8,29% més que el 2014, segons un informe econòmic presentat pel Consell Regulador del Cava, ara fa un parell de setmanes. 

Menys vendes a Espanya

L'equilibri de vendes a Catalunya i Espanya és difícilment sostenible, el que Freixenet guanya a una banda, ho perd a l'altra. L'impacte de la crisi i la forta baixada de vendes al conjunt d'Espanya, on Freixenet ha facturat 150 milions menys que abans de la crisi, ha posat en dubte el model de gestió i el futur de la companyia, que es troba sota mínims després d'haver reduït un 5,5% el seu volum de vendes fins als 501 milions. En aquest sentit, la situació de l'empresa catalana sí que va en concordança amb la del sector, que va tancar les vendes del 2015 amb 700.000 ampolles de cava menys a Espanya que l'any passat. Un fet que no va estar absent de polèmica pel possible boicot al cava català, encara que el president del Consell Regulador del Cava i director de comunicació de Freixenet, Pedro Bonet, ja va aclarir que "en el sector ja no parlem de boicot". "Probablement segueix havent-n’hi i ho tenim assumit, no considerem que hagi estat una nova causa o un brot que hagi influït", va dir.

Ara bé, més enllà de qualsevol possible boicot, la sortida a l'atzucac familiar de l'accionariat de Freixenet queda pendent de resolució fins al pròxim consell d'administració de l'empresa que es celebrarà després de Setmana Santa. O potser, fins bastant més enllà.