Els funcionaris de l'Estat espanyol cobraran la pujada salarial addicional de l'1,5% per aquest any a les nòmines a partir del proper mes novembre, que inclourà els endarreriments des del gener ja que la mesura s'adopta amb efecte retroactiu. Així doncs, el Consell de Ministres del govern de Pedro Sánchez ha aprovat aquest dimarts aquesta pujada salarial, que se suma a l'alça del 2% en vigor des de l'1 de gener i que va ser acordada amb els sindicats per "donar resposta a l'agreujament de la situació econòmica per l'esclat de la invasió d'Ucraïna", apunta Hisenda en un comunicat.

Puja un 3,5% total

Aquesta pujada retroactiva "excepcional" s'aplicarà sobre el sou el 31 de desembre de 2021 a totes les administracions públiques, incloses comunitats autònomes i entitats locals, i es consolidarà, de manera que la pujada salarial del 2022 arribarà al 3,5%. La norma estableix, a més, les regles perquè comunitats autònomes i entitats locals materialitzin el pagament, que en el cas d'aquestes darreres preveu la incorporació de l'alça salarial als crèdits pressupostaris del proper exercici. La negociació entre Hisenda i els sindicats va conduir a un acord per incrementar un 8% el salari dels empleats públics en el període 2022-2024, una xifra que podria assolir el 9,5% si es compleixen criteris variables -un 9,8% en termes reals, tenint en compte l'efecte de la consolidació.

I en el sector privat?

Aquesta revaloració salarial, que s'inclourà en un reial decret molt proper, se sufragarà amb la millora dels ingressos tributaris d'aquest any, que superen el previst inicialment. Aquesta mesura topa amb la del sector privat on molts convenis encara estan pendents de negociació i ja han provocat el malestar de treballadors, però també d'empresaris. D'una banda, els treballadors que demanen aquesta equiparació salarial i de l'altra els empresaris que asseguren que si els convenis s'han de tancar d'acord a la pujada de l'IPC, moltes empreses es veuran obligades a tancar. En paral·lel, també han alçat la veu contra La Moncloa, especialment per les declaracions de la vicepresidenta i ministra de Treball, Yolanda Díaz, que s'ha posicionat a favor d'aquestes equiparacions i va carregar durament contra els empresaris després de les vacances d'estiu.

En paral·lel, cal recordar que el proper any el govern espanyol revalorarà les pensions amb l'IPC mitjà d'aquest any, que previsiblement se situarà al 9%. D'aquesta manera, pretén pujar sis punts i mig més que els salaris. El sobrecost que tindrà aquesta mesura per a l'Estat arribarà als 16.200 milions, segons l'estimació del Banc d'Espanya. L'organisme calcula que cada punt addicional de l'IPC suposa una despesa addicional de 1.800 milions d'euros. A més, en pujar totes en el mateix percentatge (9%), seran les pensions més altes les que més despesa addicional suposin. Les veus expertes en economia admeten que era una carpeta pendent que s'havia de complir, però alerten de la viabilitat d'aquesta mesura a llarg termini. A més, la situació de crisi econòmica a les portes d'unes eleccions municipals i unes altres de generals el 2023, fan pensar en quins canvis es patiran a llarg termini, més enllà del que es tanqui de forma immediata per aquests propers mesos.