El Govern abonarà aquest mes de novembre l'augment addicional de l'1,5% del sou dels empleats públics pactat entre el govern espanyol i els sindicats UGT i CCOO, segons ha informat aquest dimecres. L’increment se suma a l'augment del 2% que s'aplica des de principis del 2022, i que té per objectiu "pal·liar els efectes de la inflació" en el poder adquisitiu dels empleats públics. Tal com ha indicat l'executiu català, el pagament es farà de forma retroactiva, i el rebran en la nòmina del mes de novembre el personal dels departaments de la Generalitat, les entitats autonòmiques, el CatSalut i l'ICS. Pel que fa a la resta d'entitats, el pagament es farà efectiu abans del 31 de desembre de 2022. El Govern ha destinat 142,7 milions d'euros al pagament del mes de novembre.

Fins al 9,5% en tres anys

A finals del mes de setembre passat, el govern espanyol va millorar la pujada salarial als funcionaris fins al 9,5% en tres anys, entre el 2022 i el 2024. És a dir, un increment de fins al 7,5% repartit entre el 2022, el 2023 i el 2024, que arriba al 9,5% si se suma el 2% que els salaris públics ja han pujat enguany. Una proposta que arribava després de la que ja va fer María Jesús Montero, que plantejava apujar els salaris dels funcionaris un 1,5% extra enguany i un 2,5% el 2023. El Ministeri d'Hisenda manté l'1,5% addicional de pujada amb increment retroactiu per aquest 2022, que se suma a l'esmentat 2% que ja han obtingut els funcionaris públics en aquest exercici. Llavors, la millora és a la pujada salarial del 2023: un increment del 2,5% fix més dues variables, que contemplen un 0,5% vinculat a la inflació acumulada dels anys 2022 i 2023 sempre que superi el 6%. També cal sumar un altre 0,5% vinculat al PIB, en aquest cas si supera el 5,9%. Per al 2024, es proposa que els funcionaris rebin una pujada del 2% fixa i un 0,5% variable si l'IPC acumulat del 2022, 2023 i 2024 supera el 8%.

Les condicions de CCOO

CCOO va explicar en el seu moment que acceptava l'oferta salarial supeditada a tancar un acord que prevegi la resta de millores de condicions de treball -recuperació de drets sindicals, el dret a la negociació col·lectiva, eliminació de restriccions per a la implantació de la jornada de 35 hores, entre d'altres. Per exemple, el text també incloïa la percepció íntegra del salari en cas d'incapacitat temporal o la recuperació de la jubilació parcial anticipada dels funcionaris. L'altra central sindical que va donar el vistiplau a la proposta del ministeri d'Hisenda, UGT, va argumentar que la pujada salarial "esmorteeix de manera raonablement realista" els efectes de l'alça de preus pel gairebé tres milions d'empleats públics de l'Estat.

De la seva banda, el Ministeri d'Hisenda i Funció Pública va celebrar un acord que es va assolir "per majoria absoluta" i que va ser fruit "d'un diàleg intens i constant". Alhora va subratllar que el pacte assolit al sector públic "pot contribuir a assolir un pacte de rendes al diàleg social". L'executiu també va destacar que el pacte permet recuperar els drets laborals que van ser "retallats" el 2012, i va manifestar que la pujada beneficiarà 2.717.570 treballadors públics, dels quals 513.721 del sector públic estatal i 1.611.697 del sector públic autonòmic, a més de 592.152 de les entitats locals.