El govern espanyol té entre cella i cella l'augment del salari mínim interprofessional (SMI). De fet aquest dimecres ja es van reunir amb els sindicats i patronals per intentar buscar el consens necessari per augmentar 15 euros l'SMI de manera immediata i en 31 en 2022 i 2023. Sobre aquesta qüestió ja es va pronunciar ahir el president de la CEOE, Antonio Garamendi, que opina que, de moment, no s'ha de pujar.

Doncs bé, Garamendi ha advocat per avaluar un canvi legislatiu que permeti aplicar diferents SMI en funció del territori, per adaptar aquest indicador a una "Espanya diversa" com ja es fa en la negociació col·lectiva.

"Sí que crec que cal avaluar un SMI que s'acoblés a cada un dels territoris d'aquest país", ha afirmat Garamendi en declaracions a Capital Radio, on ha recordat que la negociació col·lectiva entre patronals i sindicats varia en funció dels territoris, ja que no apliquen les mateixes condicions salarials al conveni del metall del País Basc que en altres comunitats.

Així mateix, ha recordat que l'alça de l’SMI no li costa res a l'Estat, ja que les administracions no actualitzen conforme a la seva evolució els contractes subscrits amb empreses adjudicatàries. "El govern espanyol està molt tranquil dient que cal pujar-lo, però a l'Estat li costa zero apujar el salari mínim", ha assegurat Garamendi, que ha insistit en la negativa de les organitzacions empresarials a pujar l’SMI per al que resta de 2021.

"Que la gent es posi a la pell de gent molt humil que són empresaris", ha afirmat, mentre ha recalcat que el salari mínim no afecta les empreses de l'IBEX ni a la majoria de sectors que es troben sota el paraigua de la negociació col·lectiva, sinó que afecta fonamentalment el sector agrari que encara travessa importants dificultats.

"En els últims tres anys l’SMI ha pujat el 30%. Ningú no diu que no se l'hagi d'apujar, només diem que no és el moment", ha afegit el president de CEOE, partidari d'analitzar una senda en el temps.

El govern espanyol rebutja la idea

Poques hores després de la proposta llançada per Garamendi, la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, l'ha rebutjat i ha expressat la seva confiança que la patronal recolzi finalment la pujada de l’SMI que es negocia en el marc del diàleg social.

En declaracions a RNE, la ministra ha assenyalat que seria molt complex establir un SMI per territoris i ha subratllat que la regulació estatal és la que ha de prevaler en tot el país, més enllà de la capacitat de la negociació col·lectiva per a millorar el salari mínim.

"No seria convenient fer distinguos afegits en relació amb el territori perquè cal garantir que els treballadors tinguin unes condicions laborals mínimes, dignes, desenvolupin la seva activitat on la desenvolupin", ha defensat.

Proposta del govern espanyol

concretament el que va proposar ahir el Ministeri de Treball als agents socials és una pujada de 15 euros del salari mínim interprofessional (SMI), fins a 965 euros bruts al mes, per al que resta de 2021, i que per a 2022 i 2023 pujats de 31 euros cada any, la qual cosa deixaria l’SMI al tancament de la legislatura en 1.027 euros.

La proposta va ser rebutjada pels agents socials, tant per les patronals CEOE i Cepyme com pels sindicats CCOO i UGT, amb el que el Ministeri de Treball ha decidit convocar una nova reunió per a dilluns que ve per donar una oportunitat a l'acord social.

Per als sindicats incrementar l’SMI 15 euros el 2021 és insuficient en un context d'elevada inflació, mentre que les patronals han insistit en la seva negativa a una pujada aquest any perquè entenen que fa falta donar prioritat a la consolidació de l'ocupació i la recuperació.

Imatge principal: Fotografia de recurs del president de la CEOE, Antonio Garamendi, durant la firma de la reforma de les pensions - Ricardo Rubio / Europa Press