El president de la CEOE, Antonio Garamendi, ha afirmat aquest dijous que la patronal no pot "acceptar que els salaris vagin amb la inflació perquè això aconseguiria fer-nos més pobres i menys competitius". El president de la CEOE ha fet aquesta reflexió en una taula rodona a la Reunió del Cercle d'Economia, que va arrencar ahir a Barcelona i acabarà demà. En aquesta línia, Garamendi ha recordat que les patronals i els sindicats han arribat a 15 acords en els últims temps, però ha subratllat que en el debat sobre l'increment dels salaris no poden "tirar més llenya al foc" i provocar que hi hagi "efectes de segona ronda" de la inflació, en referència al cercle viciós que pot suposar apujar salaris i que això embranzida de nou a l'alça dels preus.

Per això, el dirigent de la CEOE ha apel·lat al fet que hi hagi "més unitat" a Espanya i al diàleg entre els principals partits, perquè correspon als empresaris intentar un acord nacional sobre els convenis amb els sindicats, ha dit, però ha deixat clar que l'anomenat pacte de rendes supera el seu àmbit de responsabilitat. Així mateix, ha reclamat "seguretat jurídica, estabilitat reguladora i qualitat de la norma" a les administracions públiques, al mateix temps que ha recordat que el problema de la inflació ja era una realitat al desembre, quan es va situar en el 6,5%, un problema que ha aguditzat la guerra, ha afegit.

La guerra no explica del tot la pujada de preus

Per part seva, el president de Naturgy, Francisco Reynés, ha subratllat que "donar-li la culpa a la invasió russa d'Ucraïna de la inflació és una part de la veritat, però no tota la veritat", perquè l'increment dels costos de l'energia va arrencar ja "després de l'estiu de 2021", cap al setembre, encara que la guerra ha augmentat la volatilitat energètica, ha comentat. Preguntat per si l'elevat preu de l'energia pot contenir-se a curt termini, ha assegurat que, atesos els preus dels futurs, "el cost de l'energia en els pròxims anys desgraciadament no serà el mateix que abans de tota aquesta crisi".

Reynés també ha reivindicat el pes que té el gas en el mix energètic mundial i el potencial dels gasos renovables. Per a comprendre millor el context energètic mundial, ha argumentat que la UE s'ha marcat uns objectius de descarbonització molt ambiciosos que, en la pràctica, estan desincentivant inversions per part de països proveïdors de recursos energètics d'origen fòssil, als quals s'ha enviat el missatge que "anirem depenent cada vegada menys" d'ells.

El conseller delegat de Cellnex, Tobías Martínez, ha reivindicat que "Europa ha d'apostar clarament pel 5G", perquè "com a mínim cal competir al mateix ritme" que en altres parts del món en aquesta tecnologia. "Ens juguem molt (amb el 5G), perquè no parlem sol de la interconnexió entre persones ni de l'entreteniment. Això és una etapa superada. En l'est, a Àsia, ens porten un gran avantatge en termes d'indústria", ha afegit Martínez, en una taula rodona en la qual també ha intervingut el president de KPMG, Juanjo Cano.