Després d'un any i mig i sis pròrrogues per als ERTO de força major a causa de la pandèmia de la Covid, el president de la CEOE, Antoni Garamendi, ha desitjat aquest dimarts que la pròrroga aprovada en el Consell de Ministres fins al 28 de febrer "sigui l'última" tal com els coneixem ara.

En declaracions a la premsa Garamendi ha assegurat que els ERTO han estat una bona "eina" per evitar l'atur i ha recordat que al març hi havia 3,5 milions de persones en ERTO i ara n'hi ha unes 260.000, amb el que s'ha demostrat que "funcionen" i són aquí per quedar-se, però ha comentat que a mesura que canviï la situació, hauran de ser "d'una altra manera".

De fet el president de la patronal espanyola ha afegit que en algun moment els agents socials hauran de tornar a asseure's per negociar a veure com en un futur aquests ERTO "es modifiquen o, no" perquè continuen sent una eina per lluitar contra l'atur, ha assegurat.

La importància de la nova pròrroga

El president de la CEOE ha destacat la importància de la nova pròrroga dels ERTO fins a finals de febrer, abans de Setmana Santa, perquè hi ha sectors, com el turístic, encara molt afectats per la crisi, la inclusió dels autònoms en l'acord o els ERTO especials per a les Canàries, pels efectes que està tenint l'erupció del volcà de La Palma per a la seva economia.

De fet, Garamendi ja lamentat que s'hagi esperat tant en arribar a aquest nou acord, ja que "sempre arribem a l'últim minut del partit amb la llengua fora" i, encara que no s'hagi aixecat el vet als acomiadaments, ha assegurat que, ens agradi o no, les empreses han de reestructurar-se en alguns casos.

La pujada del salari mínim no és bona per a economia

Garamendi també s'ha pronunciat sobre la pujada del salari mínim insistint que ara no és era el moment d'aprovar-la perquè "no és bo per a l'economia i generarà més economia emergida". En aquesta línia el president de la patronal ha assegurat que no entén per què el govern espanyol ha implementat ara aquesta mesura, ja que, segons el seu parer, "no és el moment" perquè hi ha molts sectors "molt tocats".

A més, ha afegit que hi ha empreses grans, mitjanes i petites amb contractes amb les administracions públiques on "no té sentit" que el salari mínim creixi un 30 % en els últims tres anys i que aquests contractes continuïn blindats. "Es trasllada a la part privada el que la pública no vol fer", ha sentenciat.

Amb l'aprovació d'avui per part del Consell de Ministres, el salari mínim passarà a ser de 965 euros bruts a 14 pagues, és a dir 13.510 euros bruts anuals. De fet, cal recordar que la patronal no va participar de l'acord, que el van firmar només, el govern espanyol i els sindicats majoritaris. 

Aquesta nova pujada de l'SMI es troba en el rang mitjà de la forquilla d'entre 12 i 19 euros recomanada per la comissió assessora i cal recordar que és una alça que els sindicats consideren insuficient, però que han acceptat perquè el govern espanyol s'ha compromès a continuar pujant-lo els pròxims dos anys per a situar-lo en el 60% del salari mitjà al final de la legislatura.