En l'actual context de tensió geopolítica, les terres rares han cobrat més protagonisme en les últimes setmanes a causa del seu paper clau en la transició energètica i en la indústria tecnològica. Tanmateix, des d'alguns sectors alerten que les barreres administratives frenen el potencial estratègic de les terres rares a Espanya.
Europa, altament dependent del subministrament procedent de la Xina, ha començat a impulsar polítiques regulatòries i estratègiques per assegurar el seu proveïment. Tanmateix, a Espanya, els projectes miners vinculats a aquests elements clau s'enfronten a importants obstacles burocràtics i mediambientals, la qual cosa ha alentit el seu desenvolupament, segons assenyalen aquestes fonts.
Indiquen que malgrat comptar amb diversos jaciments identificats de terres rares al llarg del territori, i a causa de les dificultats administratives i de l'oposició mediambiental, cap d'aquests casos no ha pogut avançar fins a la fase d'explotació comercial. Entre ells es pot destacar el de Matamulas (Ciudad Real), descobert el 2013, i que ha estat el que més a prop ha estat d'obtenir els permisos necessaris. Tanmateix, el 2019 la Junta de Castella-La Mancha va denegar la seva autorització ambiental, per la qual cosa es va aturar el projecte.
D'altra banda, a pocs quilòmetres de Vigo, Monte Galiñeiro allotja concentracions de monacita i altres minerals amb terres rares, però fins ara tampoc no ha aconseguit generar projectes d'explotació concrets. Mentre que a la frontera entre Salamanca i Zamora, Fregeneda-Almendra també ha estat identificat com una possible font de metalls estratègics, encara que sense plans definits de desenvolupament.
Finalment, a les províncies de Badajoz i Còrdova, diversos estudis geològics han revelat la presència de terres rares, però sense que fins ara s'hagi promogut cap iniciativa industrial.
PROCESSOS ADMINISTRATIUS
Malgrat els esforços europeus per reduir la dependència de la Xina i reforçar la seguretat en el subministrament d'aquests minerals essencials, la situació de la mineria a Espanya ha estat criticada per experts del sector. Manuel Regueiro, expresident de la Il·lustre Escola|Col·legi de Geòlegs d'Espanya (ICOG), adverteix que la burocràcia i, especialment, "la multiplicitat d'autoritats" implicades en l'aprovació de projectes "són les raons de què es tard tant en processar un dret miner a Espanya".
Afirma que, encara que les direccions de mines provincials solen actuar amb rapidesa, el coll d'ampolla més gran es troba en els tràmits mediambientals, que poden prolongar-se durant anys. "Allà és on se sol embussar. Es tarda molt temps en un procés que hauria de ser ràpid", afegeix.
Un d'aquests casos seria el de Mina Muga, un projecte d'extracció de sals potàsiques entre Navarra i Aragó, la posada en marxa de la qual s'ha vist paralitzada per qüestions administratives, malgrat comptar amb inversió estrangera ja assegurada. "Es tracta d'un cas absolutament paradigmàtic, ja que és un jaciment espectacular que produirà, si es posa en marxa, un milió de tones a l'any de potasses. Espanya produeix mig milió i Europa importa deu", explica, "si a una empresa li dius que no al principi, li estalvies diners. Però si la tens allà esperant pels permisos deu anys, doncs esclar, tu li costes diners i potser al final decideix que no l'explotarà".
LLEI DE MINERALS CRÍTICS
Segons Regueiro, aquests retards fan que Espanya perdi oportunitats estratègiques en un sector clau per al futur industrial europeu, en un moment en què l'autonomia en recursos crítics s'ha convertit en una prioritat geopolítica. "La Unió Europea ha hagut de legislar específicament sobre aquest problema, perquè els experts portàvem temps advertint que la mineria anava a pitjor a causa de la creixent demora en els tràmits", assenyala.
La nova normativa comunitària, denominada Llei Europea de Matèries Primeres Fonamentals, pretén agilitar la concessió de permisos per a projectes estratègics, reduint significativament els terminis administratius. Tanmateix, a Espanya, la descentralització de competències en matèria de mineria afegeix un nivell addicional de complexitat que dificulta l'aplicació efectiva d'aquestes mesures.
"No pot ser que es tardin 15 anys a posar en marxa una explotació, fins i tot quan es disposa de la inversió milionària necessària", conclou Regueiro, subratllant la necessitat de reformes que permetin aprofitar el potencial dels jaciments de terres rares a Espanya.