Parlem molt de les ajudes d’Europa que ens han d'ajudar a sortir de la crisi per la pandèmia, però què són, qui hi opta i què en vol fer Espanya? La Unió Europea els ha batejat com fons Next Generation perquè la idea és que aquests diners s’inverteixin en noves tecnologies i en projectes ecològics, digitalització i sostenibilitat.

Són un paquet d’estímuls financers de 750.000 milions d’euros a repartir entre els estats europeus. A Espanya n’hi pertoquen uns 140.000 milions, gestionats per Madrid. D'aquests, entre 70.000 i 80.000 seran en forma de transferències directes a fons perdut, i són les primeres que Sánchez vol gastar. 

Qui opta a aquestes ajudes?

En principi són ajudes obertes a totes aquelles empreses que presentin projectes enfocats en el canvi, centrats en la digitalització i la transició cap a una economia verda, i hauran de passar un procés de selecció. 

Per tal de tenir el vistiplau d'Europa, els estats estan elaborant plans nacionals amb els projectes que en un principi es gaudiran dels fons. Uns plans que si la Comissió Europea aprova, es començaran a rebre els diners el juny d’aquest any. El termini màxim per enviar els esborranys és el 30 d'abril.

Com ho gestiona Espanya?

Doncs des de Madrid. El govern de Pedro Sánchez està elaborant el seu pla, anomenat España Puede. Per fer-lo, cada comunitat autònoma ha d’enviar la seva llista de projectes que opten als fons a la Moncloa. De moment, el govern de Catalunya ja ha proposat 27 projectes que hi encaixarien. 

Alhora, la Comissió Europea demana a Espanya i a la resta de països de la Unió Europea que els plans de recuperació incloguin "compromisos de reformes" i detalls sobre el calendari, a més dels objectius que reflecteixen per poder accedir a les ajudes del fons de recuperació. Així ho  advertia el comissari europeu d'Economia, Paolo Gentiloni, que considera que les converses que està mantenint amb el govern espanyol sobre l'esborrany del pla van en la "bona direcció".

Ara bé, un cop a la Moncloa, encara hi ha la incògnita de qui i com decidirà els finalistes, però tot apunta que les encarregades en seran les grans consultories. De fet, el ministeri de Transició Ecològica ha contractat Deloitte per fer l’assistència tècnica prèvia al repartiment dels fons, i és la mateixa consultoria que ha contractat Cepsa per captar diners dels fons europeus. I és aquí on entren les reticències sobre la possible imparcialitat de l’adjucació, tant a nivell d’empreses com de comunitats autònomes.

Els principals queixosos són les petites i mitjanes empreses, que posen en dubte que els fons no acabin en mans de l’IBEX. Per aquest motiu, diverses patronals com la PIMEC han posat tota la carn a la graella per exigir un tall del pastís.

Els plans de Sánchez

Les últimes notícies que ha donat el govern espanyol al respecte és un detall més acurat de l'esborrany. En un principi, un total de deu grans projectes d'inversió són els que acapararan en els tres primers anys uns 50.000 milions d'euros, el 72% de les transferències directes. 

Desglossant aquests grans projectes, uns 13.200 milions anirien a parar a projectes de mobilitat sostenible i connectada, així com l'electrificació de la via pública, punts de càrrega per al cotxe elèctric o incentius de compra d'aquests vehicles, com ara el Pla Moves. En segon lloc, uns 6.280 milions estarien destinats a la rehabilitació d'habitatge i regeneració urbana. La modernització i digitalització de les administracions comptaria amb 4.315 milions d'euros, i més de 4.060 milions serien per la digitalització de pimes. En cinquè lloc, es destinarien 4.000 milions al desplegament del 5G.

Una nova política industrial i d'economia circular comptaria amb 3.780 milions, el pla de competències digitals amb 3.590 milions i la modernització i impuls del sector turístic amb 3.400 milions. Per últim, hi ha una inversió prevista de 3.880 milions en el sistema de ciència i innovació, i uns 3.165 milions per al desplegament d'energies renovables. 

Un canvi de model real?

La intenció de la Unió Europea és la del nom dels fons Next Generation: saltar cap a la propera generació. Per tant, en un principi la idea no és invertir aquests diners a tapar forats o deutes pendents, sinó anar més enllà. Tot i això, el governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, deia fa uns dies que, a l’estat espanyol, els fons es podrien dedicar també a fer reformes estructurals pendents (com ara en atur, educació, etcètera), cosa que no és la intenció de la Unió Europea.

Alhora, entre els experts, fa por que no s’acabi tractant d’un rentat de cara d’indústries molt contaminants, més que no pas un canvi de model.