El conseller d'Economia i Hisenda del Govern, Jaume Giró, ha carregat aquest dijous contra el govern espanyol per prioritzar "la seva vocació recentralitzadora" davant dels interessos dels catalans pel que fa a la gestió dels fons europeus. Segons Giró, l'actuació i el repartiment d'aquests fons amb tots els territoris de l'Estat compta amb una gran manca de sensibilitat des de Madrid a l'hora de pensar en els interessos i visions d’aquests, entre ells, Catalunya.
Així ho ha assegurat el conseller durant la presentació de la Nota d'Economia d'enguany que tracta sobre els efectes econòmics i socials de la pandèmia de la Covid a Catalunya. Giró, ha volgut destacar durant la seva intervenció sis aprenentatges polítics que podem extreure de la pandèmia de la Covid que ens afectes des de ja fa més d'un any i mig.
Gir radical en política fiscal
Pel que fa a la reacció comunitària a la pandèmia, Giró l'ha qualificat d'excel·lent i ha assegurat que la idea de l'Europa comunitària en surt reforçada després de la pandèmia. Principalment per dos motius, el gir radical en política fiscal arran del tancament i posterior crisi provocada per la Covid i pel repartiment dels fons Next Generation. Sobre aquests últims, Giró ha fet un apunt especial, destacant que el nom que se li ha donat al fons és tota una declaració d'intencions a l'hora de construir l'Europa del futur per a les pròximes generacions.
Alhora, el conseller ha apuntat que la UE també ha sortit reforçada pel que fa al lideratge científic del continent, recordant que les dues principals vacunes contra la Covid s'ha desenvolupat a Europa, la de Pfizer i AstraZeneca.
La Covid, cruel amb els més vulnerables
Giró també ha emfatitzat la idea que la pandèmia ha repartit el patiment de forma desigual en la societat i, com quasi sempre ha passat en la història, la Covid ha tornat a constatar que els col·lectius més vulnerables han estat els més afectats i per això Giró ha cridat a corregir inestabilitat estructural des de les polítiques públiques.
En aquest sentit, Giró també s'ha mostrat "orgullós" de la tasca del Govern en aquest període de temps. Concretament el conseller ha destacat que l'Executiu català va prioritzar la salut i la responsabilitat amb la gent per davant de l'economia. Això, segons Giró era el camí difícil i segurament el més impopular, però s'ha demostrat que és la que més vides ha salvat.
Alhora, Giró has constatat que la pandèmia ha posat de manifest la necessària interdependència entre l'economia, el benestar i el coneixement. De fet ha destacat com la ciència impacte en les nostres vides. De fet , ha assegurat que la solució a qualsevol crisi sempre passarà per la recerca i la innovació i en aquest sentit, ha destacat que la societat catalana ha demostrat ser sensible a la recerca i la seva importància en aquest últim any i mig.
En aquest punt, el conseller ha destacat que Catalunya inverteix en recerca i investigació entre un 15 i un 20% més que Espanya, però ha lamentat que encara som lluny de l'estàndard europeu i de països com Suècia i Àustria, concloent que l'R+D ha de ser un dels àmbits que ha de sortir reforçat pel que fa a la inversió dels recursos que pugui disposar Catalunya.
El realisme polític no és la solució
El conseller també ha volgut posant l'accent en la geopolítica de l'últim any i mig i ha criticat el realisme polític que han desenvolupat els Estats. Concretament, Giró ha assegurat que haver prioritzat els interessos particulars per damunt dels comuns i la manca d'acció coordinada a l'hora de repartir la vacuna ha estat un error i ha retardat la sortida de la crisi sanitària. Ara bé, també hi ha hagut espai per l'esperança, ja que ha desitjat que la pandèmia sigui història en uns mesos, augurant però solucions globals.
Per últim, Giró ha clos la seva intervenció reclamant que, d'ara endavant, hem de disposar d'uns "pilars robustos per sostenir-nos en moments difícils", destacant el paper del sistema de salut i el mecanisme d'ajudes del Govern a famílies i empreses, recordant que Catalunya ha canalitzat més subvencions i ajudes que cap altre territori de l'Estat.