El conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Giró, ha advertit contra la "tendència subtil, silenciosa però claríssima de recentralització per part de l'Estat" i ha posat com a exemple la sentència del Tribunal Constitucional que va tombar la rebaixa de l'IRPF a les rendes més baixes o la tramitació al Congrés de l'impost de residus, un tribut propi que ara podria ser cedit. Per a Giró, si prospera la tramitació, "restarà capacitat de decisió fiscal i de recaptació dels impostos i de retruc d'execució pressupostària". "Si recaptem menys, tenim menys marge per fer polítiques públiques", ha assegurat. La secretària d'Hisenda, Marta Espasa, també ha criticat "l'amenaça de la recentralització" i ha demanat que es tracti les comunitats autònomes com a "administracions majors d'edat".
El conseller Giró i Espasa han participat aquest dimecres en el Seminari: 'Descentralització política i capacitat fiscal', on també hi ha participat el director de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern, Joan Ridao, i la catedràtica d’Hisenda Pública de la UB, Núria Bosch. En la seva intervenció inicial, Giró ha lamentat que Catalunya té poca capacitat de decisió en els impostos i que quan ho fa els tomba el TC o altres instàncies. "Ens veiem amenaçats per futures normatives estatals", ha comentat amb relació a l'impost de residus. En aquesta línia, Espasa, ha afegit que l'Estat es planteja la implantació d'aquest impost a tot l'Estat després de les multes de la UE a l'Estat per incompliment en el reciclatge i de constatar que hi ha comunitats que no tenen aquest impost. Actualment, es troba el projecte de llei es troba en fase de tramitació al Congrés dels Diputats.
La "hipercapitalitat" de Madrid: una "aspiradora"
Giró també ha assenyalat la "hipercapitalitat" de Madrid que es va començar a promoure a partir dels anys 90, ha dit, com un dels motius del dèficit fiscal no només català sinó d'altres comunitats autònomes. "És una gran aspiradora que provoca que Madrid, malgrat que sigui una gran aportadora, tingui uns beneficis derivats de la capitalitat molt superiors a les contribucions efectuades", ha ressaltat.
D'altra banda, també ha citat el baix nivell d'execució pressupostària, que va ser del 10,8% el 2019 i del 10,5% entre el 2015 i el 2018 mentre Catalunya representa el 16% de la població i el 19% del PIB, ha recordat. "Aquestes dades, es mirin com es mirin, són injustes, no són correctes", ha remarcat el conseller. Giró també ha apuntat a l'actual model de finançament, del 2009, que fa que Catalunya sigui el tercer territori per ingressos recaptats per habitant, però el desè en recepció dels fons i el penúltim si es té en compte el nivell de vida.
Al seu torn, Espasa, ha fet un repàs dels tributs que gestiona actualment la Generalitat i ha insistit que l'aspiració és disposar de la "plena capacitat normativa, de gestió i recaptació" davant la "limitació" d'alguns impostos propis. Segons ha apuntat, la Generalitat disposa d'un nivell d'autonomia fiscal "molt baix" i que no li permet adaptar la fiscalitat a les necessitats dels ciutadans.
Espasa, a més, ha definit com una "paradoxa" el fet que la Generalitat pugui aplicar bonificacions d'un impost propi del 100%, però no es pot afavorir el pagament dels tributs als contribuents en no poder establir ajornaments sense interessos de demora. Espasa també ha reclamat que totes les gestions es puguin fer davant l'ATC i ha dit que no es té ple accés a la informació de l'Agència Tributària espanyola. De fet, ha demanat que aquest accés sigui extensible també a altres agències tributàries amb l'objectiu de fer aflorar més frau fiscal.