El conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, ha tornat a denunciar la discriminació fiscal i d'infraestructures que pateix Catalunya per part de l'estat espanyol davant dels empresaris del Vallès. En una intervenció a la Cambra de Sabadell, el conseller ha assegurat de nou que Catalunya és el tercer territori que més recapta d'Espanya per habitant, però que a l'hora de rebre la posició Catalunya cau fins a la 14a, denunciant que “els diners d’aquí s’evaporen” i ha demanat al conjunt de Cambres de Comerç “que ens ajudin a recordar-ho”. Giró ha insistit que Catalunya pateix un dèficit fiscal “crònic i endèmic”, i que, en matèria d’infraestructures, les inversions estatals a Catalunya se situen molt per sota del seu pes en termes de PIB i població sobre el conjunt de l’Estat.

En aquesta línia, el conseller també ha defensat el sistema de tributs català, i ha assegurat que Catalunya “no té ni els tipus de l’IRPF, ni els de l’impost sobre successions ni els de l’impost sobre el patrimoni més elevats de l’Estat”. Per argumentar-ho ha citat dades d’un informe del Consejo General de Economistas, segons el qual Catalunya només ocupa la posició més alta en el tram inferior als 30.000 euros de l’IRPF. “I és per això que, aprofitant els pressupostos aprovats el desembre, vam fer una reducció perquè les rendes inferiors a 12.500 baixessin del 12% de tipus al 10,5%”, ha subratllat. Pel que fa als impostos propis de la Generalitat, ha remarcat que no tenen una finalitat recaptatòria, ja que només representen un 1,1% del total d’ingressos, “poc més d’un 2% si hi sumem el cànon de residus i el de l’aigua”, i ha explicat que l’objectiu d’aquestes figures tributàries és influir en determinats comportaments de les persones “per tal de millorar la salut, el medi ambient o el transport i les emissions en el nostre país”.

Fons europeus

Ara bé, per l'altre costat, Giró ha tornat a incidir en un altre tema cabdal per l'economia catalana dels pròxims anys, els fons europeus, ja que si s'utilitzen de forma correcta, tenen la capacitat per transformar l'economia del país i la poden portar fins al següent nivell. Però, com de costum, Giró també ha denunciat l’assignació que està fent l’estat espanyol d'aquests fons i ha sentenciat que "estem lluny de rebre el que ens pertoca per territori".  De fet, ha assegurat que a hores d'ara, Catalunya només ha rebut un 7,8% del total de fons distribuïts fins ara per l’Estat, un total de 1.491 milions d'euros.

Giró també ha fet valer les previsions de creixement econòmic que ha publicat el seu departament aquest divendres, que estimen que el PIB creixi un 4,9% aquest 2022 i encara que està per sota de les últimes estimacions, és més de mig punt per sobre les estimacions del govern espanyol pel global de l'Estat. En aquesta línia, el conseller ha assegurat que el creixement “rellevant i assolible” que, en cas de confirmar-se, “demostraria un cop més la solidesa dels fonaments econòmics” de Catalunya.  Alhora Giró ha advertit que ens trobem davant d'un context complicat amb moltes incerteses com la guerra a Ucraïna, una inflació disparada i l’encariment del preu de l’energia, però ha celebrat que tot i les adversitats l’economia catalana continua creixent per sobre de la mitjana estatal i europea. El conseller també ha destacat que l’atur pugui baixar del 10% l’any vinent per primer cop des del 2008, abans de l’esclat de la crisi financera.

En aquesta línia Giró ha defensat la bona salut de l’economia catalana tot i els “relats interessats” que parlen de la “decadència” del país. “Res d’això és cert. Les dades diuen que podríem estar millor, però que no estem malament”, ha reblat. A més, per rebatre aquestes veus, el conseller ha recordat que l’any passat l’economia catalana va créixer un 5,8%, sis dècimes per sobre de la mitjana europea (5,2%) i ha recordat que entre el 2014 i el 2019 el PIB català va créixer un 2,8% de mitjana, quan les previsions pel 2023 és que ho faci un 2,9%.

Per acabar, el conseller també s'ha referit específicament a la guerra entre Rússia i Ucraïna, remarcant les afectacions que té el conflicte en l'economia del país, tant en l'àmbit energètic, amb la pujada de preus de l'electricitat i els carburants, en la cadena de subministrament o la importació de productes clau com per exemple el blat o l'oli de girasol.