El conseller d'Economia i Hisenda del Govern, Jaume Giró, ha intervingut aquest divendres a la reunió del Cercle d'Economia reclamant, davant la vicepresidenta segona del govern espanyol Nadia Calviño, que el Govern de la Generalitat no sigui "una simple gestoria" dels fons europeus. En aquest sentit, ha assegurat que, en la seva opinió, el millor per a Catalunya és que esdevingui "democràticament" un nou Estat dins la Unió Europea.

Seguint amb la idea de la gestió dels Fons Europeus, Giró ha reclamat el seu suport als empresaris del Cercle per aconseguir un model de cogestió amb el govern espanyol en matèria de finançament i d'inversió en infraestructures , assegurant que Catalunya s'hi juga molt.

De fet, Giró ha assegurat que "Catalunya ha fet els deures" pel que fa als fons europeus i ha col·laborat amb fins a 27 projectes tractors i ha cridat al govern espanyol a "posar fil a l'agulla" per poder posar-los en marxa el més ràpid possible. A més, ja ha anunciat que la setmana que ve el Govern, i el seu Departament, crearà una Secretaria d'afers econòmics i fons europeus per tal de poder gestionar-los amb més facilitat i eficiència. 

 Alhora, el conseller ha presentat les tres prioritats del Govern sobre els fons europeus que arribaran al llarg dels pròxims anys. El primer de tots, serà reforçar el teixit industrial català per seguir aprofundint en la innovació catalana i la importància del sector, que representa el 22,7% del sector a tot Espanya. Connectat amb aquest primer eix hi trobem el segon, que es basarà a reforçar la recerca i la innovació a tot el país aprofitant els clústers industrials i científics establerts ja a Catalunya. I per últim, Giró ha assegurat que el Govern apostarà incondicionalment per la digitalització, la transició ecològica i la societat del coneixement, assegurant que el país està preparat per aquests canvis. 

Pressupostos

Com ja va anunciar fa unes setmanes des del Parlament, Giró ha reiterat que el Govern treballarà per aprovar el més ràpid possible els pressupostos pel 2022, assegurant que es donarà prioritat a les competències socials com la salut, les polítiques d'ocupació i socials i a l'economia productiva. En aquest sentit ha assegurat també que el Govern potenciarà la reconstrucció econòmica amb un ull posat en la inversió productiva i la protecció social dels catalans potenciant els fons de recerca i la plena potencialitat de l'Institut Català de Finances.

 

Ara bé, el conseller també ha recordat que els pressupostos hauran d'afrontar diverses incerteses econòmiques com l'objectiu de dèficit que marcarà el govern espanyol per les autonomies, que ara mateix està situat a l'1,1% del PIB, però que l'Executiu vol baixar fins al 0,6%. En aquest sentit ha recordat que, si es produeix aquesta baixada, Catalunya disposarà de 1.000 milions d'euros menys als pressupostos.

La segona gran incertesa, ha argumentat, és la dependència financera de Catalunya amb l'Estat, ja que el 81,5% dels ingressos de la Generalitat provenen de les transferències de l’Estat. 

Dèficits espanyols

Durant el seu discurs, el conseller ha recordat els anys previs a la pandèmia, recordant que va ser una etapa pròspera per Catalunya malgrat que la narrativa política no sempre va acompanyar la realitat. 

Ara bé ha destacat que aquesta etapa podria haver estat molt més pròspera si Catalunya no hagués patit, com sempre, un gran dèficit fiscal i d'infraestructures. Per no deixar aquesta acusació a l'aire, Giró ha destacat que l'any 2016, l'últim del qual tenim dades, cada català va patir un dèficit fiscal de 2.200 euros, o cosa que és el mateix, Catalunya va rebre 16.950 milions d'euros de menys aquell any.

En aquest mateix sentit també ha recordat que en matèria d'inversions l'any passat l'Estat va invertir un total de 957 milions d’euros a Catalunya, 125 euros per habitant, quan la mitjana espanyola va ser de 162 €. Alhora, ha demanat als assistents que imaginin com seria Catalunya amb el corredor mediterrani a ple rendiment i amb un servei de rodalies o com milloraria l’activitat del Port de Barcelona amb els accessos ferroviaris corresponents, en definitiva, on seria Catalunya "si haguéssim pogut disposar de recursos que hem generat".

Com a inputs positius, Giró ha recordat que des del 2014 fins al 2020, just els anys anteriors a la pandèmia, Catalunya va viure "una etapa vibrant", ja que va créixer, de mitjana, un 2,8% del PIB cada any , un punt per sobre que la zona euro. Un dels grans impulsors va ser l'obertura de Catalunya a l'exterior, recordant que les 17.000 empreses exportadores catalanes representen el 25% exportacions espanyoles surten de Catalunya.

Record pels presos polítics

Abans d'acabar el seu discurs Giró també ha fet una "a la profunda injustícia que s’està cometent amb els ciutadans represaliats i perseguits a causa del procés", fent una menció especial pel president Carles Puigdemont i per dos dels seus antecessors, Oriol Junqueras i Andreu Mas-Colell, present a la sala.

Aquí ha aprofitat per fer una reflexió final citant a l'economista Daron Acemoglu, que aquest dijous també va participar en la reunió del Cercle. Concretament, Giró ha citat El passadís estret, una reflexió sobre el valor i la fragilitat de la llibertat.

En aquest llibre, Acemoglu mostra com és de fàcil que els Estats es desviïn cap a formes de fer despòtiques i opressives i es converteixin en un Leviatà enfrontat a la societat. En aquest punt, ha assegurat que actualment està passant una cosa semblant "amb l’assetjament per part de l’Estat, del qual estan sent víctimes una àmplia colla de ciutadans, de molta bona gent, entre ells l’Andreu Mas-Colell".

Imatge principal: El conseller Jaume Giró durant la seva intervenció al Cercle d'Economia - Cercle d'Economia