Rebre els fons europeus que Catalunya mereix. Aquesta ha estat la màxima defensada pel conseller d'Economia i Hisenda del Govern, Jaume Giró, durant la seva intervenció al Cercle d'Economia d'aquest divendres. Davant dels empresaris catalans el conseller ha assegurat que Catalunya només ha rebut el 7,8% del total de fons europeus que van arribar a Espanya i ha tornat a reclamar que s'estableix d'una vegada per totes un sistema transparent de cogestió i cogovernança dels fons per tal de poder-los distribuir amb més eficiència i eficàcia. Per reforçar aquest argument Giró ha citat a la patrona espanyola, la CEOE, que també va assegurar que el que més redueix l'eficiència dels fons és que gran part de les convocatòries i mesures es decideixin des de l'Executiu Central perquè això fa que no es pugui adaptar amb facilitat a la realitat dels diferents territoris. Amb tot, Giró ha tancat el tema assegurant que voler gestionar els fons europeus no és una reivindicació sobiranista sinó "de justícia i eficiència".
En aquesta línia, per tant, Giró ha reclamat al govern espanyol, un cop més, que confiï "urgentment en Catalunya" a l'hora de gestionar els fons si es vol treure el màxim profit no només dels fons europeus sinó dels recursos en general de què disposa l'Estat i ha afegit que si tot segueix igual, amb un "finançament insuficient i centralisme ineficaç", és molt difícil poder governar i buscar el millor pel país, encara que ha assegurat que no renunciarà a fer obra de Govern que permeti a Catalunya esdevenir un país capdavanter a Europa. Tot plegat l'ha portat a tornar a insistir en una reclamació històrica de Catalunya, el finançament just basat en el principi d'ordinalitat referència amb el sistema federal alemany , tal com ja va demanar el Cercle d'Economia en la seva nota d'opinió prèvia a les jornades del 2021. El conseller ha assegurat que comparteix el pronòstic, però que dubta que la posició del govern espanyol canviï en els pròxims anys de manera radical i accepti les reclamacions que arriben de Catalunya, tant empresarials com polítiques, des de fa molts anys.
Des de les primeres files de l'auditori, eminentment empresarial, seguien la conferència les conselleres Victòria Alsina, Gemma Geis i Violant Cervera, així com el president del grup parlamentari de Junts, Albert Batet, i l'exalcalde Xavier Trias.
Tres necessitats cabdals per al futur
La segona part de la intervenció del conseller ha estat lligada al futur de Catalunya i en tot el que s'ha de fer per seguir sent un país pròsper i competitiu parlant de tres grans revolucions que s'han d'executar en els pròxims i anys i que són "inajornables" com són la transformació del model energètic, l'aposta per la innovació i la recerca i l'aposta per un model que afavoreixi un ecosistema empresarial i emprenedor. Sobre la primera, Giró no s'ha volgut allargar massa perquè ja se'n va parlar dimecres amb profunditat al Cercle amb la presència dels responsables del sistema energètic espanyol, però sí que ha remarcat que actualment a Catalunya menys del 5,5% de l'energia és renovable i que, per tant, el país "no ha fet els deures" i anem tard. Alhora ha volgut avisar que aquesta transició és urgent i no serà fàcil ni barata i que és del tot inevitable.
En segon lloc, Giró ha volgut parlar sobre l'aposta per la innovació, la recerca i la formació, assegurant que serà el centre del progrés econòmic de les pròximes dècades. A més ha assegurat que ha de ser així perque Catalunya no és rica en combustibles fòssils i tampoc té grans recursos naturals, però que tot i les dificultats persistents, Catalunya sempre ha estat un país pròsper i emprenedor perquè el recurs natural més important que té és el talent, l'únic recurs, ha assegurat el conseller, que com més se'n consumeix més se'n genera i ha cridat a convertir-ho en "la indústria principal de Catalunya", ja que hem demostrat que els catalans "sabem transformar la recerca en activitat econòmica i prosperitat". Per acabar ha recordat que des del Govern ja s'està apostant fortament per la recerca perquè enguany s'ha augmentat un 14% el pressupost en aquesta matèria.
Per últim, i aprofitant que estava davant dels empresaris catalans, Giró ha cridat a apostar per reconstruir l'ecosistema social i generar un marc mental per afavorir l'activitat empresarial i l'emprenedoria a Catalunya , assegurant que hem de ser un país on les empreses han de trobar oportunitats atractives perquè les empreses són l'agent principal de generació de riquesa i prosperitat d'un país i que davant d'això l'Executiu català ha de demostrar que les empreses són un element principal i hem de procurar formar un entorn competitiu.
Un cop ha acabat la seva intervenció, el president del Cercle, Javier Faus, ha sotmès al conseller a una sèrie de preguntes una de les quals sobre la seva posició davant de l'impost de patrimoni, un impost que els empresaris ja han demanat en moltes ocasions que s'elimini. Tot i tenir el públic en contra en aquest aspecte, el conseller ha assegurat que actualment no es pot eliminar i ha sentenciat que a Espanya l'excepció no és Catalunya en la seva posició davant d'aquest impost en particular, sinó Madrid, i que, per tant, l'impost no es bonificarà al 100% ni s'eliminarà. De fet, ha recordat que en els països on no existeix, hi ha altres taxes que acaben fent la mateixa feina, com a França, que hi ha una taxa sobre dipòsits bancaris i una altra sobre els béns immobles.