El Govern aposta definitivament per facilitar l'activitat empresarial i reduir la burocràcia a Catalunya. Concretament, l'executiu català ha aprovat aquest dimarts el Decret de Reglament de la Llei de Facilitació de l’Activitat Econòmica, que tot i que sembli una cosa molt enrevessada es redueix en agilitzar els tràmits administratius necessaris per a les empreses amb l'objectiu d'estalviar temps i diners. A més, la nova norma també estableix una sèrie de criteris que se seguiran des de Catalunya per seleccionar aquells projectes considerats estratègics pel país als quals també se'ls reduirien els tràmits al màxim per ser més competitius a l'hora de captar grans inversions, siguin nacionals o internacionals, centrades sobretot en l'àmbit industrial, segons ha anunciat el conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent, en la roda de premsa posterior al Consell Executiu. El nou decret, ha assegurat Torrent, beneficiarà a unes 564.000 empreses i 362.000 autònoms catalans i instaurarà l’aplicació total del contacte telemàtic amb les administracions, l’aportació una sola vegada de les dades necessàries per a completar els tràmits i la priorització, sempre que es pugui, de la comunicació per sobre de la llicència. Aquesta simplificació dels tràmits, a més d'estalviar grans quantitats de temps, també generarà un estalvi de 44,4 milions d’euros i entrarà en vigor de manera efectiva d’aquí a 20 dies, és a dir el pròxim 25 de juliol. 

Durant la seva intervenció, el conseller Torrent, ha afirmat que l'objectiu principal del Govern amb aquest nou decret és doble. En primer lloc, que arribin nous projectes a Catalunya que puguin aportar molt valor afegit al territori tant a escala econòmica com ambiental i social i, en segon lloc, que el teixit empresarial català guanyi musculatura i es creïn sinergies entre empreses. Aquests dos objectius, ha explicat Torrent, al final persegueixen la potenciació de diversos sectors estratègics per a Catalunya per canviar el model productiu català, fent-lo per digital i sostenible. Si tot plegat surt com ha de sortir, la conseqüència final serà que Catalunya guanyarà en competitivitat i es generaran noves activitats tractores al país que acabaran amb la reindustrialització del país i en la creació de nous llocs de treball qualificats, ha assegurat el conseller.

Un dels factors més rellevants del nou decret, més enllà de l'estalvi que generarà al teixit empresarial català, és l'estandardització de la figura dels "projectes estratègics". Aquells projectes que siguin considerats com a tal podran beneficiar-se d’una agilització de tràmits sense precedents per accelerar la seva implantació. Ara bé, per escollir aquest tipus de projectes, el Govern, ha determinat que hauran de ser de caràcter industrial o de serveis a la producció, amb capacitat tractora pel país, per tal de fomentar la transformació del model productiu català. En concret, l’objectiu és limitar al màxim el temps de cada tràmit administratiu, cosa que implicarà que aquest tipus d’iniciatives clau per al país puguin reduir fins a 9 mesos el termini ordinari per a la seva implantació i estalviar-se fins a 390.000 euros per projecte.

A més, la nova norma del Govern també dictamina i imposa els requisits mínims per tal que un projecte empresarial sigui considerat estratègic. Aquests són estar al corrent de totes les obligacions tributàries i de la Seguretat Social i assegurar el finançament o la capitalització de la inversió presentada, fet completament lògic, que es veurà complementat amb una sèrie de criteris específics vàlids durant un període màxim de quatre anys que s’aprovaran també via Acord de Govern. Com ja hem dit, ara per ara, el Govern prioritzarà projectes industrials i de serveis a la producció que, en primer lloc, suposin una inversió mínima de 20 milions d’euros o 10 milions en el cas de Terres de l’Ebre, Comarques de Lleida, Alt Pirineu i Aran, i la Vegueria del Penedès. En segon lloc, aquests projectes també hauran de generar un mínim de 75 llocs de treball directes, durant un mínim de 3 anys a comptar des del moment que s’inicia l’activitat del projecte en qüestió. En tercer lloc, el Govern també imposa que un cop materialitzat el projecte les empreses hauran de generar un 40% de les compres, serveis i subministraments a proveïdors amb seu productiva a Catalunya, ara bé, dins d'aquesta norma queden exclosos l'electricitat, aigua, gas i telecomunicacions. Per últim, aquests projectes hauran d'incorporar una actuació en l’àmbit de les energies renovables per l’autoconsum de la mateixa activitat productiva o bé una actuació en l’àmbit de la circularitat de l’economia i la sostenibilitat mediambiental.

Finestreta única empresarial

Més enllà dels projectes estratègics que escollirà el Govern d'acord amb aquesta nova normativa, el decret presentat per Torrent també fixa l’esperit simplificador de la llei sobretot pel qual fa a l’acte de facilitar dades per a realitzar tràmits o consultar-les/accedir a elles, és a dir se centra en la reducció de la burocràcia. En primer lloc, el que fa el decret és consolidar el paper de la Finestreta Única Empresarial com a portal únic al qual els professionals i les empreses han d’adreçar-se per a relacionar-se amb les administracions. I, d'altra banda, fixa la creació del directori d’empreses, establiments i registres, eina que concentrarà tota la informació que les administracions tenen sobre els titulars de les activitats econòmiques i els establiments on es desenvolupen. Tot plegat permetrà oferir al titular de les empreses una única plataforma per consultar totes les dades i, a la vegada, mitjançant el mecanisme de la tramitació unificada s'evitarà que les empreses i autònoms hagin de tornar a presentar les que ja tenen les diferents administracions, estalvien temps i diners. 

El decret també contempla la prestació de serveis proactius per part de les administracions públiques, que evitarà haver de demanar renovacions o repetir tràmits i consultes. És a dir, des de l’administració s’advertirà prèviament dels tràmits requerits, i s’informarà de possibles línies d’ajuts. A més, sempre que sigui possible, se substituiran els tràmits d’autorització pels de comunicació, eliminant així esperes i càrregues burocràtiques de procediments que no comporten modificacions substancials.