El Govern ha aprovat aquest dimarts la creació d'un registre de grans tenidors amb l'objectiu de facilitar els mecanismes que obliguen a aquest tipus de propietaris i per aplicar de forma correcta les mesures de concertació amb l'administració catalana. A més d'aquest registre, l'Executiu també ha aprovat la creació d'un altre registre, en aquest cas sobre habitatges buits per tal de tenir un major control del parc d'habitatge català i resoldre les "problemàtiques socials d'habitatge". Concretament, el que ha aprovat aquest dimarts el Govern és l’elaboració del Projecte de decret pel qual s’aprovarà el reglament del Registre d’habitatges buits i d’habitatges ocupats sense títol habilitant i del Registre de grans tenidors d’habitatges. Amb aquest decret, el Departament de Drets Socials, i el Govern, obtindrà un major control del parc d’habitatges desocupats de Catalunya, ja que la Llei 1/2022, de 3 de març, és a dir la llei per a afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge, on s'assegura que cal disposar del Registre de grans tenidors d’habitatges, que, a més, ha d’establir no només els subjectes obligats a constar-hi, sinó també les dades que han de ser objecte d’inscripció. 

La finalitat d’aquest Registre és la inscripció dels grans tenidors per tal de facilitar tant l’aplicació de les mesures de concertació amb l’Administració com l’aplicació d’aquells mecanismes que formen part de les seves obligacions i que determina la normativa catalana. Per altra banda, l’aprovació del Decret també permetrà regular el Registre d’habitatges buits i habitatges ocupats sense títol habilitant ja existent, de manera que es pugui tenir un major control del parc desocupat sense causa justificada a l’efecte de resoldre problemàtiques socials d’habitatge. A més, es pretén incrementar la seguretat jurídica sobre els supòsits d’inscripció i les obligacions dels titulars d’habitatges inscrits en els registres.

Les dades que la Generalitat reclamarà als grans tenidors són tres, aquelles relatives a la situació dels habitatges desocupats o ocupats sense títol habilitant que han de contenir la titularitat, la ubicació, la superfície, si disposen de cèdula d’habitabilitat i altres dades que permetin determinar les condicions de conservació i manteniment de l’immoble. A més, també han de constar les dades de l’adjudicació a favor seu o d’un tercer de l’habitatge; especificant la identificació de l’anterior titular, l’import amb què s’ha adjudicat i la data del llançament o la desocupació. Per últim, els grans tenidors també hauran d'aportar les dades de les a les circumstàncies i condicions en què cessi la condició de desocupació, l’execució d’obres de rehabilitació o reforma que justifiquin la desocupació temporal, així com les dades relatives a la transmissió, per qualsevol títol, dels habitatges objecte d’inscripció.

Qui és considerat un gran tenidor?

Davant de la creació d'aquests dos registres, una de les preguntes és qui és gran tenidor? Doncs la llei 1/2022 considera grans tenidors d'habitatge totes aquelles les persones jurídiques que tenen la titularitat de més de deu d'habitatges i les persones físiques siguin propietàries de com a mínim quinze habitatges establerts fins ara; d'aquesta manera, la norma s'adapta a les mesures aprovades en l'àmbit estatal. A més a més, aquesta nova llei també obliga aquests tenidors a oferir un lloguer social abans de desnonar persones dels seus pisos i la normativa també permet agilitzar la sol·licitud i la gestió dels lloguers socials obligatoris. Finalment, aquesta llei afronta els reptes immediats, que no admeten demora, atesa la gravetat de la situació descrita, mitjançant mesures de reforç urgents per a evitar la pèrdua imminent de l'habitatge habitual de milers de famílies a Catalunya, fonamentalment, mitjançant lloguers socials.