Com ja s’havia avançat, el govern espanyol ha aprovat dos nous impostos. En el Consell de Ministres d’aquest dimarts, l’executiu ha donat llum verda, en primer lloc, a la coneguda con a Taxa Google, que grava els serveis digitals però que no començarà a cobrar fins al mes de desembre. En segon lloc, ha validat la Taxa Tobin, que grava les transaccions financeres. L’acord de govern de coalició entre el PSOE i Unidas Podemos contemplava els dos impostos. Els dos projectes de llei va van ser aprovats ara fa un any, però el final precipitat de la legislatura va frenar-ho tot. Abans d'entrar en vigor hauran de passar el tràmit legislatiu parlamentari.
Amb la Taxa Google, el govern espanyol espera recaptar uns 960 milions d’euros. Conegut formalment com a Impost sobre Determinats Serveis Digitals, gravarà les empreses amb uns ingressos anuals d’almenys 750 milions d’euros i que ingressin a partir dels tres milions a l’Estat espanyol. Tot i que finalment no es començarà a recaptar fins al desembre, la liquidació serà trimestral i tindrà un tipus impositiu del 3% sobre els serveis de publicitat online, els serveis d’intermediació en línia i la venda de dades i metadades. El govern espanyol considera que hi ha grans empreses internacionals que escapen el marc fiscal i entren en una situació de competència deslleial amb petites empreses. Justifiquen l’endarreriment al desembre per donar “marge per aconseguir un acord internacional” i al mateix temps perquè les empreses “puguin adaptar-se” al nou impost.
Per altra banda, amb la Taxa Tobin, La Moncloa preveu recaptar uns 850 milions d’euros, que es destinaran a finançar les pensions i la Seguretat Social. L’Impost sobre les Transaccions Financeres gravarà amb un 0,2% les operacions de compres d’accions espanyoles executades per operadors del sector financer. Només afectarà les operacions d’accions emeses per empreses cotitzades i amb una capitalització borsària d’almenys 1.000 milions d’euros. Quedaran excloses les empreses no cotitzades. El subjecte de l’impost serà l’intermediari, que haurà de presentar una declaració anual. Des d'Hisenda recorden que, durant la crisi, el poder públic ja va ajudar el sector financer, i que ara toca tornar-ho.
“Espanya no pot permetre’s tenir un sistema tributari ancordat en el passat”, ha assegurat la ministra d’Hisenda, Maria Jesús Montero, en la roda de premsa posterior a la reunió de l’executiu. “No podem pretendre tenir un Estat del benestar modern si tenim un model tributari caduc”, ha insistit.
Acomiadament per baixa
En paral·lel, el Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts la derogació de l’article 52d de l’Estatut dels Treballadors, fruit de la reforma laboral del PP, que permet a les empreses acomiadar de manera objectiva per acumulació de baixes mèdiques intermitents, encara que aquestes estiguin justificades. Aquest precepte avala el comiat d’un treballador que falti un 20% de jornades hàbils en dos mesos seguits, si ha faltat el 5% de les jornades de l’últim any.