El govern espanyol ha enviat aquest dissabte a la Comissió Europa el seu pla de pressupostari pel 2023, que com a novetat, contempla dos possibles escenaris diferents en funció de com evolucioni el context internacional a conseqüència de la guerra a Ucraïna que té "un significatiu impacte econòmic mitjançant una elevada inflació". Segons ha detallat el Ministeri d'Hisenda en un comunicat, hi ha un primer escenari en el qual es recull les mesures d'ingressos i despeses que contenen els comptes actuals, i un segon, que contempla una recaptació més gran de la inicialment estimada, que donarà uns 10.000 milions d'euros de marge addicional anuals de despesa per prorrogar mesures davant l'impacte de la guerra d'Ucraïna en els preus, "amb la finalitat de protegir els col·lectius vulnerables, a la classe mitjana i treballadora, als autònoms i als sectors productius més afectades per la crisi energètica", segons cita l'escrit.
Prioritats: justícia social i eficiència econòmica
El primer escenari del Pla Pressupostari de 2023, és el més conservador, i recull que els ingressos totals del conjunt de les administracions públiques suposaran un 42,3% del PIB, ascendint a 587.609 milions d'euros en termes de comptabilitat nacional. Els impostos aconseguiran els 344.627 milions, el que representa un 7,6% més respecte a 2022. Aquesta major recaptació es deu a l'impacte de les noves mesures fiscals com l'aplicació del tipus mínim en l'Impost de societats, l'entrada en vigor de l'Impost especial sobre els envasos de plàstic no reutilitzables, i la introducció de mesures no tributàries com el nou gravamen temporal en els sectors energètic i financer.
Per la seva part, en el segon escenari es preveu que els ingressos totals del conjunt de les administracions públiques suposin un 43% del PIB, ascendint a 597.265 milions d'euros en termes de comptabilitat nacional. En aquest segon escenari, els impostos obtindran els 354.283 milions d'euros, la qual cosa suposa un 7% més respecte a 2022, però implicaria un alentiment de 5 punts respecte a l'estimació de creixement per al present exercici.
Des del Ministeri afirmen que el document deixa clar a les autoritats europees que la prioritat dels Pressupostos de 2023 són la justícia social, mitjançant l'enfortiment de l'Estat del Benestar, i l'eficiència econòmica a través del creixement i la creació d'ocupació de qualitat impulsada per la transformació del model productiu. A més, insisteixen que el pla reflecteix "el compromís del govern espanyol amb el sanejament dels comptes públics", i afegeix que la previsió de dèficit de 2023 se situa en el 3,9%, la qual cosa suposa una reducció enfront del 5% de 2022.
Més de 285.000 ocupacions vinculades a l'economia submergida
En l'àmbit laboral i de la Seguretat Social, el document recull que des de 2019 s'ha produït un aflorament d'ocupació procedent de l'economia submergida de 285.000 afiliats a la Seguretat Social, dels quals 250.000 serien assalariats i 35.000 autònoms gràcies a mesures com els ERTO i les prestacions per cessament d'activitat als autònoms. Així mateix, el govern de Pedro Sánchez destaca que l'execució del Pla de Recuperació, amb les reformes orientades a impulsar la digitalització i especialment les reformes del mercat de treball estan permetent la reducció de la desocupació estructural en 510.000 persones des de 2019.