El govern espanyol estudia imposar un nou impost a les grans fortunes que hauria d'entrar en vigor el proper 1 de gener de 2023. La notícia l'ha donada entre els passadissos del Congrés dels Diputats i de forma totalment espontània, la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero: "El govern està treballant" en línia amb la proposta d'Unidas Podemos. I ha afegit: "Hem de gestionar aquesta crisi d'una manera diferent al Partit Popular i és necessari demanar un major esforç als qui tenen majors beneficis, rendes o patrimoni, per protegir la classe mitjana, treballadora i vulnerable del país".

Els socialistes responen, de retruc, la política fiscal dels populars a les comunitats autònomes on governen, com Madrid, Andalusia o Múrcia, on en les darreres hores han sortit públicament per anunciar la rebaixa d'impostos o la supressió directa d'altres, com el de patrimoni per part del president andalús, Juanma Moreno.

Impost temporal?

De moment, malgrat la immediatesa d'aquest nou impost que afectaria el conjunt de la ciutadania espanyola que compleixi uns requisits econòmics, tot s'està cuinant. Montero ha insistit en el missatge: "S'ha de deixar que els tècnics treballin i us ho farem saber. Serà un aspecte temporal i tant de bo Putin es retiri d'Ucraïna i siguem capaços de recuperar la normalitat. Igual que amb les energètiques o la banca, també en aquest aspecte hi hauran canvis".

La ministra no descarta que aquest nou impost de caràcter temporal pugui tenir una vigència més llarga del que es marqui en un inici, pugui seguir però amb una fórmula matisada o, directament, s'acabi suprimint quan s'acabi el període acordat. D'altra banda, estarà vinculat a les obligacions fiscals dels contribuents a partir del proper 1 de gener, però no necessàriament als pressupostos generals.

Protegir la classe mitjana

El govern de Pedro Sánchez considera "d'una enorme irresponsabilitat aquelles comunitats que demanen permanentment diners i ara, en canvi, vulguin suprimir els seus propis tributs". En el cas d'Andalusia, Montero ha recordat que l'impost de patrimoni afecta "un 0,2% de la seva ciutadania, en detriment al 90% de les persones que es beneficien". En total, es renuncien 120 milions d'euros, en la comunitat que pateix una major despesa sanitària o educativa. "És dur que ara que ho passem realment malament, es protegeixin les majors rendes. La classe mitjana del país, els que proporcionalment més aporten, menys es beneficien. Veurem com s'ha de fer la tramitació i els detalls, però en aquesta crisi demanem un esforç als qui més tenen i protegim la classe mitjana que sempre finança amb els impostos que tots puguem tirar endavant".

Aquest impost, encara futurible, seria diferent de l'actual impost de patrimoni, que grava els patrimonis per sobre de 700.000 euros -exclosos 300.000 euros d'habitatge habitual-, cedit a les comunitats autònomes i que Madrid (i properament Andalusia i Múrcia) bonifica totalment.

Per la seva banda, el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, ha insistit que el govern només està estudiant com una "opció" més la possibilitat de crear un nou impost a les grans fortunes i rescatar així la proposta de Podemos que ja va descartar el PSOE inicialment. "Tenim l'obligació d'estudiar escenaris i diferents vies perquè els que tenen més recursos aportin més", ha destacat en una entrevista a Antena 3.

D'altra banda, ha recordat que "els que més recursos tenen aportin més a l'Estat és el que diu la Constitució" i també altres països de la Unió Europea ja estan aplicant aquest impost "amb altres denominacions". Bolaños també ha llançat un missatge al PP d'Alberto Núñez Feijóo i assegura que "Madrid i Andalusia estan a la cua en inversió a la sanitat i l'educació gràcies a que els seus governs beneficien per damunt de tot, els rics".