El govern espanyol posarà en marxa una nova pujada del salari mínim interprofessional (SMI) "en els pròxims dies". Així ho ha assegurat la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, aquest dilluns on ha insistit que l'Executiu estatal complirà amb el seu compromís de pujar l'SMI, actualment situat en 965 euros mensuals en 14 pagues, perquè "és l'eina més eficaç per lluitar contra la pobresa laboral, és bo per als treballadors i l'economia" i perquè les famílies treballadores "són les que més estan patint" en la situació actual.

De cara a la negociació, Díaz ja ha demanat a la CEOE, la patronal espanyola, que tingui "empatia" a l'hora de seure a negociar, ja que està segura "que entén que cal ser empàtic amb els qui més pateixen i els qui més sofreixen avui són aquestes persones que tenen salaris molt moderats i que han de ser millorats", ha assegurat en declaracions a la premsa abans de participar en l'acte 'Balears és futur: el nou turisme que liderarà la postpandèmia'.

La vicepresidenta també s'ha referit a la reforma laboral i a les negociacions que manté el govern espanyol amb els grups parlamentaris per a la seva convalidació en el Congrés. Díaz ha afirmat sobre aquest tema que "no té dubte" que la reforma tirarà endavant perquè suposa "canviar el signe dels temps i la vida de la gent i recupera per primera vegada drets" per als treballadors. "No tindria sentit que no tirés endavant", ha emfatitzat.

Finalment, ha insistit que és una "anomalia fiscal" que la recaptació a Espanya estigui sis punts per sota de la mitjana europea, la qual cosa suposa un "forat negre" de 75.000 milions d'euros i la percepció que a Espanya "hi ha una enorme injustícia fiscal". En aquest sentit, ha argumentat que el 80% dels ingressos per IRPF procedeixen exclusivament dels treballadors. "I això és molt injust", ha assegurat.

Un bon indicador que les negociacions poden anar pel bon camí són les últimes declaracions del president de Foment, Josep Sánchez Llibre. El líder de la patronal catalana ha defensat apujar els salaris dels treballadors tenint en compte els nivells d'inflació en una entrevista a La 2. Concretament, ha assegurat que "hem de ser realistes, objectius i responsables, la inflació el 2021 s'ha desbocat", i ha afegit que "convindria" negociar un increment salarial per als propers dos o tres anys i assolir un acord entre sindicats i empresaris. "No sé el percentatge que s'hauria d'implementar, però estic d'acord en el fet que cal, perquè els treballadors no perdin capacitat adquisitiva", ha dit.

Segon augment del salari mínim en menys d'un any?

Si les negociacions no s'allarguen, aquesta possible nova pujada del salari mínim podria ser la segona que aprova el govern espanyol, juntament amb els agents socials, en menys d'un any, ja que hem de recordar que el passat mes de setembre, l'Executiu i els sindicats, CCOO i UGT, ja van pactar l'actual salari mínim. 

En aquella ocasió, tanmateix, no s'hi va afegir la patronal perquè era partidària de plantejar la pujada per aquest 2022. L'acord va suposar que l'SMI passava de 950 a 965 euros mensuals en 14 pagues i era una manera d'avançar en el compromís del govern espanyol perquè l'SMI, mitjançant la seva progressiva revisió durant aquest any i el que ve, arribi al 60% del salari mitjà abans del fi de la legislatura, tal com determina la Carta Social Europea subscrita per Espanya. Així, l'objectiu final és que el salari mínim arribi a un màxim de 1.049 euros mensuals el 2023.