El ministre de Seguretat Social del govern espanyol, José Luís Escrivá, ha explicat aquest dilluns davant del Congrés tots els detalls de la reforma de les pensions que ja fa mesos que negocia amb els agents socials. La mesura que més ha cridat l'atenció ha estat el pagament d'una xifra que podria arribar als 12.000 euros per aquells treballadors que decideixin allargar la vida laboral més enllà de l'edat de jubilació.

Concretament, el ministre ha explicat que si algú decideix allargar la seva vida laboral podran arribar a cobrar fins a 12.000 euros a l'any, en cas de tenir dret a les pensions més altes i hagin cotitzat 44 anys i mig. Aquesta, segons ha explicat Escrivá, és una de les mesures amb les quals la Seguretat Social vol equiparar l'edat real de jubilació, que actualment se situa als 64 anys i mig a l'edat legal, que és entre els 65 i els 66 aquest any 2021.

Per a impulsar aquest endarreriment de la jubilació, Escrivá ha plantejat exoneracions en les quotes a la Seguretat Social d'empreses i treballadors de forma generalitzada i sense les restriccions existents en l'actualitat. En aquest sentit, ha proposat també una sèrie d'incentius, que passen per un "xec" de fins a 11.000 euros cada any de demora en el cas de pensions màximes, que podria incrementar-se un 10% addicional en carreres de cotització llargues (més de 44 anys i mig) acostant-se als 12.000 euros.

A més, també hi hauria una altra opció, que seria un increment del 4% de la quantia de la pensió inicial per cada any de demora (enfront de l'esquema actual que oscil·la del 2% al 4%), o una combinació de totes dues propostes.

Respecte a l'actual sistema de jubilació anticipada voluntària, Escrivá ha explicat que és "regressiu", és a dir, afavoreix a aquells que cobren pensions més altes, sent superiors a 2.100 euros les rendes que van cobrar un de cada tres nous pensionistes en 2020.

S'incentiva la permanència en l'ocupació

Amb els canvis que planteja el govern espanyol, s'elimina aquesta regressivitat, millorant l'equitat, i s'incentiva la permanència en l'ocupació, amb un sistema de penalitzacions decreixents determinades de manera mensual, davant del sistema trimestral actual, i "més baixos que els actuals en la majoria dels casos", ha assegurat Escrivá.

Amb el plantejament de l'Executiu espanyol, la regressivitat actual "s'eliminaria en sis anys i de manera gradual", de manera que les persones a les quals els quedi aquest període per a jubilar-se no es veurien tan perjudicades.

En el cas de la jubilació anticipada involuntària, Escrivá ha assenyalat que als treballadors que vinguin de cobrar el subsidi de desocupació se'ls aplicarà coeficients reductors i que també es revisaran aquests per a rebaixar-los i que tinguin efecte de manera mensual.

Una altra de les mesures per a acostar l'edat real a la legal de retir, ha explicat Escrivá, és flexibilitzar l'ús de la jubilació parcial, limitant al mateix temps el seu abús. Així, proposa que només es pugui concentrar en el primer any fins al 60% de la jornada (enfront del cent per cent de l'actualitat), encara que es permetrà mantenir en alguns casos l'actual sistema, en el qual el treballador treballa a temps complet el primer any i en el segon no el fa en absolut. Es tractaria de casos d'activitats perilloses o que comprometin la seguretat de tercers i sempre que es pacti en el marc de la negociació col·lectiva.

D'altra banda, la proposta del Govern passa per no aplicar fins als 68 anys les clàusules de jubilació forçosa amb caràcter general, per a millorar la taxa d'activitat de treballadors majors. "La jubilació forçosa afectarà en 2021 a més d'un milió de treballadors", ha evidenciat el ministre.