Després de tirar endavant la reforma laboral, aquest dilluns govern espanyol, sindicats i patronal s'han assegut de nou a la taula del diàleg social per una nova negociació, la de l'augment del salari mínim interprofessional (SMI). En aquesta reunió, el govern espanyol, representat per la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha proposat als agents socials que el salari mínim augmenti 31 euros de manera immediata per arribar a fregar els 1.000 euros al més, concretament la proposta és que l'SMI sigui de 996 euros al mes en 14 pagues, un total de 13.944 euros anuals. Segons ha defensat la mateixa ministra, aquest augment tindria efecte retroactiu a 1 de gener d'enguany. Un cop acabada aquesta reunió de presa de contacte, les tres parts de la negociació s'han tornat a citar per dimecres per a una nova trobada i discutir sobre la proposta de l'Executiu. Després de la reunió, Díaz, ha assegurat en roda de premsa que l'objectiu és aprovar l'augment amb "moltíssima promptitud", defensant que l'increment de l'SMI és "una eina molt important per als treballadors més vulnerables".
En la mateixa roda de premsa, Díaz també ha assegurat que abans de prendre cap decisió escoltarà totes les parts i posicions, i ha recordat que "els sindicats sempre volen més i els empresaris, menys. Jo faig una mica d'equilibri entre les parts". Alhora, ha comentat que el més rellevant d'aquest procés és que hi hagi diàleg social, però ja ha advertit a la patronal que no li tremolarà el pols a l'hora de no comptar amb ells per tancar el pacte, assegurant que "ja veurem si acaba amb acord bipartit o tripartit. A més, ha recordat que aquest increment de l'SMI afectarà uns dos milions de persones i que és "la millor eina per a avançar en la igualtat".
Com sempre que s'entaula aquest diàleg, la posició del govern acostuma a estar a cavall entre la dels sindicats i la patronal i aquest cop no ha estat una excepció. Per un costat, des dels representants dels treballadors han criticat que la pujada no arribi als 1.000 euros mensuals. Després de la reunió, celebrada aquest dilluns en el Ministeri de Treball, la secretària d'Acció Sindical de CCOO, Mari Cruz Vicente, ha explicat que la proposta de l'executiu espanyol, se situa en la banda mitjana del recomanat pel Comitè d'Experts sobre l'SMI, que va aconsellar una pujada d'entre 24 i 40 euros per aquest 2022, però ha advertit que, "s'acordi el que s'acordi", la pujada haurà d'aplicar-se amb caràcter retroactiu des de l'1 de gener d'enguany.
Foment rebutja la pujada
Des de la part de la patronal, la catalana Foment del Treball, que s'integra dins de la CEOE espanyola, ha assegurat tot el contrari que els sindicats, considerant que ara "no seria el moment" d'incrementar el salari mínim, però ha aclarit que encara ha de definir una postura conjunta sobre aquest assumpte amb la CEOE, organització a la qual pertany. Així ho han assegurat en roda de premsa el director de Relacions Laborals i Assumptes Socials, Javier Ibars, i la presidenta de la Comissió de Relacions Laborals de Foment, Maria Ángeles Tejada. Ibars ha recordat que la CEOE ja ha dit públicament en diverses ocasions que no accepta cap increment de l'SMI i ha afegit: "D'entrada, nosaltres estem molt d'acord amb aquest criteri, encara que no puc dir quin és el posicionament de Foment perquè encara l'hem de treballar internament". "Considerem, en la mateixa línia que la CEOE, que ara no seria el moment d'un SMI superior, perquè des de 2016 hem tingut un increment de més del 50% de l'SMI, encara que el volem analitzar bé amb la CEOE per a determinar si té o no sentit aplicar aquest increment", ha argumentat Ibars.