El govern espanyol ha acabat admetent que l'economia espanyola no crecerà tant com havia previst i ha corregit la previsió de creixement del 2022. Així ha retallat al 4,3% el creixement del PIB per a aquest any per l'impacte de la guerra a Ucraïna, davant el 7% que havia previst. A més, es rebaixa al 3,5% el 2023, i queda en el 2,4% el 2024 i l'1,8% el 2025. Una dràstica revisió que ha justificat la ministra d'Assumptes Econòmics, Nadia Calviño. Es tracta, ha dit, d'una visió guiada per un "principi de màxima prudència", atesa la incertesa generada pel context geopolític internacional.
"L'impacte de la guerra està portant a la baixa les previsions de creixement en totes les economies avançades", ha assegurat Calviño en presentar l'actualització del quadre macroeconòmic per al període que va de 2022 a 2025. La vicepresidenta ha defensat, malgrat la retallada, que el creixement d'Espanya es trobarà per sobre dels seus socis europeus i de les economies desenvolupades durant aquest any. L'anunci amb les noves previsions arriben un dia abans que l'Executiu remeti a Brussel·les el Programa d'Estabilitat 2022-2025 amb el nou escenari fiscal i l'actualització del quadre macroeconòmic. Aquestes noves previsions estan alineades amb les estimacions realitzades pel conjunt d'organismes nacionals i internacionals, que en les últimes setmanes han rebaixat les seves projeccions de creixement per a Espanya aquest any al voltant del 4,3% (AIReF) i el 4,8% (FMI).
A més, cal recordar que la rebaixa de la previsió de creixement per al 2022 suposarà una desacceleració de 0,8 punts respecte a l'avanç del PIB del 5,1% registrat en 2021, degut fonamentalment al menor consum de les llars, el creixement de les quals es desaccelerarà al 3,5%. Per contra, l'executiu espanyol preveu una acceleració significativa del creixement de la inversió, que arribarà al 9,3%, fonamentalment per una important recuperació de la inversió en construcció (5,2%). Per contra, el que sí que es frenarà serà la inversió empresarial en béns d'equip, que no creixerà tant com l'any passat, però es mantindrà per sobre del 10% (11,1%). El sector exterior, per la seva part, restarà tres dècimes al creixement, amb un alentiment de les exportacions, que creixeran un 7,8%, gairebé la meitat del que ho van fer en 2021.
En la línia de la recuperació, la vicepresidenta Calviño ha destacat en la seva roda de premsa que la inversió i l'ocupació estan sent els dos principals motors de la recuperació econòmica a Espanya, celebrant que aquest fent suposi un canvi del patró del creixement a l'Estat. De fet, en el nou escenari presentat avui per l'Executiu, l'ocupació creixerà un 3% aquest 2022, menys de la meitat de l'avançat en 2021, que va recuperar ja bona part dels llocs perduts per la pandèmia. La dada més positiva pel que fa al mercat laboral és que la taxa de desocupació, segons les previsions del govern espanyol, es reduirà en dos punts aquest any, fins al 12,8%.
Frenada del creixement
El PIB d'Espanya ha crescut un 6,4% en el primer trimestre, respecte al mateix període de 2021, per l'empenta del final a les restriccions per la pandèmia de coronavirus. Tanmateix, l'activitat econòmica només ha augmentat un 0,3% per l'impacte primer de la variant òmicron, i després de la guerra a Ucraïna. Davant d'aquest escenari, la ministra Calviño ha assegurat que el creixement de l'economia espanyola continua sent "fort i sostingut", amb l'ocupació i la inversió com a principals motors de la recuperació, malgrat l'impacte patit per la guerra, la pandèmia i l'aturada en el transport. "Hem deixat enrere el pic de la inflació", ha assegurat la vicepresidenta econòmica, que ha assegurat que l'acord amb la Comissió Europea per començar el camí descendent dels preus a l'engròs de l'electricitat "tindrà un paper molt important". En aquest punt ha augurat que "hi haurà una forta desacceleració en la segona meitat de l'any de la inflació".
L'AIReF avala el quadre macroeconòmic
Per la seva banda, l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) ja ha reaccionat al nou quadre macroeconòmic del govern espanyol, i a diferència d'ocasions anteriors aquesta vegada sí que l'ha avalat, encara que ha alertat que existeixen riscos a la baixa a curt termini per la guerra d'Ucraïna, la pandèmia i la inflació. L'organisme insisteix que l'escenari plantejat per l'Executiu és "factible" i "prudent", a més que està en línia amb les últimes previsions de la mateixa AIReF i d'institucions nacionals i internacionals.
No obstant això, considera que existeixen riscos a la baixa a causa del context d'"incertesa extrema sobre l'economia" per la crisi energètica, els problemes de subministrament en les cadenes de producció i la persistència de la pandèmia, que a més s'ha intensificat amb l'esclat de la guerra a Ucraïna. L'AIReF qualifica d'"optimistes" els supòsits tècnics sobre els tipus d'interès, ja que les pressions inflacionistes estan provocant un tensionament dels tipus d'interès i un increment en les rendibilitats del deute públic, alguna cosa que "a penes es reflecteix" en l'escenari del govern espanyol.