El govern espanyol ha iniciat aquest dilluns la negociació per a la segona part de la reforma de les pensions amb una reunió entre el Ministeri de la Seguretat Social, les patronals, els sindicats i les associacions d'autònoms. 

La trobada ha servit com una primera presa de contacte entre les parts i sobretot per organitzar i deixar clar que comprendrà aquesta segona part de la reforma, que inclourà el mecanisme d'equitat generacional, el desenvolupament del sistema de cotització per ingressos per als autònoms o la igualació gradual de les cotitzacions de la Seguretat Social entre d'altres. Aquest és el mecanisme que ha de permetre atenuar l'impacte que tindrà la jubilació de la generació més nombrosa de l'últim segle, el 'baby boom' (1960-1975).  

Segons ha assenyalat el mateix Ministeri, l'objectiu d'aquestes trobades és "continuar amb el diàleg social sobre la implementació de les recomanacions de la Comissió de seguiment i avaluació dels acords del Pacte de Toledo en matèria de pensions".

Per part dels sindicats, des de CCOO han apuntat després de la reunió que el Ministeri d'Escrivá s'ha compromès a enviar textos en les pròximes dates sobre algunes de les qüestions discutides avui. En relació amb això, el sindicat liderat per Unai Sordo ja ha reclamat també el detall del finançament pressupostari als Pressupostos Generals de l'Estat de l'any que ve i l'increment de les pensions mínimes, contributives i no contributives.

Per la part de la patronal, el president de la CEOE, Antonio Garamendi, ha demanat al govern espanyol en una entrevista a la COPE evitar "fórmules de laboratori" per a calcular les pensions del futur perquè "no resolen res". Alhora, també ha comentat la possibilitat que vincular les pensions a la inflació, pot acabar afectant negativament als comptes públics. 

A la reunió d'aquest dilluns ha assistit el secretari d'Estat de la Seguretat Social i Pensions, Israel Arroyo, juntament amb representants de CEOE, CEPYME, CCOO, UGT, UATAE, ATA i UPTA. A més, ja han acordat la data de la pròxima trobada que serà a finals de mes, el 27 de setembre.

Què es va acordar amb la primera part de la reforma?

Cal recordar que aquesta reforma és una de les moltes a les que es va comprometre el govern espanyol amb la Unió Europea en el Pla de Recuperació. Ara bé, dins del primer paquet de mesures, aprovat el passat mes de juliol se suprimeixen dos dels aspectes més polèmics de la reforma de pensions aprovada pel PP l'any 2013: l'índex de revalorització de les pensions (IRP), que limitava la pujada anual a un 0,25% en situacions de dèficit, i l'anomenat factor de sostenibilitat.

És per això que l'acord, que es va desenvolupar en forma d'avantprojecte de llei, garanteix el manteniment del poder adquisitiu de les pensions contributives, incloses les mínimes, en vincular la revalorització anual amb la variació interanual mitjana de l'IPC dels 12 mesos anteriors a desembre de l'any anterior. Si aquesta variació fos negativa, l'import de les pensions no variarà al començament de l'any.

A més, la primera part de la reforma també va establir una sèrie de mesures per desincentivar la jubilació anticipada quan aquesta és voluntària. Així, el text limita amb caràcter general les jubilacions forçoses: es prohibeixen abans dels 68 anys i només es permetran als sectors amb baixa presència femenina, en els quals la sortida del treballador jubilat forçosament comporti la contractació d'una dona, i sempre que el treballador retirat tingui dret al cobrament del 100% de la seva pensió per haver tingut una llarga carrera.

Alhora, la reforma penalitza tots aquells treballadors que s'acullin a la jubilació anticipada voluntària. En aquest cas s'augmenten les penalitzacions dels que vulguin retirar-se 24 o 23 mesos abans de l'edat legal. Concretament, el que es busca és que les persones que es jubilen anticipadament de forma voluntària retardin dos o tres mesos la seva decisió per obtenir una pensió millor que amb les regles actuals. Les condicions d'accés a la jubilació anticipada involuntària es milloren en tots els casos.

Finalment, també s'incentiva la jubilació demorada. Es preveu una pujada del 4% a la pensió o un pagament d'una vegada (que podria arribar als 12.060 euros) per cada any que un treballador decideixi retardar la seva edat de jubilació més enllà de l'edat legal.