Un dels deures que s'ha autoimposat el Govern de la Generalitat és preparar Catalunya per a la transició verda i combatre l'emergència climàtica al nostre país. PEr tal de fer-ho, l'Executiu ha començat a desplegar la seva estratègia i aquest divendres la consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, ja exposat la 'Prospectiva Energètica de Catalunya 2050' (Proencat), durant la presentació de la qual ha explicat que el Govern preveu que les plantes eòliques i fotovoltaiques ocupin el 2,5% de la superfície de Catalunya en 2050. Aquestes dades significarien l'ocupació d'unes 800.000 hectàrees de terreny, de les quals unes 3.000 serien espais ja antropitzats, com a teulades, encara que sense tenir en compte infraestructures ja existents com a embassaments i carreteres. El Proencat, a més, preveu que l'any 2050 s'hagin col·locat més de 500.000 instal·lacions d'autoconsum en les teulades d'habitatges i empreses a Catalunya, instal·lacions amb les quals no n'hi haurà prou per a combatre aquesta emergència, pel qual cosa es necessitaran instal·lacions de major grandària. A més, el document presentat per la consellera i la directora de l'Institut Català de l'Energia (Icaen), Marta Morera també incorpora els objectius que haurà de complir Catalunya pel 2050, entre els quals destaca la creació de fins a 62.000 MW en 2050 i que en 2030 s'aconsegueixin els 12.000 MW, alguna cosa que Jordà ha definit com "un repte gegantesc, immens".

Durant la roda de premsa, Morera ha explicat que les previsions del Govern passen per una reducció del 30,3% de l'energia final que es consumirà en 2050 respecte a 2017, però que l'electricitat passarà de significar 76,4% de l'energia consumida pels catalans, actualment no arriba ni al 25%. Aquest augment del consum d'electricitat es donarà especialment pel transport, que passarà de significar el 2,4% de l'electricitat consumida el 2017 al 23,1% en 2050. Per a donar resposta a aquest augment del consum elèctric, el Govern preveu augmentar un 180% la capacitat de generació d'energia sostenible actual i que la major part provingui de la producció fotovoltaica, amb 33.000 MW, i eòlica, amb 26.000 MW. A més, Morera ha assenyalat la necessitat de tenir sistemes d'emmagatzematge d'energia que permeti el transvasament estacional entre estiu i hivern i el transvasament a curt termini entre el dia i la nit. També ha apuntat a l'ús de combustibles renovables per a crear el 20,4% de l'electricitat necessària, especialment a través de l'hidrogen verd.

En paral·lel, el Govern manté la proposta d'abandonar l'ús dels combustibles fòssils i l'energia nuclear d'aquí a 2050 i en aquest sentit, el document publicat aquest divendres assenyala l'eòlica terrestre i la fotovoltaica terrestre com a principals motors de la transició energètica a Catalunya. En el cas de l'eòlica terrestre, al Govern preveu multiplicar per 18 la potència instal·lada, passant dels 1.271,1 MW actuals als més de 23.000 MW. Quant a la fotovoltaica instal·lada en terra, l'executiu fixa l'objectiu de multiplicar per 200 la potència actual, dels 94,8 MW als gairebé 20.000 MW. Pel que fa a l'eòlica marina, el Govern preveu tenir instal·lats 3.500 MW de potència el 2050, el que representaria una quota del 5,6% sobre la potència total procedent d'energies renovables. La resta quedaria repartida en altres modalitats de fotovoltaica (4,2%), l'energia hidràulica (3%) i altres energies (0,4%). Més enllà de la instal·lació de potència renovable, el Proencat posa de manifest la importància d'implantar un sistema d'emmagatzematge d'electricitat a quatre nivells –consumidor individual, comunitats locals, usuaris associats a xarxes de distribució i transport i grans sistemes singulars- i treballar en el desenvolupament de bateries i altres energies com l'hidrogen verd, els biocombustibles o els biomaterials avançats.

Principis i conclusions del Proencat

A propòsit d'això, les  principals conclusions de l'informe són que si segueixen els passos determinats, Catalunya disposarà, el 2050, d'un sistema energètic net, autòcton, eficient i competitiu. Per arribar aquí, en primer lloc caldrà apostar fortament per l'electrificació del territori, que també implica tancar les dues centrals nuclears que hi ha a Ascó i Vandellòs. Però no tot serà electrificar, ja que hi ha altres energies verdes que també començaran a tenir el seu espai a Catalunya, com per exemple l'hidrogen verd en el món del transport. Com ja hem explicat, la potència elèctrica catalana s'ha de multiplicar per 18 per 2050, feina que de moment encara està en una fase molt primigènia i en la qual el país s'ha de posar les piles, el primer pas serà arribar al 2030 amb 12 gigawatts de potència elèctrica renovable. Tot i que l'electricitat verda tindrà un paper preponderant en el sistema energètic català del futur, cal recordar que només amb això no s'assoliran els objectius marcats. En aquest sentit, la consellera ha recordat que també faran falta inversions en millorar l'eficiència energètica dels edificis, l'ús de les renovables tèrmiques, implementar d'una vegada per totes una mobilitat completament neta o apostar pel tren com el transport majoritari per a les mercaderies. 

Per arribar a aquestes conclusions, però, han d'existir uns principis. En aquest cas el Proencat en marca 10 que són molt concret per arribar a la neutralitat climàtica. En primer lloc, Catalunya haurà d'abandonar el model d'energia fòssil i nuclear, en el procés del qual Catalunya hauria de ser capaç d'aconseguir la plena sobirania energètica en renovables. En tercer lloc, també es proposa que aquest canvi de paradigma també ajudi a desenvolupar una economia pròspera, moderna i circular sense deixar ningú enrere, que implicarà que el subministrament energètic continuï sent assequible i segur per a tothom.