El president de la Generalitat, Pere Aragonès, i la consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, han presentat aquest dimecres el full de ruta per a la transició energètica per a Catalunya les pròximes dècades. A grans trets, el pla del Govern contempla que d'aquí a menys de 10 anys el 50% de la producció elèctrica de Catalunya sigui mitjançant energies renovables, que el 2040 s'apaguin definitivament les centrals nuclears i que el 2050, d'aquí a menys de 30 anys, Catalunya sigui un país completament descarbonitzat
Al curt termini, és a dir abans que acabi l'any que ve, el president i la consellera han anunciat que presentaran la nova llei per la Transició energètica de Catalunya. Aquesta contempla que els projectes energètics renovables hagin de dialogar amb el territori, especialment si aquests contemplen generar una energia superior als 5 megawatts de potència. A més, aquesta nova llei exigirà als promotors dels projectes tenir l'acord del 50% dels terrenys afectats per tal de poder tirar endavant així com la comunicació a l'ajuntament, a més d'oferir a la ciutadania i administracions l'opció de formar part de fins al 20% de la inversió, o propietat, del projecte, tot plegat amb l'objectiu d'arribar a un model distribuït, amb cohesió territorial, democràtic i participat per la ciutadania.
Montse Giralt
Disrupció energètica
Abans de començar la seva presentació, el president Aragonès, ha recordat que l'emergència climàtica és el repte més gran de la humanitat actualment i que Catalunya no en pot restar al marge i que, per tant, ha d'emprendre aquest camí a la transformació del model energètic que suposarà una autèntica "disrupció energètica" pel país. En aquest sentit, el president ha recordat que el 72% dels gasos d'efecte hivernacle provenen de l'ús i la transformació de l'energia
Alhora, la consellera Jordà ha afegit que actualment Catalunya genera uns 12 GW de potència i que només 3,5 són renovables. Ara bé, amb aquest nou pla del Govern, es pretén que d'aquí al 2030 el país sigui capaç de generar un total de 14 GW de potència en energies renovables. Per aconseguir-ho, ha assegurat que el primer pas és la modificació del decret de les renovables per tal d'aconseguir una pacificació territorial per tal de fer una bona planificació estratègica, recordant que en aquesta transició el territori català hi tindrà una importància cabdal.
Montse Giralt
Punt de partida del nou model energètic
Com ha assegurat la consellera durant l'acte, el punt d’inici d’aquesta acceleració per a la transició energètica a Catalunya, el Govern modificarà el Decret de les renovables que regula el desplegament de les instal·lacions eòliques i fotovoltaiques. L'objectiu d'aquesta modificació és introduir criteris de priorització per fomentar l’autoconsum i prioritzar el tràmit dels projectes que connectin a mitja tensió o siguin inferiors a 5 MW, per ser coherents amb el model de transició energètica distribuïda i democràtica.
Alhora, la proposta de modificació pretén posar les bases per a cohesionar territorialment el model energètic. La modificació deixa enrere el model actual on els projectes es presentaven sense cap coneixement dels propietaris dels terrenys i dels Ajuntaments, i introdueix l’obligatorietat de presentar l’acord del 50% de la superfície ocupada. El decret també introdueix l’obligatorietat d’acreditar l’oferta de la participació de com a mínim el 20% del projecte a població i administració.
Finalment, mentre que l’anterior decret llei era aplicable únicament a sols no urbanitzables, el nou decret augmenta la disponibilitat de sol en afegir els sòls urbanitzables, tant els desenvolupats com els no desenvolupats.
Montse Giralt
Nou full de ruta
Amb tot això sobre la taula, podem explicar detalladament en què consistirà el nou full de ruta del Govern pel que fa a la transició energètica de Catalunya, que s’iniciarà amb la modificació del Decret Llei d’energies renovables i inclourà la creació de la Xarxa d’Oficines Comarcals de Transició Energètica (OCTE), una xarxa de tècnics que el Govern situarà a cada comarca per donar suport als municipis en projectes de renovables i per a garantir i coordinar una participació activa del territori en el Pla territorial sectorial de les energies renovables,q ue es completarà, en principi en els pròxims sis mesos.
En segon lloc, el Govern aprovarà un nou pla territorial Sectorial de les energies renovables a Catalunya que servirà per tenir una planificació de les infraestructures energètiques que necessita el país i haurà d’estar aprovat pel govern durant el segon semestre de 2023. Tot això portarà, ara sí, a l'aprovació de la nova Llei de Transició Energètica que haurà de ser coherent amb el que ja estableix la Llei de canvi climàtic i, evidentment, s'articularà a partir del nou model energètic de Catalunya.
Creació d'una energètica pública
Un dels grans anuncis de l'acte d'aquesta tarda ha estat a creació d’una empresa energètica pública que pugui influir en el sector de l’energia català, incidint en tota la cadena de valor del sector elèctric per poder definir i planificar el model de transició energètica. Una energètica pública que pugui produir energia, especialment en aquells espais de proximitat on no tenen interès els grans promotors energètics, participar en la propietat de noves plantes de generació renovable, ajudar i participar en el desenvolupament de comunitats energètiques renovables i ciutadanes i entrar en la gestió pública de les centrals hidroelèctriques de les quals en caduquin les concessions.