El Govern de la Generalitat, igual que la Moncloa, ha publicat aquest divendres les seves previsions de creixement econòmic per aquest 2022. Concretament, el Departament d’Economia preveu un creixement del PIB del 4,9% l’any 2022, que és més de mig punt superior al que ha previst el govern espanyol per al global de l'Estat, a més, de cara al 2023, el Departament liderat per Jaume Giró preveu un creixement del 2,9% l’any 2023. Aquestes revisions, cal apuntar, que són a la baixa respecte a les publicades l'octubre passat, quan la situació era més favorable i es preveia un creixement del PIB del 6,4% per aquest any. Tot plegat ve causat per l’impacte de la guerra a Ucraïna que, alhora, ha provocat una pertorbació d’oferta a escala global, que ha portat, en última instància, un impacte desfavorable sobre l’activitat i els preus.

Alhora, cal apuntar també que ens trobem en un moment amb una inflació molt superior a la de l'octubre i que de moment sembla que continuarà així uns mesos més, per tant, tot plegat ha portat al Govern a preveure una recuperació més alentida de l’economia catalana, que permetria el 2023 assolir, per fi, el nivell econòmic del 2019, previ a la pandèmia de la covid. En preus corrents, el PIB català arribaria el 2022 fins a un volum total de 266.838 milions d'euros, gairebé 23.000 milions més que el 2021. L’escenari macroeconòmic per a Catalunya, segons el Govern, és coherent amb unes perspectives globals de recuperació que també s’han revisat a la baixa, en especial pel que fa a la zona euro. Segons les previsions de l’FMI difoses recentment, el PIB de les economies avançades repuntarà un 3,3% el 2022, mig punt més que a la zona euro, i el de l’economia espanyola un 4,8%.

Aquestes noves projeccions del Govern, s’emmarquen en un context on encara predomina una elevada incertesa, sobretot pel comportament de la inflació i la guerra a Ucraïna, amb riscos en l’activitat orientats a la baixa, que podrien atenuar-se a mesura que avanci l’any. La principal font de riscos està relacionada amb l’esfera geopolítica i les implicacions negatives d’unes pressions inflacionistes que podrien ser més elevades i persistents. Amb tot, hi ha factors que podrien revertir gradualment aquests riscos negatius, entre els quals destaquen l’inici d’una nova etapa de la pandèmia de la covid, amb restriccions mínimes, la recuperació quasi definitiva del turisme estranger, el suport de la política fiscal, amb una acceleració en el desplegament dels fons NextGenerationEU i les mesures per afrontar la crisi energètica, com per exemple l'acord sobre el topall del preu del gas.

 

Un 2022 marcat per la recuperació de la demanda

Com ja hem dit, el Govern estima que el PIB augmentarà un 4,9% aquest any, impulsat sobretot per la recuperació de la demanda interna i externa, amb aportacions de 3,1 punts i 1,7 punts, respectivament. La millora de la demanda interna reflecteix l’augment del consum de les llars (3,9%) i de la formació bruta de capital (4,7%). Per la seva part, la inversió creixeria un 4,7%, impulsada gràcies, en gran part, al desplegament dels NextGenerationEU. Pel que fa al consum de les administracions públiques, es preveu un creixement de l’1,7%. I en l’àmbit del sector exterior, les exportacions totals de béns i serveis avançarien un 11,6%, impulsades enguany per l’acceleració de la recuperació del turisme estranger, mentre que les importacions ho farien a un ritme inferior (del 8,8%).

Pel que fa al comportament del mercat de treball, les estimacions apunten a un augment més moderat de l’ocupació equivalent a temps complet (2,5%), després del rebot del 2021 (7,9%). Aquest avanç de l’ocupació a temps equivalent suposaria la creació de 85.000 llocs de treball i permetria superar l’any 2022 els nivells d’ocupació previs a la pandèmia. Aquesta dinàmica, juntament amb l’increment de la població activa, condueix a una disminució de la taxa d’atur, fins al 10,4%.

Primer trimestre marcat per l'alentiment de la recuperació 

Pel que fa al primer trimestre de l'any, el Govern també apunta que la recuperació s'ha, com a mínim, alentit, a causa de l’impacte de la sisena onada de la pandèmia el gener, encara que va ser molt limitat, per l’agreujament de l’escalada de preus iniciada en la segona meitat del 2021 i els primers efectes de la guerra d’Ucraïna, en un context d’aixecament de bona part de les restriccions sanitàries.

Tot i aquest alentiment del creixement, des de l'Executiu català també recorden que hi ha àmbits que segueixen una tònica molt favorable, com per exemple el mercat de treball, amb un creixement de l’afiliació del 4,6% interanual al març, i el sector exterior, amb increments molt significatius dels fluxos d’exportacions i importacions de béns fins al febrer. També convé destacar el bon to dels indicadors d’activitat turística fins al març, amb registres cada vegada més propers als valors prepandèmia.