El Govern ha presentat aquest dimarts l'informe Next Generation Catalonia, el qual recull els 27 projectes catalans candidats a obtenir recursos dels fons Next Generation EU. Els projectes han estat seleccionats per la Comissió per a l’elaboració del Pla per a la reactivació econòmica i protecció social (CORECO) d'entre 542 propostes presentades per administracions públiques, empreses privades, consorcis i entitats del tercer sector. La proposta de projectes estan quantificats en uns 41.000 milions d'euros i es farà arribar al govern espanyol.
Els fons Next Generation EU suposen un important estímul econòmic en el context de la Crisi de la pandèmia i els quals també volen propiciar la transformació del teixit productiu. Per aquest motiu, el Govern ha escollit aquells projectes amb "més potencial i capacitat transformadora" i que s'orienten a "transformar l’actual model productiu català en un de més pròsper, inclusiu, resilient i sostenible". La portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha lamentat en la roda de premsa posterior al Consell Executiu que la Generalitat "difícilment" podrà gestionar els fons, ja que en té competència el govern central, però ha garantit que el Govern defensarà que aquests projectes "emblemàtics, importants i estratègics" es puguin dur a terme.
Per tal de facilitar la gestió dels fons europeus a Catalunya, el Govern ha aprovat aquest dimarts un decret llei que permetrà l'agilització dels tràmits per la via de quatre àmbits: la contractació pública, la gestió pressupostària, les subvencions i ajuts, els convenis i consorcis, així com mesures per a la gestió estratègica dels recursos humans.
Els projectes seleccionats
Els àmbits dels projectes escollits són tan diversos com la salut, l’eficiència energètica, la descarbonització, la mobilitat, la formació, les telecomunicacions o la transformació digital i la portaveu ha afegit que en podrien ser més perquè el procés de presentació encara està obert.
La selecció dels projectes s'ha fet en funció de deu criteris de priorització, concretament de la singularitat dels projectes; el seu grau de maduresa; l’import; el potencial de comercialització; la capacitat d’inversió en tendències de futur; el seu lideratge fort; la contribució a la reindustrialització del país; el foment de l’equilibri territorial; la contribució a la lluita contra el canvi climàtic i la capacitat de generar benestar i progrés social. A més, s'alineen amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de Nacions Unides, el Pacte Verd Europeu i l’Estratègia Digital Europea, així com els criteris de la Comissió Europea per poder rebre la dotació econòmica.
El Govern també ha assegurat que vetllarà perquè les pimes puguin accedir als fons i recorda que representen el 99,8% de les empreses, el 62,4% del VAB i donen ocupació al 69,4% dels treballadors del país.
El decret llei aprovat
Per tal de facilitar els tràmits per gestionar els recursos dels fons europeus, el Govern ha aprovat aquest dimarts un decret llei que permetrà adaptar la normativa i capacitar l’administració catalana i les entitats del seu sector públic per tal de garantir una gestió eficient dels fons Next Generation EU, el qual té un pressupost total de 750.000 milions d’euros.
La norma estableix noves mesures de simplificació i agilitació de procediments administratius en quatre àmbits: contractació pública, gestió pressupostària, subvencions i ajuts, i convenis i consorcis.
A més, el Decret també inclou algunes mesures en l'àmbit de la Funció Pública i que implica el personal que s’encarregarà de l’execució i control dels recursos procedents dels fons. El decret estableix que es treballarà per programes i que les tasques seran desenvolupades generalment per personal que treballa a l'administració. Excepcionalment, també es podrà comptar amb personal interí o laboral temporal amb nomenaments i contractacions de durada inferior als quatre anys.