El PIB català augmentaria un 4,4 % l'any 2022, és a dir, 0,5 punts per sota de la previsió d’abril. Aquest creixement recull tant la recuperació de la demanda interna com de la demanda externa, amb aportacions de 2,3 punts i 2,1 punts, respectivament. D'altra banda, la previsió pel 2023 se situa en un 1,7%, és a dir, 1,2% per sota de l'anterior previsió, segons les previsions macroeconòmiques publicades avui per la Conselleria d'Empresa i Hisenda amb la nova consellera Natàlia Mas al capdavant.
Així doncs, les noves estimacions recullen l’impacte de la crisi energètica, amb unes pressions inflacionistes més elevades i persistents del que s’esperava, l’enduriment de les condicions de finançament i la davallada de la confiança dels agents privats. En conjunt, es preveu un alentiment de la recuperació respecte de les previsions presentades pel Govern el passat mes d’abril, en línia amb les previsions dels principals organismes de referència. No obstant això, s’espera que el creixement de l’economia catalana se situï per sobre del de la zona euro i grans economies com Alemanya, França, Itàlia o els Estats Units.
Es modera el consum de les llars
En aquest 2022, l’aportació de la demanda interna reflecteix l’augment del consum de les llars (amb un creixement de l’1,9%), de les administracions públiques (de l’1,3%)i de la formació bruta de capital (del 6,0%). El consum de les llars modera el seu creixement com a resultat de l’acceleració de la inflació, però s’espera que aquestes pressions inflacionistes perdin força a partir de la primavera del 2023. La inversió creixeria un 6,0%, un augment que estaria relacionat amb el desplegament progressiu del programa Next Generation EU, però també amb una anticipació d’algunes decisions d’inversió, a la vista de l’augment dels costos de finançament derivats del canvi en la política monetària del Banc Central Europeu.
El mercat de l’energia constitueix el principal risc de les perspectives econòmiques a escala europea, en especial pel que fa a la senda del preu del gas i l’electricitat. En segon lloc, la pèrdua de renda real dels agents privats i la davallada de la seva confiança pot impactar en el ritme de recuperació de la demanda interna, però també de l’externa. I, finalment, també convé apuntar els problemes d’aprovisionament global, que tot i trobar-se en una senda de moderació, podrien persistir o tornar a repuntar si les tensions geopolítiques empitjoren. Les previsions sobre el mercat de treball suggereixen un comportament més resilient que l’activitat. Per a l’any 2022, les previsions apunten a un augment moderat de l’ocupació equivalent a temps complet (2,5%) després del rebot del 2021 (7,9%), fet que suposaria la creació de 85.000 llocs de treball i permetria superar l’any 2022 els nivells d’ocupació previs a la pandèmia. Aquesta dinàmica, juntament amb l’increment de la població activa, condueix a una disminució de la taxa d’atur, fins al 9,5%.
La informació econòmica més recent suggereix una desacceleració de l’activitat durant el tercer trimestre, amb un afebliment tant dels indicadors de consum (com el comerç al detall, la despesa amb targetes i les matriculacions de turismes) com dels principals indicadors d’activitat, en un context d’encariment dels costos intermedis i d’augment generalitzat dels preus. Amb tot, també hi ha aspectes que han superat expectatives com la resiliència del mercat de treball, i sobretot el turisme, amb una bona temporada d’estiu que ha permès situar les pernoctacions de turisme estranger només un 5,9% per sota dels nivells prepandèmia a l’agost.
I el 2023?
Pel 2023, la demanda interna lidera el creixement, amb una aportació d’1,7 punts. El consum de les llars manté un increment moderat, de l’1,8%, en un context advers per la pèrdua de poder adquisitiu derivada de la inflació i pel refredament de les expectatives arran de l’augment dels tipus d’interès. A mesura que la inflació retorni als seus nivells habituals, s’espera una recuperació progressiva del consum de les llars que es reforçaria per la solidesa del mercat de treball. Les expectatives per a la formació bruta de capital, amb un augment del 3,6%, es rebaixen per l’elevada incertesa, l’empitjorament de les condicions de finançament i la persistència d’alguns colls d’ampolla. El creixement del consum de les administracions públiques manté la desacceleració iniciada el 2021, amb un augment del 0,5%.
Per la seva banda, la demanda externa se situa en equilibri, amb una aportació a l’avanç del PIB de 0,1 punts, després de dos anys amb aportacions destacades: el 2021 gràcies a la recuperació plena del comerç de béns i el 2022 sota l’impuls de la recuperació dels fluxos turístics amb l’estranger, que s’aproparien als nivells prepandèmia. D’aquesta manera, per al 2023 s’espera que l’augment de les exportacions de béns i serveis es moderi fins al 2,8%, un ritme similar al que mostrarien les importacions (3,3%). Pel que fa al mercat de treball, les previsions per al 2023 suggereixen un creixement de l’ocupació equivalent a temps complet de l’1,2%, que es tradueix en la creació de gairebé 42.000 llocs de treball. La taxa d’atur romandria gairebé estable, amb una lleugera disminució fins al 9,4%, la taxa més baixa des del 2008.