L'Estat espanyol no mima les infraestructures catalanes, tot i que sovint, i sobretot en època de campanya electoral, les promeses d'inversions en infraestructures s'empren per guanyar vots. Però el greuge s'evidencia en els pressupostos -i l'execució d'aquests-, les licitacions, la disposició addicional tercera -que sembla que no arriba-, els plans de prosperitat i fins i tot en el tracte dels treballadors de companyies subcontractades per l'Estat. De fet, Catalunya fa anys que es queixa d’un dèficit d’inversió en les seves infraestructures, i acusa l’Estat de tractar-les com a infraestructures de segona. Però perquè passa això? Està fonamentat? Comencem a posar-hi llum analitzant les dades oficials.

Segons les dades, el dèficit acumulat en infraestructures els últims deu anys arriba als 28.000 milions d’euros. De fet, en el període 2015-2018, l'Estat va executar a Catalunya només el 66% del pressupostat en infraestructures, mentre que a Madrid el percentatge va ser del 113,9%. Comencem amb alguns exemples d'infraestructures crucials.

El Prat, una gestió esbiaixada

L’Aeroport del Prat és una de les infraestructures més importants que té Catalunya però les diferències de la gestió que fa AENA -la gestora aeroportuària estatal- entre el Prat i Barajas és un dels principals motius pels quals ja fa anys que l’aeroport de Barcelona viu estius negres, amb repetides vagues dels treballadors de seguretat i cues interminables. 

El Prat va tancar el 2018 amb més de 50 milions de viatgers, arribant pràcticament al sostre de les possibilitats de la infraestructura. D’altra banda, Barajas va tancar el 2018 amb 57,8 milions de passatgers. La diferència és petita en nombre, però el de Madrid compta amb cinc terminals i Barcelona només en té dues.

L'aeroport de Barcelona aporta el 55% dels beneficis a Aena mentre que Madrid només el 4%

Des del 2014, Aena no ofereix dades individualitzades dels aeroports però en les darreres, el Prat va obtenir uns resultats superiors als 400 milions d'euros. Segons les estimacions de la conselleria de Territori, cinc anys després són d'uns 700 milions d'euros. D'acord amb aquests càlculs, l'aeroport de Barcelona aporta el 55% dels beneficis a Aena mentre que Madrid només el 4%. 

Més xifres: mentre que el contracte de seguretat a l'aeroport de Barcelona es va adjudicar per 41,2 milions d'euros per un trànsit de 50,1 milions de passatgers (el que correspon a 80 cèntims per passatger) a Barajas va ser de 58 milions d'euros per un aeroport que acull 57 milions de persones, el què equival a més d'un euro per persona.

Les brides al Port

El Port de Barcelona és una altra de les infraestructures clau del país però té poca llibertat de gestió ja que està subjecta al sistema del Fons de contribució Interportuària de Puertos del Estado. És el tercer port en tràfic total, però el primer en tràfic de comerç exterior i en valor de les mercaderies i des de la seva creació, és el que més ha aportat al Fons. De fet, va tancar el 2018 amb un import net de la xifra de negoci de 173 milions d’euros, un 4% més que l’any anterior i un benefici de més de 53 milions d’euros. 

El Port de Barcelona aportarà el 19% al sistema però en rebrà només un 0,68%

Segons dades de Foment per al 2020, Port de Barcelona aportarà 5,8 milions d'euros, el 19% del total d'ingressos previstos, que es calcula en 30,5 milions. Per contra, rebrà 315.000 euros, que suposaran el 0,68% del total dels 46,1 milions d'inversions que Foment farà a les 28 instal·lacions marítimes. D’aquesta manera, el Port de Barcelona aportarà el 19% al sistema però en rebrà només un 0,68%. 

Rodalies, la promesa incomplerta

Rodalies és un altre dels damnificats, on fa deu anys l’Estat va prometre 4.000 milions d’euros en inversió a Rodalies. Unes inversions que haurien d’haver acabat el 2015, però només se n’ha executat el 14%. A més, Rodalies és una de les més afectades per l'incompliment de la Disposició Addicional Tercera, que quedava pendent des de l'últim govern de José Luis Rodríguez Zapatero el 2008 i que preveu recuperar 759 milions d'euros per Catalunya en matèria d'infraestructures. D'aquests, 200 milions ja haurien de ser per als pressupostos del 2019, però el govern espanyol ha maniobrat per esquivar la promesa. Aquests són alguns dels exemples que evidencien la despreocupació de l’Estat per les infraestructures catalanes i que alimenten la sensació de deixadesa per part del govern espanyol.