Tot just un dia després d'anunciar que Espanya complirà "de sobres" amb l'objectiu de reduir el dèficit públic fins al 4,6% del PIB el 2016 i el 3,1% el 2017, el ministre d'Economia, Indústria i Competitivitat, Luis de Guindos, ha canviat l'optimisme per la moral. En la seva compareixença al Parlament Europeu per donar explicacions sobre la desviació del dèficit, Guindos ha reiterat que congelar els fons estructurals d'Espanya tindria "efectes econòmics perversos" i suposaria un "estigma innecessari" per a Espanya. Encara més: "incoherent", "contraproduent" i "efecte desmoralitzador" per a la població.

“No hi ha hagut cap altre govern que hagi fet un gir tan intens com el que ha fet Espanya en els últims cinc anys”, ha defensat De Guindos just abans d'explicar que Espanya "ha fet esforços importants i comença a veure la llum al final del túnel." Una llum que en cas d'apagar-se per suspensió dels fons estructurals costaria a Espanya la xifra prohibida de 1.200 milions destinats a projectes de cohesió que gestionen les comunitats autònomes. I com aquell que no diria però acaba dient, Guindos ha tornat a la càrrega. "Seria una senyal inadequada" i "no diria que seria humiliar, però afectaria l'ànim i la moral de la població espanyola", ha afegit.

Recuperant el to formal i sense voluntat d'apel·lar novament a les emocions dels seus interlocutors, Guindos ha assegurat que durant la crisi, "s'ha mantingut la despesa social a Espanya" i seria "difícilment explicable" que es tanqués l'aixeta dels fons estructurals ja que considera que el govern encapçalat per Mariano Rajoy "està complint les regles" i assolirà els objectius de dèficit marcats. Aquest cop, però, sense un "folgadament" de per mig. Seguim: "Espanya és el país que més creix entre les grans economies europees" i "és l'exemple més clar de què és possible reprendre una senda de creixement econòmic vigorós dins una unió monetària gràcies a les reformes adoptades." O dit d'una altra manera, Espanya no només no planteja un risc a la incertesa de l'estabilitat financera de la zona euro sinó que ara n'és una abanderada del creixement econòmic. 

Una majoria en contra

L'allau de preguntes i rèpliques dels eurodiputats no s'ha fet esperar. Una de les crítiques més dures ha estat la de l'eurodiputat català d'ICV Ernest Urtasun que no ha dubtat en recordar a De Guindos que el seu partit va votar a favor de condicionar els fons estructurals a la situació fiscal. Segons el també portaveu d'ICV, el principal motiu del desviament del dèficit de 2016 són "els regals fiscals a les rendes més altes." Encara més: “Si avui som aquí és per la pèssima gestió econòmica del PP. Sense una reforma fiscal com la del 2014 avui no tindríem l’amenaça del bloqueig de fons”, ha assenyalat Urtasun. 

També l'eurodiputat del PSOE Sergio Fernández ha proposat derogar la reforma fiscal com a símbol dels ajustos previstos pel 2017 mentre que l'eurodiputada d'IU Paloma López ha acusat al ministre de "compartir el mateix projecte econòmic que Brussel·les" recordant que el PP va donar suport als tractats d'estabilitat "que amenaçaven amb deixar a Espanya sense fons regionals i socials". A tot plegat, Guindos ha defensat la reforma fiscal, el creixement econòmic com a impuls de l'ajust pressupostari així com la recent modificació de l'impost de societat gràcies al qual i segons la darrera previsió del Govern, les arques de l'Estat podrien rebre uns 9.000 milions. És a dir, 1.000 milions més que en l'anterior càlcul.  I més enllà, de cobrir-se en salut per allò que ja està fet, ha rebutjat concretar quines mesures pensa tirar endavant per dur a terme l'ajust de 5.000 milions que li reclama Brussel·les. Una xifra que admet poca moral.