Fins a dos terços dels municipis de costa de l'Estat han perdut valor al mercat immobiliari l'últim any. Concretament, en el 66% dels municipis costaners espanyols, s'ha reduït preu mitjà de l'habitatge el primer any de pandèmia, segons sosté un informe publicat per Tinsa, que reflecteix caigudes de doble dígit en una trentena de municipis liderats per les Balears i les Canàries.
En aquest sentit, els municipis que han liderat aquestes pèrdues de valor són Sant Lluís, a Menorca (29%), Sóller, a Mallorca (23,8%), San Bartolomé de Tirajana, a Las Palmas (19,6%), Moaña, a Pontevedra (18%) i Pèlags, a Cantàbria (16,9%). Per contra, els municipis on s'ha incrementat el valor mitjà de l'habitatge són Capdepera, a Mallorca (48%), Candelaria, a Tenerife (21,3%), Salobreña, a Granada (15,9%), Teguise, a Lanzarote (15,5%) i Manacor, a Mallorca (13,7%).
Gràfic de l'evolució dels preus a les zones costaneres l'últim any - Tinsa
Ara bé, aquests no són els municipis més cars de l'Estat, de fet, excloent les capitals de província, els municipis amb els preus més elevats són Sitges, amb 3.641 euros/m,2 que han superat Eivissa capital (3.461 euros/m2 ) com el municipi de costa més car. El podi el completa Castelldefels (3.007 euros/m2 ), seguit de Getxo (2.918 euros/m2 ) i Calvià (2.754 euros/m2 ). En l'altre costat, els preus més baixos són Oliva (607 euros/m2 ), Almanzora (695 euros/m2 ) i Burriana (725 euros/m2 ).
En el segment de segona residència, Tinsa apunta que en un 32,5% de les zones els preus de l'habitatge de vacances es van mantenir estables l'últim any i en una quarta part (26,7%) es van registrar lleugers increments. Per la seva part, en un 40,9% el valor es va abaratir amb predomini de caigudes per sota del 5%.
Caigudes més grans en habitatges utilitzats
Mentre que l'obra nova va registrar descensos en un 2,4% de les zones estudiades, l'habitatge utilitzat ho va fer en un 37,3%. Tinsa destaca que en els primers mesos de 2021 es va produir una recuperació moderada del mercat d'habitatge de vacances en un 66 % de les zones i que la recuperació va ser notable en un 3,4 %, mentre que en un altre 22,6 % el nivell d'activitat va ser inferior al de l'any anterior.
Els avenços més importants a l'habitatge de vacances en els últims mesos es van localitzar a les costes de Cadis, Huelva, Pontevedra, Astúries i Biscaia. D'altra banda, el descens de les compravendes va ser més atenuat en el segment de segona residència, amb ajustaments de preus per sota del 5 %. Fins i tot es van identificar augments puntuals en algunes ubicacions.
En el seu estudi, Tinsa destaca que la demanda nacional va experimentar un impuls, compensant parcialment la caiguda de la internacional per les restriccions de mobilitat. Tanmateix, les expectatives de la firma per als pròxims mesos són més pessimistes per a la demanda estrangera d'habitatge de vacances.
Baixa la compravenda el 2021
L'activitat de compra d'habitatge lliure s'ha vist ressentida en els municipis de costa durant 2020. Els 176 municipis recollits a l'informe van registrar un total de 148.799 compravendes l'any 2020, un 21,2% menys que l'any anterior, segons dades del Ministeri de Transports.
Si s'exclouen les capitals de província, el volum d'habitatges transaccionats a la costa es va reduir fins a 83.683 unitats el 2020, mantenint un nivell de descens interanual similar amb un 20,5% menys. Les compravendes d'obra nova en els municipis de costa analitzats, excloent capitals, es van incrementar un 2%, fins a 12.919 habitatges,
No tots els mercats van viure un mal any en termes de compravendes. D'acord amb les dades oficials, 19 municipis costaners van augmentar el 2020 el nombre d'habitatges venuts respecte a l'any anterior: Santa Creu de Bezana, Ondarroa, Almonte, Llanes, El Prat de Llobregat, Moaña, Mutriku, Puçol, Bakio, Cambrils, Estepona, Orio, Àguiles, Baiona, Rota, La Unión, Ayamonte i Pèlags.
Les localitats de costa que van registrar un major nombre de compravendes d'habitatges el 2020, excloent capitals de província, van ser Torrevella (3.428 habitatges); Oriola (2.841 compravendes); Gijón (2.953); Marbella (2.568) i Estepona (2.524). Aquest últim municipi va ser l'únic dels cinc esmentats que va incrementar el nombre de transaccions en taxa interanual: un 7,7 %.