Llum verda del Parlament al decret llei de mesures urgents per millorar l'accés a l'habitatge, que obliga els grans tenidors a oferir un lloguer social als que portin més de mig any ocupant un habitatge sense contracte i estiguin en situació de vulnerabilitat abans d'iniciar una demanda judicial.

El ple de la cambra ha validat aquest dimarts el decret llei de l'executiu català amb els vots favorables de JxCat, ERC, els comuns i la CUP, l'abstenció del PSC-Units i el rebuig de Cs i el PPC. Es tracta d'una llei que tira endavant després que el Govern ja va aprovar un decret similar al març del 2019 que després no va ser presentat al Parlament al no comptar amb els suports necessaris per ser validat.

La norma inclou el lloguer social obligatori, amb una durada de fins a set anys, per a persones que acreditin una situació de vulnerabilitat i se'ls acabi el contracte de lloguer, estiguin afectades per processos de desnonaments o portin més de sis mesos ocupant un habitatge al moment de l'entrada en vigor del decret.

El conseller de Territori, Damià Calvet, ha reivindicat que la norma busca "actuar davant les dinàmiques inflacionistes del mercat de lloguer" i suposarà "un canvi profund en el model d'habitatge protegit". Ha lamentat, així mateix, que el decret de fa uns mesos no tirés endavant, segons ha dit, "per conseqüència dels legítims interessos electorals" dels partits de l'oposició.

Sergio Sanz (Cs) ha dit tenir la sospita que el Govern "busca el rèdit polític" amb aquesta nova normativa, i l'ha avisat que "el problema de l'habitatge no és de marc legal" ni competencial sinó que té a veure "amb la gestió" del Departament de Calvet. La socialista Rosa Maria Ibarra ha cridat a actuar "bé" a partir d'ara perquè les mesures del decret - "que arriba tard" - no tinguin un "recorregut curt" i "resultats contraris" als pretesos.

Susanna Segovia, dels comuns, ha retret a la Generalitat que en el passat impulsés un decret "sense parlar-ho amb les organitzacions socials", fet que ha dit que va fer que no sortís llavors endavant. Per part de la CUP, Maria Sirvent ha lloat les mesures del decret tot i ser "pal·liatives" i no "estructurals" i "gràcies a la pressió dels moviments populars, i ha cridat a treballar a partir d'ara també en "mesures que siguin de fons i definitives".

El popular Santi Rodríguez ha dit que el seu subgrup no és partidari del control de preus dels lloguers i s'ha mostrat a favor de la "col·laboració publicoprivada" però no "d'obligar" el privat a assumir el que hauria de fer, segons ell, el sector públic.

Com a novetat, el decret inclou entre els grans tenidors d'habitatge els particulars que tinguin més de 15 habitatges en propietat, el que permetrà a la Generalitat expropiar, com a la resta de grans tenidors, els pisos que estiguin més de dos any buits pel 50% del seu valor; però, aquestes persones físiques no hauran d'oferir lloguer social en el cas de pisos ocupats.

D'altra banda, el sòl d'equipaments admetrà construir allotjament temporal per atendre famílies en situació d'emergència i també s'implementen eines per a considerar com a desocupats els edificis en obres inacabades i es podran mobilitzar per generar més habitatges assequibles. Les administracions tindran més oportunitats per comprar habitatges via tempteig i retracte per destinar-les a lloguer assequible i, a més, la Generalitat podrà aplicar-ho en segones i terceres transmissions d'habitatges anteriorment comprats a grans tenidors.

La iniciativa de la Generalitat, a més de comptar amb el necessari aval del Parlament, ha estat aplaudida per la regidora d'Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona, Lucía Martín. En declaracions als periodistes, Martín ha dit que es tracta d'"un pas importantíssim" i ha destacat que la norma s'aprova després de "sis mesos d'intenses negociacions" entre el Govern, els grups, l'Ajuntament i els moviments socials.

Així mateix, el grup promotor de la Llei 24/2015 -conformat per l'Observatori DESC, la PAH Barcelona i Aliança contra la Pobresa Energètica-, ha celebrat aquesta nova normativa i ha reclamat als jutges que "apliquin íntegrament" la llei sense excuses que valguin.