La bretxa salarial, el sostre de vidre, el terra enganxós i molts altres termes referents a la desigualtat entre homes i dones al món laboral són cada dia més presents, però també una realitat no solventada. És per aquest motiu que diverses associacions de dones empresàries i treballadores han impulsat 'Hipàtia:per la paritat, fets i no paraules', una jornada on parlar de la problemàtica discriminatòria i "actuar unides". Sota el nom de la primera filòsofa dona, Hipàtia, més d'un centenar d'empresàries es van agrupar ahir per donar el tret de sortida a la primera d'aquestes jornades al Palau Macaya, en col·laboració amb l'Obra Social "La Caixa" i amb les aspiracions posades a Suïssa. "Hem d'aconseguir que aquest sigui un fòrum de dones empresàries, com ells tenen el Fòrum de Davos, que al final és dels homes. Però nosaltres no tenim els recursos econòmics com tenen ells; per què? Volem que aquest fòrum sigui el primer pas d'unitat d'acció", deia la presidenta de l'associació 50a50, Anna Mercadé.

Una "unitat d'acció" per canviar coses, xifres i patrons desenvolupats per l'herència patriarcal. "El patriarcat és molt poderós perquè està instal•lat en els nostres cervells, i en els dels nens i les nenes. Aquest nou feminisme és el camí per caminar cap a una societat democràtica, canviar les estructures", assegura Mercadé. Un espai de trobada de més de 10 associacions, com 50a50, Dones Visuals, Círculo de Mujeres Empresarias, ADEVallès, Fundació Surt o Women Evolution, entre moltes altres. Fins i tot des de Corea van arribar les paraules de la consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, qui lamenta el fet que "parlar d'igualtat entre homes i dones hauria de ser una cosa normal però encara hem de parlar de desigualtats salarials, que són una realitat". "Sobretot calen referents", assegura la consellera, "i entre totes hem de contribuir a visibilitzar-los".

Hi ha un lloc especial a l'infern per totes aquelles dones que no ajuden a les altres dones"

En definitiva: empoderament, referents i sororitat. Com diu Eva Blanco, d'HP Barcelona, en la ponència inaugural, "si som capaces de donar-nos suport les unes a les altres, deixant-nos d'egos i enveges, aconseguirem construir una societat democràtica i igualitària. Hi ha un lloc especial a l'infern per totes aquelles dones que no ajuden a les altres dones", assegura entre riures. 

Quotes? L'etern debat

Nomes el 33% de les empreses catalanes tenen alguna dona en consells executius o direcció, i fins el 75% de les companyies catalanes considera que no hi ha barreres per a les dones; i amb tot, diversos estudis conclouen que les probabilitats d'ascensos en tots els nivells d'una carrera professional són molt menors per a les dones. "Està sumament estudiat que les empreses amb més dones són més rentables perquè les dones són molt compradores, bones negociadores, cooperadores i eficients", apunta Cristina Oliva, directora del Campus de Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra. I, per tant, si les empreses no tenen la iniciativa pròpia de contractar més dones, són les quotes la solució? 

Com a dones no volem que ens regalin res, però tampoc que ens treguin res"

Lourdes Mourelo, de For Gender Seal, assegura que "estem a favor de les quotes perquè són mesures d'acció positiva i de caràcter temporal que permet que davant de les mateixes competències, es triarà una dona fins que s'arribi a una situació paritària. Entenem el poder com quelcom positiu i reivindiquem que les dones hi puguem arribar perquè aleshores els lideratges són molt més cooperatius i menys jeràrquics", assegura. 

Des del Círculo de Mujeres de Negocios, en canvi, no es mostren tan a favor de la obligació de contractar dones per cobrir un percentatge de la plantilla, seguint l'etern debat pel qual no hi ha unanimitat en la pregunta sobre si les quotes són el que es necessita. "Com a dones no volem que ens regalin res, però tampoc que ens treguin res. Les quotes poden tenir una raó de ser, però també cal tenir present la meritocràcia", assegura Mercedes Aguilera. "A les dones se'ns ha de valorar pel nostre talent, mèrit i capacitats". 

I socialment, com s'entenen les quotes? "Les quotes no estan ben valorades. El 79% d'empresaris no considera les quotes com una mesura necessària, però cal vincular-ho amb una mesura d'acció positiva. S'han d'entendre les quotes com s'entenen beques per estudiar a joves amb risc d'exclusió social, per exemple", apunta Mourelo. "Les pròpies dones han de tenir consciencia que les quotes són per assolir els nostres drets". 

Per últim, Miriam Porté, presidenta de Dones Visuals, segueix l'argument dient que "el patriarcat estigmatitza la quota perquè l'estratègia és la de dir que si hi ha més dones, baixarà la qualitat. Les quotes estan mal llegides perquè sempre s'han intentat desprestigiar, quan el que pretén és augmentar la igualtat d'oportunitats", explica. 

Bretxa salarial i violència econòmica

La bretxa salarial a Catalunya és d'un 23,9% segons el Departament de Treball, cosa que comporta que les dones cobrin, de mitjana, uns 6.000 euros menys a l'any. I quines en són les causes? Mar Gaya, de 50a50, apunta a la pèrdua de talent a la qual la societat s'enfronta quan no facilita l'entrada a les dones a certs sectors, cosa que inevitablement porta a la genderització d'alguns sectors (sectors més femenins i altres més masculins). "Hi ha el mite que els sectors més femenins tenen menys valor i per tant estan menys remunerats", explica Gaya. I posa un exemple ben clar: "Les computadores es diuen així perquè eren dones que es la seva feina era computar tota l'estona, i d'aquí van sorgir els ordinadors que coneixem. Era un sector amb molt poca reputació, i a mida que es va anar prestigiant van ser més homes i es va augmentar la seva retribució", explica Gaya.

És un tema de llibertat: La bretxa salarial minva l'autonomia, i no ser autònoma és no ser lliure"

Un altre dels factors: la maternitat o la cura familiar i el poc repartiment de les tasques entre homes i dones. Segons diversos estudis, fins el 25% de les dones redueixen la seva jornada laboral un cop han tingut el primer fill, i en el cas dels homes és un 3,5%. Per tant, això fa augmentar més la bretxa salarial. "Aquest fet situa les dones en un risc de pobresa molt elevat -el 20% de les dones hi estan-", apunta Gaya, "i això és violència econòmica perquè quan algú de la família ha de reduir jornada, ho fa qui cobra menys, que generalment són les dones". Un peix que es mossega la cua. "Al final, parlem de llibertat: una bretxa salarial minva l'autonomia, i no ser autònoma és no ser lliure", conclou Mar Gaya.

Però què està passant? "Hi ha poc interès en la bretxa salarial perquè ja els va bé. Hi hauria d'haver un canvi en com es legisla aquesta falta de dones en llocs de direcció", apunta Mónika Blasco d'ADEVallès. I seguint les paraules de Gaya, Fina Rubio, de la Xarxa DDiPAS i la Fundació Surt, argumenta que "la bretxa és violència perquè ens col•loca en una situació de vulnerabilitat. Hi ha molts arguments negacionistes sobre la bretxa i inclús hi ha discursos que diuen que les dones cobrem menys perquè tenim menys capacitats", explica.

La bretxa és transversal, passa a les de dalt i a les de baix, perquè ja d'entrada entrem amb desavantatges i el nostre s'entén com el salari de complement"

Però d'on surt això? "La mare de totes les causes de la bretxa és per la divisió sexual del treball i el model econòmic, que entén que el treball de la dona és el treball d'ajuda", el de més a més, argumenta Rubio. I davant d'això? "Les dones assumim aquest sistema de rols; la bretxa salarial és transversal, passa a les de dalt i a les de baix, perquè ja d'entrada entrem amb desavantatges i el nostre s'entén com el salari d'ajuda o complement". I és que la desigualtat salarial, tot i que no és l'única desigualtat de gènere a la feina, és de les més evidents. Erradicar-la per complet pot portar més de 100 anys, segons diversos estudis, però hi ha pressa. És un tema clau: "Mentre siguem el complement estarem en desigualtat d'oportunitats".