Els 10 homes més rics del món han doblat les fortunes durant la pandèmia, mentre que un 99% de la humanitat ha vist caure els seus ingressos, denuncia un informe publicat aquest dilluns per l'organització internacional de lluita contra la pobresa Oxfam. En els dos primers anys de pandèmia la fortuna d'aquestes persones han passat de 700.000 milions de dòlars a 1,5 bilions de dòlars (1.300 milions al dia). Unes dades que contrasten amb l'empobriment de la resta de la població del món, en part instigada per la crisi de la covid. 

Però, qui són les persones que reten la major part de la riquesa mundial? D'acord amb la revista Forbes, les persones més riques eren, a 30 de novembre de 2021, Elon Musk, Jeff Bezos, Bernard Arnault i família, Bill Gates, Larry Ellison, Larry Page, Sergey Brin, Mark Zuckerberg, Steve Ballmer i Warren Buffet, que van veure augmentar la seva capital en més de 821.000 milions de dòlars des del març del 2020.

"Si aquests deu homes perdessin demà el 99,999% de la seva riquesa, continuarien sent més rics que el 99% de les persones del planeta", afirma el director de l'ONG, Franc Cortada, que afegeix que, "actualment, acumulen sis vegades més riquesa que els 3.100 milions de persones més pobres del món junts". Oxfam afirma que la desigualtat econòmica i social contribueix a la mort d'"almenys 21.000 persones cada dia, o una cada quatre segons", per falta d'accés a la sanitat, perquè estan exposades a violència de gènere, per la fam o per la crisi climàtica.

L'ONG detalla que, des de l'inici de la pandèmia, a escala mundial els milmilionaris han augmentat la seva fortuna en cinc bilions de dòlars, més que en els darrers 14 anys acumulats. "Es tracta de l'increment més gran de la riquesa dels milmilionaris des que es tenen registres", subratlla.

Augmenten les desigualtats 

Oxfam també precisa que la pandèmia ha fet que les dones perdessin uns 800.000 milions de dòlars en ingressos el 2020, amb 13 milions menys de treballadors. Es calcula que només 252 homes guanyen més que mil milions de dones a l'Àfrica, Llatinoamèrica i al Carib. En aquesta línia, l'entitat segura que "ara es trigaran 135 anys a tancar la bretxa de gènere, i no 99 anys com s'estimava abans de la irrupció de la pandèmia". 

Però no és única desigualtat que s'ha vist agreujada per la crisi. Segons l'organització, s'espera que, primer cop en anys, augmenti la bretxa de la desigualtat entre els països, degut en part a l'insuficient suport que els Estats rics han brindat als pobres durant la pandèmia.

Més impostos

En el seu informe, Oxfam proposa mesures fiscals per tal de revertir aquesta situació. Més impostos a les grans fortunes per redistribuir la riquesa, aquesta és l'aposta de l'ONG. "No hi ha una escassetat de diners", declara la directora executiva de l'entitat, Gabirela Bucher, en un comunicat. "El que hi ha és una escassetat del coratge i la imaginació que es necessiten per ser alliberats de la camisa de força fracassada i mortal del neoliberalisme extrem", insisteix l'activista. 

La necessitat dels governs d'imposar més taxes sobre les grans fortunes es comença a manifestar en les polítiques de la Xina i els Estats Units. Un canvi en la política fiscal que l'organització celebra.