La immigració representa el 90% de l'avanç de la població activa des de començaments de 2021, segons indica la XI Edició de l''Human Capital Outlook' que l'Institut "EY-Sagardoy Talento y Innovación" va presentar aquest dilluns a Las Palmas de Gran Canària.
Aquest informe trimestral, elaborat amb la col·laboració de Fedea, analitza l'evolució del mercat laboral en el segon trimestre de 2024. La presentació de l'Observatori va comptar amb la presència de Fátima Báñez, presidenta de l'Institut EY-Sagardoy Talento y Innovación; Íñigo Sagardoy, president de Sagardoy Abogados; Pedro Ortega, president de la Confederació Canària d'Empresaris; Jéssica de León, consellera de Turisme i Ocupació del Govern de les Canàries; i Juan Pablo Riesgo, secretari del Consell Assessor de l'Institut EY-Sagardoy.
També van participar en l'esdeveniment Rafael Doménech, responsable d'anàlisi econòmica de BBVA Research; Francisco González Quevedo, soci a People Advisory Services d'EY; i María del Mar Ropero, sòcia responsable de Sagardoy Abogados Las Palmas, la seu del qual celebra aquest any el seu vintè aniversari des de la seva arribada a les illes.
En aquesta nova edició, l'Informe de l'Instituto EY-Sagardoy assenyala que la creació d'ocupació es va mantenir en el segon trimestre de 2024 i es va concentrar principalment en els treballadors autònoms i els assalariats amb contracte indefinit. Els registres d'afiliació de juliol, l'agost i el setembre anticipen un alentiment de la creació d'ocupació en el tercer trimestre.
L'informe destaca que la població de nacionalitat estrangera va representar dues terceres parts del creixement de l'ocupació en el segon trimestre de 2024, i la de nacionalitat espanyola major de 44 va explicar la resta. En aquest sentit, l'informe afegeix que la immigració representa el 90% de l'avanç de la població activa des de començaments de 2021 i que la creació d'ocupació anual entre la població immigrant és més gran que la que va tenir lloc en la gran expansió econòmica entre 2000 i 2008. El nombre de treballadors espanyols entre 25 i 44 anys va caure per quart trimestre consecutiu.
El president de la Confederació Canària d'Empresaris, Pedro Ortega, va destacar en la seva intervenció "les peculiaritats de l'ocupació a les Canàries, la situació en la qual està creixent i els problemes de productivitat i d'absentisme que llasten el nostre creixement a curt termini". En aquest sentit, ha volgut recordar "el notable increment que han experimentat els processos d'IT per Contingències Comunes a les Illes durant el primer semestre de l'any, que pràcticament duplica la mitjana nacional, i l'increment del cost associat que implica per a les empreses, que ve a agreujar els greus problemes de productivitat i que poden suposar un fre per al creixement de l'economia de les Illes i la creació d'ocupació".
Per a la presidenta de l'Institut EY-Sagardoy, Fátima Báñez: "Espanya, necessita incorporar tot el talent per a la prosperitat i el benestar present i futur. I no només és una qüestió d'equitat, de creixement inclusiu i social pensant en les persones, és també una necessitat empresarial per consolidar el creixement empresarial. Ja sabem avui que en l'horitzó 2030 el relleu natural dels treballadors que assoliran l'edat legal de jubilació serà el nostre gran desafiament. Per això, les empreses estem compromeses en l'activació, formació permanent i inclusió de tot el talent, des del més jove, al més sènior, dels nacionals o els migrants que venen a fer el seu projecte de vida amb nosaltres. Tots són necessaris. Aquest és un gran repte per a Espanya i l'assolirem amb compromís i amb una responsable i eficaç col·laboració publicoprivada".
En la seva intervenció, la consellera de Turisme i Ocupació, Jéssica de León, va subratllar que "entre els objectius del Govern està l'adequació del mercat de treball, canalitzant l'oferta i demanda a través del Servei Canari d'Ocupació", i va destacar que "ho estem fent amb els dos pilars del mercat laboral, organitzacions empresarials i agents socials". Jéssica de León va defensar la importància de la formació "específica i adaptada a les necessitats del mercat laboral" i va valorar que les polítiques d'ocupació de l'Executiu regional i les decisions econòmiques adoptades s'han traduït en dades positives per a l'ocupació "per primera vegada, des de 2008, l'atur a les illes se situa per sota de les 160.000 persones". A més, va recordar, que segons les dades conegudes la setmana passada, Canàries va ser al setembre la comunitat autònoma en la qual més va baixar l'atur registrat en termes absoluts i es va reduir en tots els sectors productius.
Per la seva part, Iñigo Sagardoy, vicepresident de l'Institut EY-Sagardoy i president de Sagardoy Abogados va ressaltar que "al llarg de l'any, el mercat laboral ha mostrat estabilitat, però estem notant alguns desafiaments a futur. Les reformes recents ens obliguen a repensar les nostres estratègies, especialment respecte a la representació i gestió del talent en les empreses."
CONCLUSIONS
L'informe de l'Observatori revela entre les seves conclusions referents al mercat de treball que la reforma laboral ha canviat la relació entre els fluxos laborals i les taxes de variació de l'atur registrat. "Al llarg dels últims dotze mesos es van produir, de mitjana, 585.000 altes o baixes mensuals de l'atur registrat un 28% menys que el 2019". La taxa de rotació de l'atur registrat es va estabilitzar l'últim any, frenant la caiguda iniciada en el segon trimestre de 2022 arran de l'aplicació de la reforma laboral.
L'informe destaca que la creació d'ocupació va continuar en el segon trimestre de 2024 i es va concentrar en els treballadors autònoms i els assalariats amb contracte indefinit. Tanmateix, afegeix que els registres d'afiliació més recents anticipen un alentiment de la creació d'ocupació en el tercer trimestre.
D'altra banda, es destaca que la posició d'Espanya en el rànquing de taxes d'ocupació de la Unió Europea ha retrocedit en les dues últimes dècades fins a ocupar la posició 24 de 27 el 2024. Una explicació seria que la majoria dels països que s'han incorporat a la UE des de 2004 han perdut població, mentre que Espanya l'ha guanyat gràcies a la immigració.
De fet, l'informe destaca que la immigració explica el 90% del creixement de la població activa a Espanya des de 2021, i que la creació d'ocupació entre la població immigrant és més gran que la que va tenir lloc entre 2000 i 2008 durant l'expansió immobiliària.
D'entre les novetats normatives de l'última edició de l'Human Capital Outlook destaca l'aprovació de la Llei Orgànica de representació paritària i presència equilibrada de dones i homes. D'aquesta nova llei es ressalten tres punts de la norma que són: Modificacions que afecten els consells d'administració i llocs d'alta direcció a les empreses cotitzades, entitats d'interès públic (empreses no cotitzades); modificacions de contingut pròpiament laboral; i modificacions en la regulació de la relació laboral especial dels esportistes professionals.
Referent a les modificacions que afecten els consells d'administració a les empreses cotitzades a partir de juny de 2026 les 35 empreses que conformen l'IBEX han d'assolir el 40% de quota del sexe menys representat en els seus consells i llocs d'alta direcció. Aquesta exigència s'estén a la resta de cotitzades a partir de juny de 2027.
Per a la resta de les empreses, considerades entitats d'interès públic (més de 250 treballadors i 50 milions de facturació) l'exigència serà una quota del 33% del sexe menys representat el juny de 2026 i del 40% el juny de 2029.
A més d'aquesta llei orgànica, a l'informe es recullen altres projectes legislatius i possibles modificacions com|com a: El projecte de llei de famílies; Tramitació de l'Estatut del Becari, que ja ha estat acordat amb les organitzacions sindicals; Taula del Reglament LGTBI pretenent desenvolupar reglamentàriament les mesures que obligava l'article 15 de la Llei LGTBI, també acordat amb els agents socials; o la reducció de la jornada màxima legal, que està previst que passi a 37,5 hores el 2024, i a 38,5 hores el 2025.
Sobre la reducció de jornada, que en els últims temps ha generat polèmica i molts debats, podria ser que la seva aplicació transitòria es prorrogui durant 2026. Es contemplaria incloure, així mateix, una modificació a la regulació actual del dret a la desconnexió digital per part de les persones treballadores, a fi d'impedir o dificultar que sigui un dret renunciable; així com l'enduriment del registre horari.
TENDÈNCIES EN CAPITAL HUMÀ
Quant a l'apartat de Tendències en Capital Humà, aquesta edició se centra en la gestió financera del Talent Sènior. Les dades reflecteixen que l'esperança de vida a Espanya assoleix els 85 anys, sent el país de la UE amb l'esperança més gran de vida segons la OCDE.
Les xifres de l'Institut Nacional d'Estadística assenyalen que agost de 2024 el nombre d'habitants majors de 65 anys en Espanya va superar els 10 milions de persones i s'estima que el 2037 els majors de 65 anys superessin el 26% de la població i serà mes del 30% el 2050. Aquest envelliment de la població té un impacte directe a les plantilles de les companyies.
Des de l'any 2012, la jubilació és un dret voluntari, no obligatori. La Llei 21/2021 de 28 de desembre prohibeix les clàusules en convenis que possibilitin l'extinció del contracte a una edat inferior als 68 anys. El limit màxim de pensió pública el 2024 és de 44.451€ anuals.
En aquest context, l'estudi conclou que l'edat mitjana d'accés a la jubilació s'està retardant a un ritme vertiginós impulsat per les reformes legislatives i l'entorn econòmic, social i demografic esperats; i que existeixen desincentius tangibles per no desvincular-se voluntàriament de la feina.
Tenint en compte l'entorn econòmic i jurídic actual, per abordar i planificar la transició dels empleats de cara a la jubilació d'una forma objectiva, positiva i adequada es fa cada vegada més necessari dur a terme una anàlisi estratègica que comportarà la valoració d'una possible implantació de solucions a curt, mitjà i llarg termini. Com a solució de mitjà/llarg termini, es planteja la implantació d'un pla d'estalvi (sigui compromís per pensions o no) com una alternativa que pot permetre ajudar a l'empresa a dimensionar la plantilla i incentivar la sortida dels empleats a una determinada edat objectiu, amb una gestió eficient de costos a llarg termini, creant un marc estable i voluntari de desvinculació.
En paraules de Juan Pablo Riesgo, secretari del Consell Assessor de l'Institut EY-Sagardoy, "la immigració està sent la gasolina del mercat laboral espanyol. Si aconseguim activar el talent sènior a nivells mitjans de la UE serem capaços de garantir el dinamisme del nostre mercat laboral els propers anys. La digitalització, lluny d'un desafiament per a això, és una oportunitat".