El PSOE i Unidas Podemos han presentat aquest dijous a les 12 el nou impost a la banca i a les empreses energètiques, del qual fins al moment es coneixien pocs detalls. Segons el text presentat pels dos partits que donen suport al govern espanyol, el nou impost no gravarà els beneficis de les entitats bancàries, sinó tres paràmetres: marges, interessos i comissions. Tot plegat, respon a la voluntat que aquesta mesura no l'acabin pagant els consumidors. Concretament, el nou impost a la banca aplicarà un tipus del 4,8% sobre les seves comissions i interessos, mentre que el destinat a les grans empreses energètiques gravarà amb un 1,2% les seves vendes, segons es desprèn del text presentat al Congrés. Com ja sabíem, les noves prestacions afectaran els resultats dels exercicis 2022 i 2023 i s'abonaran el mes de setembre de l'any següent, amb un pagament a compte del 50% del total que s'abonarà al febrer. Aquests pagaments, però no podran deduir-se amb l'impost de societats ni repercutir-se al client i l'incompliment podria suposar sancions pel 150% de l'import repercutit.
En 2021, el marge brut de la banca va superar els 84.000 milions d'euros el 2021, mentre que els ingressos per interessos van arribar als 58.731 milions i les comissions bancàries van pujar a 21.043 milions d'euros. És per això, que les noves taxes s'enfoquen en aquests tres paràmetres. Es planeja que la Comissió Nacional del Mercat i la Competència (CNMC) i Banco de España mesuraran les mitjanes històriques d'aquests tres paràmetres per denunciar desviacions no justificades amb què les entitats poguessin traslladar als clients aquest gravamen. Com ja es va anunciar es pretén que aquest impost sigui "excepcional i temporal", tindrà una durada de dos anys i buscarà recaptar 1.500 milions cada any. En total, els dos impostos recaptaran, si tot segueix els càlculs del govern espanyol, uns 7.000 milions d'euros en dos anys per ajudar a sufragar el cost de les mesures per a pal·liar els efectes de la guerra a Ucraïna.
Impost a les energètiques
Pel que fa a les empreses energètiques, l'any 2019 que van facturar més de 1.000 milions d'euros l'any 2019, hauran d'abonar per aquest impost un 1,2% de l'import net de la xifra de negocis anual corresponent als anys 2022 i 2023. Per tant, l'obligació de pagament serà a partir de l'1 de gener de l'any següent (2023 i 2024), que s'abonarà al setembre, encara que s'exigirà un pagament a compte del 50% de l'import total el mes de febrer. Quedaran exclosos del pagament de la prestació, amb la que es preveu recaptar uns 2.000 milions anuals, els grups la part energètica dels quals suposa menys de la meitat de l'import net de la seva xifra de negocis. És a dir, que només abonaran la prestació els operadors energètics considerats principals a l'efecte de la CNMC: xifra neta de negocis de més de 1.000 milions en 2019 i que la part energètica sigui la seva activitat principal. Això suposa que la prestació recaurà bàsicament sobre grups fiscals, la qual cosa implica que es limitarà a grups fiscals espanyols -sense afectar les operacions intragrup ni a les filials en l'exterior- o empreses independents.
Males perspectives per l'Estat espanyol
Espanya creixerà menys del que s'esperava, però ho continuarà fent per sobre de la mitjana dels països de la zona de l'euro, segons el Fons Monetari Internacional (FMI), que va reduir al 4 % la previsió de creixement per a aquest any i al 2% la del que ve el passat dimarts. L'FMI ha estat menys optimista que el Govern espanyol, que aquest mateix dimarts va actualitzar també les seves previsions i que augura tant per al 2022 com per al 2023 creixements més grans que els de l'organisme internacional, del 4,3 % i del 2,7 %, respectivament.
Tampoc va fer bons auguris sobre el creixement europeu, ja que va dibuixar a més un escenari possible i més tràgic que passaria si la inflació no es controla o si es produeix un cessament complet de les exportacions de gas rus a les economies europees.