El 8 de maig del 2019, ara fa un any, l'independentisme conqueria la Cambra de Comerç de Barcelona amb una majoria absoluta en els resultats electorals, i entrava per primera vegada a la joia de la corona de l'establishment català. La Cambra: un espai que s'associava més aviat a l'Upper Diagonal i a la gran empresa, als pactes amb Madrid i a la política oculta, i per la qual el projecte que presentava la candidatura Eines de País, impulsada des de l'Assemblea Nacional Catalana i amb una voluntat "desacomplexadament independentista", semblava quelcom impossible de fer-se realitat. No va ser fins el 17 de juny que es va constituir formalment el ple cameral actual amb l'empresari Joan Canadell al capdavant, i ara, un any després, descobrim els secrets de com va néixer el projecte malgrat les traves de l'establishment.
Recapitulem. A la Cambra de Comerç de Barcelona feia anys que hi regnava el mateix rei. Miquel Valls va seure a la cadira presidencial durant disset anys i en les darreres eleccions celebrades la participació no arribava al 2% del cens. Un suport minúscul al govern d'una institució que, durant anys, gran part del teixit empresarial català ignorava. La notícia de convocatòria d'eleccions a la Cambra el maig del 2019 va passar semi-desaparcebuda per gran part de la societat. I sovint des dels mateixos mitjans es prioritzaven altres qüestions en un evidenciat "això sembla que no interessa". De fet, la pregunta "i la Cambra de Comerç exactament què és?" no era pas estranya. I segurament per això, la revolució va ser tal que ara és més aviat rar que algú no hagi sentit a parlar de la Cambra conquerida per l'independentisme.
Les eleccions camerals interessaven poc perquè ni es coneixien, l'empresariat no era ni conscient que formava part de la Cambra i tenia dret a vot, i la lluita aferrissada entre la Conselleria d'Empresa amb l'Estat i els organs de govern de les Cambres per aconseguir implementar el vot electrònic eren una lluita llunyana. S'hi van presentar cinc candidatures: la dels empresaris Enric Crous i José María Torres; la del banquer Carles Tusquets; la de l'advocat Ramon Masià, la de les empresàries de 50a50 i la llista Eines de País, sota el paraigua de l'ANC, amb una estratègia totalment diferent i l'objectiu de fer de la Cambra "una estructura d'Estat". Però tot i la poca coneixença que hi havia d'aquests comicis, entre els cercles petits les apostes assenyalaven Crous i Tusquets com els candidats amb més possibilitats, i un Eines de País lluny, "perquè aquí la política no agrada", deien moltes veus. I doncs, com va poder succeir que, finalment, els resultats donessin més de la meitat de les cadires del plenari a la candidatura indepe?
Inicis, filosofia i independència
Eines de País va néixer com una branca estratègica de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) per donar representació a l'independentisme en tots els àmbits possibles. Però va ser la secretària nacional Montse Soler Prat qui va veure l'oportunitat a la Cambra i va decidir convèncer tot un equip per engegar el projecte. "Primer ho vam provar al Col·legi d'Arquitectes i també al Col·legi de Psicòlegs, tot això amb un mes i mig, i no va sortir bé. Vam veure que no era possible fer-ho tan de pressa i vam aprendre moltes coses: calia una campanya ben feta, amb temps i molta dedicació", explica Soler a ElNacional.cat.
"Aleshores van sorgir les eleccions a la Cambra de Comerç, i vaig convèncer la sectorial d’empresaris que això era possible i necessari per eliminar el prejudici que la Cambra és de l'Ibex 35", recorda Soler, qui actualment també forma part del comitè executiu de la Cambra. "Després vam comprovar que el vot de l’autònom valia el mateix que el vot d’un gran banc, i vam veure que sí que teníem possibilitats. Va ser complicat convèncer tothom, però un cop va estar tothom preparat, teníem clar que amb Eines de País el que volíem era fer la República nosaltres i ocupar espais més enllà de la política". A més, com sovint ha comentat la presidenta de l'ANC Elisenda Paluzie, "la tardor del 2017 vam veure clar que sense l'economia no aconseguiríem el nostre objectiu".
I va ser així com, segons explica Monse Soler, trucant a moltes portes i parlant amb veus reconegudes del panorama català, Eines de País va aconseguir una llista plena de noms reconeguts com ara Joel Joan o Joan Canadell, i va rebre públicament el suport de personalitats com Lluís Llach o Bea Talegón. "Un dels nostres punts forts va ser que els candidats estaven tots molt motivats i quan anava creixent el grup, ningú venia amb interessos personals sinó de col·lectiu", explica Soler. "Pel que fa a l’ANC, també va ser una gran demostració que tenim la força i la capacitat de superar qualsevol repte, i que una estructura organitzada té molta força".
Alhora, segons la membre del comitè executiu de la Cambra, "un dels èxits que vam tenir també és que la premsa espanyolista ens va matxacar molt, cosa que ens va donar encara més visibilitat", assevera. De fet, i reiterant paraules que ha fet servir sovint el mateix Joan Canadell, "gran part de l'empresariat català és independentista, però a vegades no ho vol dir". "Això es va evidenciar quan un mes abans de les eleccions venien empresaris d’altres llistes que es presentaven per la Cambra i s’oferien a venir a la nostra llista perquè eren independentistes, això va passar amb força gent", explica.
Si bé en un principi una politització tan evident de la institució no acabava d'agradar, "quan la gent ha vist que fem coses per l'empresariat i que la nostra principal intenció és esprémer al màxim el potencial que té l'economia catalana, s'han relaxat", expliquen veus del ple. I és que si bé al principi els discursos d'Eines eren més polítics i reclamaven obertament "una Cambra preparada per la desconnexió", Soler explica que "ens hem adonat que la fórmula bona és ser diferents i tirar endavant iniciatives per enfortir potencial empresarial de Catalunya; és la via més intel·ligent per aconseguir l’objectiu polític, molt més que fer grans proclames independentistes o posant banderes".
Traves i pressions
Tot i que de cara en fora semblava que de les altres candidatures ningú veia Eines com una "competència real", o així ho evidenciaven durant els mesos de campanya, la llista independentista va patir pressions externes. "A l’hora de fer la llista dels 40 al principi volíem gent més coneguda, i de cop va haver una setmana fatídica en què van començar a caure candidats. Posaven excuses com ara que fan concursos a Espanya i no els ho donarien, i era evident que havien rebut pressions", explica. "D'altres opinaven que posar-se en temes econòmics no era àmbit de l'ANC, però l’economia és una de les potes fortes que hem de tenir si volem la independència", explica Soler. "Però ens va anar molt bé que passés això perquè després a la gent que va entrar ja els ho explicàvem, i tenien clar el sacrifici que suposava, cosa que feia que estiguessin molt més compromesos", explica la secretària nacional.
Però aleshores les pressions no havien fet més que començar. Des de la victòria electoral, dos dels contrincants, Carles Tusquets i Ramon Masià, no van saber encaixar la derrota de l'establishment i la pèrdua de dècades dominant la Cambra. El ple d'investidura de Joan Canadell del 17 de juny va anar d'un trist que no se celebrés, després que Tusquets i Valls cridessin un notari per aturar la sessió. Lluny de sortir-se amb la seva, l'equip del banquer i el de Masià van interposar una sèrie de recursos contra la Cambra i contra la Conselleria d'Empresa, al·legant una mala praxi durant les eleccions i demanant la invalidació dels resultats. Encara a mig tràmit, no sembla que cap d'aquests processos judicials puguin tenir cap repercussió sobre el ple actual, ja que es calcula que la resolució es farà efectiva quan pràcticament no quedi temps de mandat.
De totes maneres, la relació amb el plenari actual "és força bona" amb totes les llistes. "Estem millor que mai, amb tota la crisi del coronavirus hem fet feina amb moltes empreses amb qui no havíem treballat mai i això ha creat moltes sinergies", assegura amb convicció.
Un any "frenètic"
L'any de Canadell i Eines de País al capdavant de la Cambra barcelonina ha estat "frenètic però molt gratificant". És la valoració que més es repeteix entre els integrants. A mode de balanç, des de la Cambra destaquen les iniciatives "més rellevants i innovadores", que es basen en el pla estratègic Catalunya 2030/2040, un seguit de reptes que des de la institució consideren bàsic acomplir abans d'aquest període. El pla es basa en "un nou model de societat i econòmic que no ens torni a portar al mateix forat on som ara. Hem de liderar aquesta quarta revolució industrial des de tots els àmbits i comptant amb tothom".
A nivell més concret, destaca la posta en marxa del sistema de consultes a l'empresariat, que " ha estat preciós perquè qualla amb la nostra filosofia de participació i els volem preguntar a l’empresariat què volen". També la crisi del coronavirus ha servit per accelerar moltes idees innovadores que feia temps que es coïen a la Cambra, com ara la Llotja Virtual, un espai on l'empresariat pot assessorar-se per superar la crisi de la pandèmia i que ha rebut un gran nombre d'inscripcions. "És una imatge molt de com som nosaltres, hi ha molta gent molt creativa i totalment volcada en la tasca". Encara queden tres anys de govern independentista a la Cambra, i "molta feina per fer però molta satisfacció pel que hem aconseguit", expliquen.
El model Eines, una porta oberta?
El govern de la Cambra es va desvincular de l'Assemblea poc després de guanyar les eleccions camerals, cosa que "ja estava en el nostre pla perquè l'ANC era el trampolí però dins la Cambra no té perquè ser-hi", expliquen. De totes maneres, la iniciativa Eines de País continua en marxa per seguir models semblants en diverses institucions. Ja s'ha fet en els sindicats i s'està mirant per a les universitats, i, tal com avançava ahir aquest diari, podria no estar tan lluny un Eines País Barça per ser presents al govern del Futbol Club Barcelona a les eleccions del 2021.