Els catalans que tributen a Catalunya pagarem, de mitjana, 224 euros més a la declaració de la renda d’enguany, només per l’augment de la inflació, que incrementa la factura fiscal dels contribuents sense que s'hagin d’apujar els tipus impositius. Ho explica el darrer informe de l’Institut Ostrom. El think tank liberal recomana al Departament d'Economia i Hisenda actualitzar la quota autonòmica de l’IRPF segons l’augment de l’Índex de Preus de Consum (IPC) —deflactar-la, en termes tècnics—, i adaptar els mínims exempts i els beneficis fiscals (reduccions, mínims personals i familiars i deduccions). L’informe el signa l’economista Santiago Calvo.

La inflació s’ha enfilat a xifres mai vistes en les darreres quatre dècades a les economies desenvolupades d’arreu del món. El 2021, al conjunt de l’Estat espanyol, l’IPC ha augmentat en un 6,5% i afecta totes les regions de manera més o menys homogènia. A Catalunya, l’increment va ser del 6,1%. A la primera meitat de l’any 2022, la tendència és pitjor. Fins al mes de maig, a Catalunya els preus van créixer un 8,2% comparats amb el mateix període de l’exercici precedent, mig punt per sota de la mitjana estatal (8,7%). Aquesta situació, afegida a la crisi energètica i la guerra d’Ucraïna, buida les butxaques dels ciutadans més ràpidament.

Un element menys discutit, però, és el sobrecost fiscal de la inflació, alerta l’esmentat informe. Un dels efectes de la inflació és augmentar l’impacte dels impostos sense necessitat de tocar els tipus impositius, perquè la major part graven la renda nominal —els ingressos de cadascú— i no la capacitat econòmica real dels contribuents, és a dir, allò que poden fer amb els diners que tenen i que la inflació afebleix en reduir-ne el poder adquisitiu. Aquesta sobrecàrrega fiscal és més evident en figures impositives progressives com l’Impost sobre la Renda (IRPF).

“Això podria conduir a situacions en què ciutadans, malgrat que obtinguin ingressos menors en termes reals, suportin una càrrega fiscal més gran. Es tracta d’un augment d’impostos silenciós, encobert, alhora que es transmet la percepció que les Administracions Públiques no estan subjectes a les mateixes restriccions pressupostàries que llars i empreses”, explica Santiago Calvo.

Catalunya és la segona comunitat més afectada per aquest sobrecost fiscal subterrani. Els catalans pagarem, de mitjana, 224 euros més a la renda d’enguany. Els contribuents més afectats, però, són els que tributen a la Comunitat de Madrid, que pagaran 240 euros més, segons l’informe de l’Institut Ostrom. Les Illes són la tercera comunitat més afectada i el País Valencià la vuitena, en aquest cas per sota de la mitjana de l’Estat, que és de 200 euros de sobrecost fiscal. Dins de Catalunya, l’impacte és heterogeni. Els barcelonins són els més castigats (231 euros de sobrecost fiscal), seguits dels gironins (209 euros), tarragonins (200) i lleidatans (190).

L’Institut Ostrom recomana al Departament d’Economia i Hisenda que deflacti o indexi l’IRPF per neutralitzar l’impacte de la inflació, especialment dels anys 2021 i 2022. “La Generalitat de Catalunya té a les seves mans deflactar la quota autonòmica de l’IRPF segons l’augment de l’IPC”, ha dit Calvo. “Catalunya —ha afegit— es pot convertir en un referent per al conjunt de l'Estat i altres economies en implementar un mecanisme d’ajust automàtic que no només afecti l'escala de gravamen, com passarà l'any 2023 a la Comunitat de Madrid, sinó que també adapti reduccions, mínims personals i familiars i deduccions els mínims exempts i els beneficis fiscals”.