L'economia catalana avança "a bon ritme", amb una lleugera desacceleració, però creixent encara per sobre de la mitjana espanyola i de la zona euro. De fet, en el context de desacceleració internacional generalitzada, Catalunya ha estat una de les economies més dinàmiques de la zona euro, i, com a dada rellevant, el 2018 s'ha recuperat el PIB per habitant d’abans de la crisi -el PIB total ja es va recuperar el 2016-. Així s'extreu de l'Informe Anual de l'Economia Catalana del 2018 del Departament de Vicepresidència i Economia, presentat aquest matí a la seu de la Creu Roja.

Durant el 2018, l'economia catalana va mantenir un creixement d'un 2,6%; un avanç més moderat en comparació els anys precedents, "a causa de l'entorn exterior menys favorable i del fet que Catalunya encadena cinc anys de creixement robust i per sobre de la mitjana de la zona euro", ha afirmat la secretària d'Economia, Natàlia Mas. 

Segons el vicepresident i conseller d'Economia, Pere Aragonès, "l'economia catalana és un indicador avançat respecte Espanya i l'entorn. Catalunya és cada vegada més oberta i les exportacions s’han vist afectades per aquest entorn difícil, però el creixement del PIB és molt bo", ha explicat. "Hem recuperat el gap de creixement dels anys de la crisi, cosa que deixa una fotografia de la macro molt bona". 

Alhora, el vicepresident ha posat de relleu que "hem volgut fer aquesta presentació aquí a la Creu Roja perquè l’informe econòmic que presentem ha de servir per prendre decisions i millorar les condicions de vida de la nostra societat". Així, "cal retornar els debats econòmics on han de ser i prendre les decisions per millorar el benestar de tothom".

La demanda, positiva

L'informe, presentat per la directora general d’Anàlisi Econòmica, Marta Curto, posa de manifest que el 2018, tant la demanda interna com l'externa "han contribuït de manera positiva al creixement del PIB, a diferència d'etapes expansives anteriors". La demanda interna va alentir el creixement fins a un 2,5% degut a un augment moderat del consum privat (2%) però un increment significatiu de la inversió (4,6%). A més, el saldo exterior, que va ser de gairebé 30.000 milions d'euros, va aportar 0,4 punts percentuals al creixement, representant el 12,2% del PIB -el 5,7% de saldo és amb l'estranger i 6,5% de saldo és amb la resta de l'Estat-. 

Alhora, destaquen els serveis (2,9%) i la construcció (4,7%), que van mantenir una expansió significativa de la seva activitat econòmica, destacant el dinamisme de les activitats professionals, científiques i administratives. En canvi, la indústria va tenir un creixement més dèbil (1,1%), quelcom que ha estat un tret comú dins les economies de la zona euro. 

Pel que fa a les exportacions, mantenen la tendència a l'alça, i l'increment d'aquestes entre el 2009 i el 2018 ha estat del 72,8%. 

Clima empresarial

Tot i els discursos alarmants per la "fuga de seus de Catalunya" arran dels fets de l'1-O, l'informe evidencia l'augment d'empreses amb domicili social a Catalunya. El 2018, el nombre d'aquestes va augmentar un 1,5%, i el d'empreses amb activitat a Catalunya va créixer un 1,7% durant el 2017 -darrer any amb dades disponibles-. Alhora, el 2018, el nombre total d'empreses exportadores va ser de 47.918, un 2,7% més que el 2017, de les quals fins a 17.239 eren empreses exportadores regulars. 

Cal destacar també les inversions privades i de capital risc, que van augmentar un 68,8% el 2018 i l'augment de les inversions en start ups amb seu a Catalunya, que va ser d'un 13,4% -fins a 228,8 milions d'euros-. 

L'atur més baix dels últims 10 anys

La millora en ocupació és una de les grans fites del 2018, que es va assolir la taxa d'atur més baixa de la darrera dècada, fins l'11,5%, 1,9 punts menys que el 2017. Es destaca encara l'atur juvenil, del 27,7% el 2018, i la dels estrangers no comunitaris, del 23,1%. 

Alhora, la taxa d'ocupació de la població d'entre 15 i 64 anys va ser d'un 67,9%, un punt superior a la del 2017, i supera per segon any consecutiu la mitjana de la zona euro (67,3%). Amb tot, s'alerta de la precarització per l'augment de la taxa de risc de pobresa en treball, que és del 14,4%, un màxim des del 2013.

Finalment, pel que fa al turisme, s’ha mantingut el nombre de turistes estrangers a un nivell semblant del 2017, 19,1 milions, però la despesa d'aquests ha augmentat fins un 7,2%. 

Reptes: la desigualtat

"Un creixement sense prosperitat no ens val", ha asseverat el vicepresident. "Calen actuacions i decisions eficaces i en polítiques tangibles. Una agenda catalana per a la prosperitat, que ha de ser transversal i diversa, amb mesures estructurals i una prosperitat compartida", ha assegurat. 

En aquest sentit, Aragonès ha assegurat que la Generalitat impulsarà un salari mínim de referència català, i ha posat altres exemples de mesures, com un acord ampli al Parlament per la renda garantida de ciutadania, per fer front a la reducció de les desigualtats. També ha mencionat polítiques redistributives en l'àmbit fiscal, asseverant que "hem fet molts esforços en aquest sentit els últims anys i seguim fent-ho, com amb l'exempció del cànon d'aigua a famílies vulnerables".

Amb tot, "la redistribució és important, però en una economia oberta com la nostra hem d’actuar també en la pre-distribució -no només les conseqüències de la desigualtat sinó també les causes-".

Finalment, el vicepresident ha asseverat que "no podem combatre la propera crisi amb devaluació salarial perquè els costos en desigualtat seran massa grans. També cal acabar amb situacions oligopolístiques com els elevats costos de l'energia, la comercialització, etcètera, perquè limita la competitivitat de la nostra economia, i la Generalitat no ho pot regular però pot impulsar canvis", ha sentenciat.