La inserció laboral i l'atur juvenil a Catalunya és un àmbit complex i, des de fa temps, els experts alerten que les empreses no són capaces de trobar el talent que requereixen, principalment perquè l'educació que reben els alumnes i les necessitats de les companyies no està aliniat. Això és el que mira d'analitzar l'Estudi sobre inserció laboral dels ensenyaments professionals 2019 elaborat pel Consell General de Cambres de Catalunya i la Generalitat, i presentat aquest matí a la Casa de la Llotja per part del president de la Cambra de Barcelona, Joan Canadell; el conseller d'Educació, Josep Bargalló i el conseller de Treball, Chakir el Homrani.

Alhora, des de les Cambres catalanes, Canadell ha demanat formar part de la Comissió Rectora del Sistema de Qualificació i Formació Professional de Catalunya. La Comissió és un òrgan de planificació estratègica i avaluació de les polítiques del sistema de FP de Catalunya, en el qual les cambres consideren necessària la seva participació pel fet que donen representació a la totalitat de l'empresariat català. En resposta a això, el conseller Bargalló ha acceptat la proposta de participació de les Cambres en aquest àmbit.

Amb tot, aquestes són les principals claus que expliquen el context laboral pels recent graduats:

  • Atur juvenil del 30,4% i major índex d'inserció a FP

L'estudi evidencia que entre els sis i els nou mesos després de graduar-se, els graduats superiors (GS) tenen una taxa d'atur del 8,88% i els graduats mitjans (GM) tenen un atur del 8,13%, molt lluny de la mitjana de l'atur juvenil -entre 16 i 24 anys- a Catalunya, que se situa en el 30,4%, gairebé el triple de la taxa d'atur general catalana (11,6%). ​ Així doncs, es fa palès que els graduats en algun tipus de Formació Professional (FP) són els que tenen una taxa d'atur més baixa, inclús menor a la taxa d'atur general, en tots els ensenyaments analitzats. 

"En un país com el nostre no ens hauríem de permetre tenir un atur juvenil del 30% i atur general de l'11% quan, alhora, les empreses diuen que els falten professionals formats. És per aquest motiu que tenim el repte de millorar en aquest aspecte i de potenciar la FP dual, que és la que millor resultats dóna", ha asseverat Canadell. 

  • Millors sous i inserció pel sector industrial

Els graduats en cicles d'àmbit industrial tenen una major inserció laboral i també millors sous que els altres graduats. D'aquesta manera, les famílies de grau mitjà amb major inserció pertanyen a les indústries extractives (95,24%) i en graus superiors són la instal·lació i el manteniment (80,06%), fabricació i mecànica (76,36%) i electricitat i electrònica (76,03%). 

Alhora, els industrials també tenen sou més alts. Del conjunt de graduats d'FP un 33,08% cobren més de 1.200 euros mensuals, mentre que en l'àmbit industrial el percentatge és del 57,04%. Alhora, el fet també es dóna amb la qualitat dels contractes, ja que en l'àmbit industrial el 43,63% tenen contracte indefinit (els altres graus només el 31,34%) i el 74,51% estan a jornada completa (53,22% pels altres graus). 

  • Més bretxa salarial (excepte a la indústria)

La bretxa salarial entre homes i dones continua present. Pels graduats de grau mitjà, el nivell més freqüent d'ingressos és d'entre 900 i 1.200 euros mensuals nets, i les dones són un percentatge més elevat en la franja d'ingressos més baixos i els homes en la dels més alts. En la franja d'ingressos inferiors als 900 euros hi ha un 28,15% de les graduades i el 17,17% dels graduats. 

En la franja intermitja d'entre 900 i 1.200 euros, hi ha un 53,92% de dones i un 48,86% d'homes. Alhora, en la franja més alta, de més de 1.200 euros, en el cas de les dones ha disminuït un 0,68% respecte l'any anterior, situant-se en el 17,93%, i en els homes augmenta 3,94 punts, arribant al 33,97%. 

En canvi, no hi ha bretxa salarial en els cicles d'FP industrial, però acostuma a haver menys dones, motiu pel qual s'han fet propostes de discriminació positiva en els cursos industrials per a les dones. "Es demostra que amb dones graduades, en el món industrial no hi ha bretxa salarial, cosa que és molt positiu i hem de potenciar el talent femení a la indústria", explica Bargalló.

  • Més continuïtat formativa

Una altra de les conclusions de l'estudi és que el 2019 els graduats en FP tenen més continuïtat formativa, ja que els alumnes que continuen estudiant suposen el 53,28%, superior a la xifra del 2018, que va ser del 52,2%. 

La inserció laboral supera la continuïtat formativa tant en homes com en dones, fet que suposa un canvi respecte la tendència d'anys anteriors, i per tant es redueixen les diferències de sexe en la situació dels graduats. El percentatge de dones inserides augmenta enguany 7 punts percentuals i el d'homes que continuen estudiant augmenta en un 4%. 

  • Manca d'experiència, la major causa per no trobar feina

El motiu per no trobar feina que més es repeteix en les enquestes per part dels graduats és el de la manca d'experiència, i és el cas del 30,71% dels graduats mitjans i el 32,1% dels graduats superiors. Alhora, les altres situacions personals és també un motiu de pes per ambdos tipus de formacions. 

Segons el conseller d'Educació, el motiu de manca d'experiència "és un peix que es mossega la cua", ja que si són recent graduats, difícilment tindran experiència, i "per tant les ofertes no s'estan adaptant a aquest tipus de professionals". Amb menys importància hi ha motius com 'Manca d'ofertes econòmicament atractives', 'Manca d'ofertes laborals adequades a la formació', 'Manca de feina propera al lloc de residència' o que directament l'enquestat no busca feina.